Desglobalització: Riscos i Impacte a la UE

Els Efectes de la Desglobalització

1. a) En què consisteix el fenomen de la deslocalització industrial?

Consisteix a traslladar la producció total o algunes fases de la producció de la Unió Europea a països emergents o en vies de desenvolupament (per exemple, Xina, Índia, i més tard, Taiwan, Hong Kong, Tailàndia, Singapur, Turquia i Marroc).

b) Factors que impulsen la deslocalització:

• Amb relació a la producció (Econòmica):
  • Els països emergents tenen una estructura mínima per a la producció.
  • Els costos de producció són molt més baixos: sous més baixos i jornades laborals més llargues, ja que no hi ha drets laborals consolidats.
  • Reduir els costos laborals permet assolir més competitivitat i oferir productes a preus més competitius, obtenint beneficis més elevats.
• Amb relació a l'estat (Fiscal):
  • Els països emergents tenen baixes càrregues fiscals (pocs o inexistents impostos) i un estat més permissiu.
  • Hi ha poques o inexistents lleis mediambientals.
  • Als països desenvolupats, hi ha lleis laborals, mediambientals i fiscals, ja que l'estat busca obtenir beneficis.

2. Impacte de la Revolució Informàtica

Des dels anys cinquanta fins als vuitanta, l'economia d'Europa va créixer significativament. Al segle XX, va destacar el món de l'electrònica i la comunicació, la qual cosa anomenem Revolució Informàtica. Això es reflecteix en les empreses. Van sorgir noves formes de comunicació, com la telefonia, que va progressar fins als mòbils i els ordinadors. L'arribada d'Internet va suposar una millora en la comunicació i la facilitat de transports a escala global, permetent a les empreses comunicar-se amb qualsevol seu arreu del món. En conclusió, afavoreix la rapidesa i la facilitat dels transports i les comunicacions a escala global.

c) Principal risc de la deslocalització industrial:

1. Desindustrialització de Catalunya i altres països d'origen, portant a molts treballadors a l'atur.
2. Dependència dels països estrangers per a subministraments bàsics o estratègics.

Afirmacions sobre Industrialització i Globalització

· La industrialització d'un país és sinònim de desenvolupament.

Aquesta afirmació és falsa. Fins a finals del segle XX, la major part de la indústria mundial es localitzava als països desenvolupats. Des de llavors, aquests països han traslladat la seva producció industrial a països menys desenvolupats. Alguns països amb alta producció industrial, com l'Índia o Indonèsia, tenen greus problemes socials, econòmics, demogràfics, educatius i mediambientals, amb grans desigualtats. Depenen dels països desenvolupats i tenen poca capacitat de decisió. Per tant, la industrialització no és sinònim de desenvolupament. Per exemple, l'Índia té greus desequilibris. S'ha desenvolupat la industrialització? No, perquè només produeixen al territori per exportar als grans mercats. L'únic benefici que obtenen són els sous.

· La globalització ha comportat que els països desenvolupats hagin sofert un procés de terciarització de les seves economies.

Aquesta afirmació és verdadera. La terciarització és una transformació econòmica i social que afecta els països més desenvolupats, on la població ocupada en el sector terciari (serveis) és més gran que en els altres sectors. El sector primari ha disminuït a causa de la mecanització. El sector secundari ha deslocalitzat part de la seva producció. Les activitats del sector terciari han augmentat considerablement, afegint a les activitats tradicionals (transport, turisme...) noves activitats com la informàtica, les telecomunicacions, la robòtica, la recerca, etc. Europa tenia una producció barata durant els anys 70, però a partir d'aleshores els preus van pujar, i es van buscar mecanismes per reduir costos.

Mapa d'Usuaris d'Internet (2007)

1. Es tracta d'un mapamundi temàtic anamòrfic on la representació dels usuaris d'Internet es fa mitjançant superfícies proporcionals al seu valor. La font és Worldmapper i les dades són de l'any 2007. Els països amb més usuaris són els més rics i desenvolupats (EUA, Japó, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia, Espanya...). Destaquen els països emergents (Xina, Índia, Brasil, Rússia, Corea del Sud, etc.), i finalment els països menys desenvolupats, principalment de l'Àfrica subsahariana i alguns països d'Àsia i Llatinoamèrica.

2.

• Concepte de Globalització Econòmica: Transformació de les formes tradicionals de producció, consum i intercanvi, relacionada amb la mundialització de l'economia de mercat i el progrés de les noves tecnologies de la informació. Aquesta economia global s'ha organitzat al voltant dels Estats Units, la Unió Europea i el Japó, incorporant-se recentment la Xina. Aquests països controlen gran part de la informació, el capital i el poder polític mundial.
• Concepte de Països BRIC: Acrònim que fa referència al ràpid creixement econòmic de quatre països emergents: Brasil, Rússia, Índia i la Xina. Aquests estats tenen en comú una gran extensió territorial, població i recursos naturals.

3. a) Les expressions "països industrialitzats" i "països desenvolupats" no són sinònimes en la societat postindustrial actual, perquè ja no cal que els països desenvolupats tinguin localitzades les indústries al seu territori. La deslocalització a països menys desenvolupats pot tenir avantatges competitius. En les societats postindustrials, el sector serveis ha superat el sector industrial.

b) El paper de les noves tecnologies en la societat postindustrial és crucial. Amb la informàtica, la telemàtica i la robòtica, els sistemes de producció han canviat. Les tecnologies punta, controlades pels països més desenvolupats, són importants per al poder econòmic i la globalització.

c) Els objectius principals de la deslocalització són la recerca de més beneficis a través d'una major competitivitat, rebaixant els costos de producció mitjançant:

• Mà d'obra més barata.
• Legislació mediambiental menys estricta.
• Avantatges fiscals.

4. Impactes de la Globalització:

• Mediambientals: Deslocalització d'indústries contaminants. Explotació de recursos naturals. Comerç il·legal d'espècies.
• Polítics: Disminució del poder de decisió dels Estats. Aparició d'un món multipolar.
• Culturals: Homogeneïtzació cultural. Predomini de la llengua anglesa.

Tractat de Schengen

1. Avantatges del Tractat de Schengen:

• Lliure circulació entre els països de l'acord.
• Dret de residència sense restriccions.
• Dret de treball sense restriccions.
• Dret d'estudiar sense restriccions.
• Dret d'establir una empresa.

2. Qüestionament del Tractat de Schengen:

La causa principal han estat les onades d'immigració no autoritzada procedents del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient. Això ha provocat el restabliment de controls fronterers i l'enfortiment de les fronteres externes de la UE.

3. Estats i el Tractat de Schengen:

a) Estat de la UE dins del Tractat de Schengen: Espanya (o Alemanya, Àustria, Bèlgica, etc.).

b) Estat dins del Tractat de Schengen però que no forma part de la UE: Noruega (o Islàndia, Suïssa, Liechtenstein).

c) Estat de la UE candidat a sumar-se al Tractat de Schengen: Bulgària (o Romania).

d) Estat de la UE fora del Tractat de Schengen: Irlanda (o Xipre).

La Banana Blava Europea

1. Raons de la Localització i Nom "Banana Blava":

La localització es deu a la concentració de les regions més industrialitzades de la Unió Europea. El terme "banana blava" prové de la forma en arc i del color blau de la indumentària dels obrers industrials.

2. Distribució dels Ajuts de la UE:

Els ajuts de la UE es distribueixen per projectes presentats pels Estats membres, amb la finalitat de fer avançar sectors econòmics i evitar el despoblament. Els fons van destinats a infraestructures, desenvolupament (polítiques regionals i de cohesió), sector agrari (Política Agrícola Comuna), transició energètica i digitalització.

3. Estats de la Banana Blava:

Els estats amb regions dins la banana blava són: Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, França, Alemanya, Àustria, Itàlia i Suïssa.