Desescolarització d'Illich: Crítica i Alternatives

La Crítica d'Illich i la Desinstitucionalització

La crítica que fa Illich a la desinstitucionalització està intrínsecament lligada a la crítica de la Societat Industrial Avançada (SIA). Argumentava que l'escola, com a institució imposada, no té relació amb les necessitats individuals. Confón la gent, fent-los creure que tot el coneixement i aprenentatge necessari es troba a l'escola obligatòria. Illich veia l'escola com un ritu, similar a la religió, que perdura malgrat que les necessitats canvien. A més, considerava que l'escola era el lloc on s'iniciava la cultura del consum. Els mites que desmenteix Illich, els quals sustenten l'educació en les SIA, són els següents:

• Mite del progrés etern: La creença que una major proporció de qualificacions educatives comporta automàticament millors oportunitats laborals.
• Mite dels valors institucionalitzats: La idea que la institucionalització dels valors condueix a la manipulació i a la destrucció de la llibertat.
• Mite de la medició de valors: El desenvolupament personal i els valors no són mesurables.
• Mite dels valors envasats: La creença que el currículum escolar proporciona el model a seguir.

Alternatives d'Illich: Convivencialitat i Xarxes del Saber

Una de les alternatives que Illich proposa a la crítica de la SIA és la tesi de la convivencialitat. Aquesta consisteix en una societat on la producció de béns i serveis està al servei de l'ésser humà i no dels poderosos. Per a Illich, l'educació havia de ser per a tota la vida, no sotmesa a cap institució i no obligatòria. Per això, la seva proposta va ser la Societat Convivencial, on va crear les Xarxes del Saber:

• Serveis de Referència respecte d'Objectes Educatius: Faciliten l'accés a l'educació formal. Algunes fonts poden ser emmagatzemades en biblioteques, exposicions, etc., i altres d'ús habitual en fàbriques, aeroports, granges, etc.
• Lloguer d'Habilitats: Permeten a les persones fer una llista de les habilitats que posseeixen i que estan disposades a ensenyar a altres.
• Servei de Recerca del Company: Comunicacions per descriure l'activitat a la qual es volen dedicar i, finalment, trobar un company d'aprenentatge.
• Serveis de Referència respecte d'Educadors Independents: Catàleg de direccions i descripcions de professors independents, etc., i les seves condicions per accedir a la prestació del servei.

Influència d'Illich i Desenvolupaments Posteriors

Gràcies a la desescolarització i a la influència d'Illich, diversos autors van desenvolupar les seves pròpies teories i crítiques. Per exemple:

• M. McLuhan (El aula sin muros): Va ser el primer a criticar l'escola i a ressaltar que l'ensenyament realment té lloc fora de l'aula.
• Edgar Faure (Informe Aprendre a ser): Explica que totes les persones tenen l'oportunitat d'aprendre durant tota la vida.
• Torsten Husen: Va parlar que l'escola ha d'estar oberta a la realitat i al món del treball.
• John Holt: Va fer possible l'experiència de la desescolarització ("educació a casa").

Altres autors influenciats per Illich són Braulio Hornedo, Gustavo Esteva, Gabriel Zabid, Gabriel Sicilia i Jean Robert.

Finalment, el moviment Homeschool (educació a la llar), sorgit als anys 70 als EUA, es caracteritza per una estructura totalment oberta de les assignatures i de les fórmules (absoluta llibertat curricular) i una aposta pel retorn a la natura. Els seus estudiants obtenen excel·lents resultats a la universitat, a més de mostrar una alta capacitat d'adaptació responsable i comunicació crítica.

Actualment, s'observa la possibilitat que, gràcies a Internet, s'estigui optant per una educació basada en el model desescolaritzador. Tot i que encara no és totalment lliure, ja que existeix un currículum preestablert (una estructura marcada per les institucions), es contempla que, en el futur, gràcies a les noves tecnologies, les persones puguin controlar i formar-se per si mateixes, apropant-se així a les teories desescolaritzadores.