Desequilibris comercials i l'ascens dels Estats Units

Els desequilibris comercials de la postguerra

Les noves fronteres fixades en els tractats van modificar els fluxos d'intercanvi de mercaderies. Com a conseqüència del Tractat de Versalles, Alemanya va perdre molts territoris, i amb això es va veure privada de l'accés a matèries primeres fonamentals per a la seva indústria i es van fer més difícils les relacions econòmiques entre algunes de les seves regions (per exemple, entre el carbó del Ruhr i el ferro de Lorena). En conjunt, va veure reduït el seu territori en un 13%, i la seva població en un 10% en relació amb l'any 1910.

Àustria i Hongria van quedar reduïdes a la quarta part del seu territori anterior al conflicte, mentre que les economies de Bulgària, Turquia i Rússia també es van veure molt perjudicades per les decisions polítiques imposades en els tractats.

A tot això s'hi va sumar el desequilibri comercial entre els països industrialitzats i els països exportadors d'aliments i de matèries primeres. La recuperació de la producció dels països contendents va provocar un excés d'oferta d'aliments i de matèries primeres malgrat que el finançament de les importacions de molts països depenia de l'exportació d'aquests productes. El descens dels preus agraris va empitjorar la balança comercial d'aquests països, que importaven molt més del que exportaven i necessitaven capital exterior per compensar el dèficit. La disminució del valor de les seves exportacions va comportar la caiguda dels ingressos i no van poder pagar els interessos dels préstecs contrets. Aleshores, van haver de demanar uns nous crèdits, una gran part dels quals van ser atorgats per grups financers dels Estats Units.

La puixança de l'economia nord-americana

La guerra va accelerar també la consolidació de la supremacia dels Estats Units enfront del Regne Unit. La moneda britànica (lliura esterlina) va continuar sent, durant uns quants anys, la més utilitzada en les transaccions internacionals i en les reserves dels bancs centrals. D'aquesta manera, mentre que la demanda de productes britànics era cada vegada més petita en relació amb els nord-americans, la lliura continuava sent la moneda de referència per al comerç internacional.

En la dècada posterior a la guerra, el Regne Unit es va esforçar per mantenir una lliura forta que pogués competir amb el dòlar, i això en va afectar negativament les exportacions i la producció industrial. Aquesta situació no es podia mantenir durant gaire temps i, a poc a poc, el dòlar es va anar imposant com a moneda de canvi, perquè era l'única convertible en or. Al mateix temps, la banca nord-americana es consolidava com la més dinàmica i els Estats Units es convertien en l'única plaça financera capaç de mantenir un sistema de préstecs a llarg termini. D'aquesta manera, els EUA van esdevenir el primer inversor mundial, en substitució del Regne Unit.

En aquesta puixança nord-americana també hi va influir el desequilibri comercial que es va crear entre els Estats Units i Europa. L'augment de competitivitat dels Estats Units, fruit de l'aplicació de mètodes de treball i de tecnologies noves, va provocar una balança comercial favorable: els EUA exportaven a Europa molt més del que n'importaven. Per això, l'economia americana es va convertir en l'únic gran financer de la reconstrucció europea en la postguerra.