El Desenvolupisme Franquista (1957-1973): Economia i Canvi Polític

L'època del Desenvolupisme (1957-1973)

Durant la dècada del 1950, el fracàs de la política autàrquica, el reconeixement internacional del franquisme i els signes de descontentament popular van convèncer el règim de la necessitat d'iniciar una reorientació política i econòmica per poder assegurar la seva pròpia supervivència.

Una nova elit dirigent

Per dur endavant aquesta reorientació, va ser essencial l'entrada al govern, el 1957, de personalitats vinculades a l'Opus Dei* que, sense desplaçar completament els grups franquistes tradicionals (falangistes, militars, etc.) ni qüestionar el marc polític de la dictadura, van aportar criteris més tècnics i modernitzadors.

Per afavorir aquests canvis, es van deixar d'utilitzar els símbols feixistes i es va supeditar el partit únic, per al qual es va preferir la denominació de Movimiento Nacional, al govern.

També es van impulsar reformes administratives i noves lleis, com ara la Llei de Principis Fonamentals del Movimiento (1958) i la Llei Orgànica de l'Estat (1966), que van definir el règim com una democràcia orgànica.

El Pla d'Estabilització (1959)

Amb l'entrada dels tecnòcrates al govern, es va posar en marxa el Pla d'Estabilització (1959), l'objectiu del qual era substituir una economia tancada i amb un fort control estatal, per una economia vinculada als circuits internacionals i amb un pes més gran de la iniciativa privada. Per aconseguir-ho, es va actuar en tres grans direccions:

• Estabilització de l'economia: reducció de la inflació, devaluació de la pesseta, restricció dels crèdits i congelació dels salaris.
• Liberalització interior: eliminant els organismes intervencionistes i deixant de controlar els preus, la producció, etc.
• Liberalització exterior: suprimint els obstacles per a l'entrada de mercaderies i capitals estrangers i afavorint, alhora, l'exportació.

L'auge econòmic

Entre el 1959 i el 1973, Espanya va conèixer un període de gran creixement. La producció industrial va augmentar de manera espectacular (10% anual), va renovar els béns d'equip, va adoptar noves tecnologies i va augmentar la producció i la productivitat.

També es va produir un creixement del sector serveis. En concret, el sector turístic es va convertir en un dels puntals econòmics més importants del país.

Un creixement desequilibrat i dependent

El creixement econòmic d'aquests anys va ser presentat pel règim com un veritable miracle econòmic espanyol, producte dels encerts del franquisme. Però actualment hi ha consens respecte al fet que el creixement no va ser tant el resultat de l'actuació governamental com la conseqüència de l'aprofitament de l'expansió econòmica dels països occidentals.

L'auge econòmic europeu i americà va permetre exportar productes espanyols, enviar un gran nombre de treballadors a l'exterior, rebre enormes ingressos pel turisme i considerables inversions de capital estranger desitjós d'aprofitar els baixos salaris espanyols.