Desenvolupament i trastorns del llenguatge en infants

Etapes del desenvolupament del llenguatge

Prelingüística (0–12 m)

Prelingüística (0–12 m)

• Plor
• Protoconversació
• Xeroteig (2–3 m)
• Balboteig (4–6 m)
• Primeres paraules
• Onomatopeies (1 any)

Llenguatge no combinatori (12–24 m)

Llenguatge no combinatori (12–24 m)

• Primeres paraules
• Holofrases
• Errades fonètiques: reduplicacions, omissions i substitucions

Llenguatge combinatori (24 m)

Llenguatge combinatori (24 m)

Paraules soltes (telegràfic). Primeres frases (30–35 m). Creix molt el vocabulari (de 200 a 500 paraules). Apareixen adverbis i pronoms. L'infant té més comprensió.

Llenguatge adult (36 mesos →)

Llenguatge adult (36 mesos →)

Tot i dificultats per explicar fets no presents (egocentrisme), el llenguatge es descontextualitza progressivament. Apareixen monòlegs, preguntes constants («per què?») i un augment continu del lèxic.

Trastorns del llenguatge

Trastorn del llenguatge

Trastorn del llenguatge: alteració persistent en el desenvolupament lingüístic que no correspon al nivell d’edat de l’infant i que afecta la seva capacitat de comunicar-se i aprendre. Es manifesta amb dificultats per construir frases, utilitzar paraules adequades o comprendre el que s’escolta. Sense una intervenció adequada, aquestes dificultats tendeixen a mantenir-se en el temps.

Regressió del llenguatge

Regressió del llenguatge: el nen o la nena parlava correctament per a la seva edat i, al cap d’un temps, deixa d’utilitzar paraules, redueix el seu vocabulari o deixa de comunicar-se com abans. Aquesta situació sovint està relacionada amb trastorns neurològics, dificultats associades a l’espectre autista, certes epilèpsies o situacions emocionals complexes, i sempre requereix una valoració professional urgent.

Retard del llenguatge

Retard del llenguatge: fa referència a un desenvolupament més lent però ordenat. Els infants amb retard segueixen el mateix procés que els altres nens i nenes, però amb un ritme més pausat. Sol estar relacionat amb factors de maduració, manca d’estimulació lingüística a casa, entorns bilingües sense suport suficient o petites dificultats auditives. En aquests casos, amb una estimulació adequada i, si cal, suport logopèdic, el llenguatge acostuma a assolir el nivell esperat amb el temps.

Dislàlia

Dislàlia: és una dificultat per pronunciar correctament determinats sons o fonemes, tot i que l’aparell fonador i l’audició són normals. Es manifesta amb substitucions, omissions o distorsions de sons, com dir «tasa» en lloc de «casa». És un trastorn molt freqüent i, amb treball logopèdic, sol corregir-se sense complicacions.

Disfèmia (tartamudesa)

Disfèmia (tartamudesa): trastorn de la fluïdesa verbal que provoca repeticions involuntàries de sons, síl·labes o paraules, així com bloquejos o pauses prolongades durant el discurs. Pot generar ansietat o inseguretat a l’hora de parlar, especialment en contextos socials o escolars.

Disàrtria

Disàrtria: trastorn motor del llenguatge causat per una lesió neurològica que afecta el control muscular dels òrgans de la parla, com la llengua, els llavis o el paladar. Això provoca una articulació imprecisa, un to de veu anormal o un ritme irregular, i pot anar associada a altres dificultats motores. A diferència de la dislàlia, no és només un problema d’aprenentatge o d’hàbits, sinó una conseqüència directa d’una afectació neurològica.

Disfàsia (trastorn específic del llenguatge)

Disfàsia (trastorn específic del llenguatge): alteració persistent en l’adquisició i organització del llenguatge, tant a nivell expressiu com comprensiu, que no està causada per problemes auditius, intel·lectuals o neurològics greus. Els infants poden tenir dificultats per formar frases, entendre instruccions complexes o trobar les paraules adequades, la qual cosa pot afectar l’aprenentatge i la interacció social si no es treballa adequadament.

Contes i funcions

Contes

Els contes aporten diversos elements que són útils per al desenvolupament infantil:

• Elements lingüístics: aproximen els infants al coneixement del llenguatge, des de l’entonació a les estructures sintàctiques.
• Elements simbòlics i imaginatius: ajuden a desenvolupar la fantasia. Hi ha sentiments dels personatges amb qui l’infant es pot sentir identificat de manera inconscient.
• Elements psicològics: ajuden a l’infant a afrontar i solucionar conflictes com la mort, el dolor, la solitud…
• Elements conductuals i socials: afavoreixen l’aprenentatge d’hàbits d’autonomia personal i social.
• Elements ambientals: fan referència al lloc on passen les accions.