Desenvolupament de la teoria de la ment en nens i ximpanzés

La teoria de la ment en nens

Perquè un nen pugui entendre el concepte de tristesa, s'han de complir les següents condicions:

1. Experiència pròpia: El nen ha d'haver experimentat tristesa prèviament.
2. Reconeixement: Ha de ser conscient del seu estat mental i relacionar-lo amb el seu comportament.
3. Generalització: Ha de comprendre que altres persones també poden sentir tristesa.

La primera condició s'assoleix ràpidament. Es podria pensar que, en arribar a aquesta fase, un nen també assoleix necessàriament la segona. No obstant això, sabem que els nens necessiten aproximadament un any per superar proves com la del reconeixement de la seva imatge en un mirall. Abans d'això, no mostren signes de posseir una teoria sobre què significa ser un ésser humà.

Als dos anys, quan el nen desenvolupa un model del funcionament de la seva pròpia ment, comença a aplicar-lo també per comprendre els altres, atribuint-los els mateixos estats mentals que acaba de descobrir.

Experiments amb ximpanzés: Premack i Gallup

Humphrey contrasta la seva hipòtesi sobre la consciència en animals amb dos experiments clau:

L'experiment de Premack amb la ximpanzé Sara

David Premack va realitzar un experiment amb una ximpanzé anomenada Sara per comprovar si posseïa el que ell anomenava "una teoria de la ment".

Premack va mostrar a Sara vídeos on un ésser humà s'enfrontava a problemes "psicològics": sentir fred, frustració per estar engabiat o intentar escoltar música en un gramòfon espatllat. Eren situacions que Sara, havent viscut en un entorn humà, havia experimentat. La pregunta era: Entendria Sara com se sentia l'humà i què calia fer?

Premack va proporcionar fotografies amb possibles solucions. Sara va escollir la solució correcta en tots els casos, però *només* si l'individu amb problemes era algú que li agradava.

La conclusió, tant de Humphrey com de Premack, va ser que els ximpanzés comprenen com funcionen els seus propis cervells i, per tant, poden imaginar-se què significa posar-se en el lloc de l'altre.

L'experiment de Gallup: La prova del mirall

Gordon Gallup va dur a terme "la prova del mirall" per investigar si els animals tenen un sentit del "jo". Quan un nadó humà de 18 mesos es col·loca davant d'un mirall, mostra un "comportament autodirigit": reconeix que la imatge és una representació de si mateix.

Gallup va voler replicar l'experiment amb ximpanzés. El resultat va ser que el ximpanzé, igual que el nen, va dirigir l'atenció cap a si mateix, demostrant així un cert grau d'autoconsciència.