Desenvolupament Sostenible: Conceptes, ODS i Canvi Climàtic

El terme Desenvolupament Sostenible va aparèixer per primera vegada en el marc de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, presidida per Gro Harlem Brundtland el 1987. Aquesta comissió va analitzar les conseqüències ambientals negatives del desenvolupament econòmic i va proposar possibles solucions als problemes derivats de la globalització i del creixement de la població. El 1992, durant la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, es va oficialitzar el concepte de desenvolupament sostenible.

El desenvolupament sostenible és aquell capaç de satisfer les necessitats de la generació present mitjançant l'ús de recursos naturals sense comprometre la capacitat de generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.

Pilars de la Sostenibilitat

Sostenibilitat Social

La sostenibilitat social garanteix l'accés als recursos i serveis bàsics per a tothom, fomentant el desenvolupament de les persones, comunitats i cultures per aconseguir un nivell global de qualitat de vida, sanitat i educació adequades. Ha de ser inclusiva i equitativa.

Sostenibilitat Econòmica

La sostenibilitat econòmica té com a objectiu promoure un creixement econòmic que generi riquesa de manera equitativa sense malmetre el medi ambient, reduir la pobresa extrema i garantir una ocupació remunerada justa per a tothom. Ha de ser viable i equitativa.

Sostenibilitat Ambiental

El medi ambient no s'ha de considerar una font inesgotable de recursos. Cal protegir-lo i fer-ne un ús racional, limitant alhora l'impacte de les activitats humanes en el planeta.

La Sostenibilitat Ambiental: Un Repte Global

El 1984, la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de les Nacions Unides va definir la sostenibilitat ambiental com "una manera d'actuar que assegura que les generacions futures tinguin prou recursos per tenir la mateixa qualitat de vida, o millor, que les generacions precedents".

Actualment, la sostenibilitat ambiental és un repte global que requereix múltiples accions:

• Accions contra el canvi climàtic
• Gestió dels recursos naturals
• Gestió de residus
• Solucions basades en la natura
• Educació ambiental
• Protecció de la biodiversitat
• Una sola salut (One Health)
• Consum responsable

L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible

L'any 2015, en la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible, celebrada a Nova York, els Estats membres de l'ONU van aprovar l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible amb la intenció de posar fi a la pobresa i la desigualtat, protegir el medi ambient i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món per a l'any 2030.

Aquest acord universal pretén afavorir el desenvolupament humà sostenible a tot el planeta i, per a això, defineix els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Cadascun dels objectius se subdivideix en fites, fins a un total de 169, que comprenen les esferes econòmica, social i ambiental.

L'Agenda 2030 gira al voltant de cinc eixos centrals, que al seu torn es relacionen amb els 17 objectius:

• Persones
• Prosperitat
• Planeta
• Pau
• Aliances

Persones

Posar fi a la pobresa i la fam, i garantir un ambient sa, digne i en equitat (ODS 1-5).

Prosperitat

Assegurar que tothom pugui gaudir d'una vida pròspera i plena, i que el progrés econòmic, social i tecnològic es produeixi en harmonia amb la natura (ODS 6-10).

Planeta

Protegir el planeta mitjançant un consum, una producció i una gestió dels recursos naturals sostenibles, prenent mesures per frenar el canvi climàtic (ODS 11-15).

Pau

Fomentar societats pacífiques, justes i inclusives que estiguin lliures del temor i la violència (ODS 16).

Aliances

Establir una aliança basada en la solidaritat i centrada en les necessitats dels més vulnerables (ODS 17).

L'Efecte d'Hivernacle

Efecte d'Hivernacle Natural

1. No tota la radiació solar arriba a la superfície de la Terra. L'atmosfera i els núvols n'absorbeixen una part i en reflecteixen una altra a l'espai exterior.
2. De la radiació solar d'ona curta que arriba a la superfície terrestre, la major part és absorbida, escalfant així els continents, els oceans i els seus organismes.
3. Al seu torn, les masses continentals i els oceans emeten a l'espai una part de l'energia en forma de radiació infraroja, d'ona més llarga.
4. Una part de la radiació infraroja s'escapa a l'espai.
5. Una altra part d'aquesta radiació infraroja és retinguda pels gasos amb efecte d'hivernacle, que la tornen de nou cap a la superfície terrestre, la qual cosa l'escalfa encara més.

Efecte d'Hivernacle amb Atmosfera Modificada

L'emissió de CO₂, i altres gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera, causada per l'activitat humana, es produeix a un ritme més gran del que pot retirar-se, de manera que n'augmenta la concentració a l'atmosfera.

L'excés de gasos d'efecte d'hivernacle dificulta que la radiació infraroja emesa per la Terra s'escapi a l'espai. L'acumulació de radiació infraroja produeix un escalfament global.

Conseqüències de l'Escalfament Global

• Augment de fenòmens meteorològics extrems: com onades de calor, que podrien arribar a ser més intenses, duradores i freqüents; sequeres prolongades; gotes fredes; tempestes tropicals, etc.
• Increment dels incendis forestals: Les sequeres prolongades, l'augment de la temperatura mitjana i la disminució de les precipitacions afavoreixen els incendis, especialment a les zones de muntanya.
• Desertificació: L'expansió de les zones climàtiques tropicals cap a latituds més altes provoca un augment de la superfície ocupada pels deserts àrids.
• Retrocés de glaceres i banquisa àrtica: L'escalfament global intensificarà el retrocés de les glaceres i la disminució de l'extensió de la banquisa àrtica. La reducció de la massa de gel té conseqüències globals, ja que el gel reflecteix part de la radiació solar, allò que es coneix per efecte albedo. A més, s'estima que la fusió dels casquets glacials de l'Antàrtida i de Groenlàndia produiria un augment del nivell del mar d'entre un i deu metres.
• Acidificació i escalfament dels oceans: El CO₂ dissolt a l'aigua n'augmenta l'acidesa, la qual cosa perjudica els organismes marins, especialment els de closca calcària, com coralls, mol·luscs i moltes espècies del fitoplàncton. A més, l'escalfament de l'aigua tindrà efectes sobre la solubilitat de l'oxigen i els corrents marins.
• Costos per a la societat i l'economia: El canvi climàtic també és una de les amenaces més grans per a l'estabilitat econòmica. Els sectors que depenen de certes temperatures i nivells de precipitació, com l'agricultura, la silvicultura, l'energia i el turisme, en quedaran particularment afectats.
• Expansió de malalties tropicals cap a latituds temperades: Malalties com el dengue i la malària poden estendre's a zones on actualment les temperatures no permeten l'existència dels insectes que les transmeten.
• Problemes socials: Es preveu un augment dels fluxos migratoris cap a zones més favorables (refugiats climàtics). Això pot provocar un augment de la inestabilitat social amb importants conseqüències: més desigualtat i pobresa; conflictes violents; problemes amb el proveïment d'aigua i aliments; problemes de salut, etc.
• Pèrdua de biodiversitat: El canvi climàtic influeix en la distribució de les espècies, els ritmes biològics i la dinàmica i estructura de les poblacions. Les condicions dels ecosistemes en què viuen moltes espècies estan canviant a un ritme molt més ràpid que la capacitat d'adaptació d'aquestes espècies, amb efectes desastrosos per a la biodiversitat.