Desenvolupament i Socialització: Etapes, Personalitat i Responsabilitat

1. Desenvolupament i Socialització

El desenvolupament evolutiu de la persona contempla el:

• Desenvolupament orgànic.
• Desenvolupament social o desenvolupament evolutiu a través de la socialització.

Socialització: desenvolupament de la persona + la conducta social.

2. Etapes del Desenvolupament Social

La societat divideix la vida en etapes i marca normes de conducta.

2.1. Infància

De 0 a 1 anys (bebè): etapa de dependència lligada a l’afectivitat. Confiança / Desconfiança i ansietat.

De 1 a 2 anys (inici de la infantesa): inici de l’autonomia. Seguretat / Inseguretat.

De 2 a 6 anys (edat de jocs): inici de la independència. Iniciativa / Dependència.

De 6 a 12 anys (edat escolar): maduració i aprenentatge. Producció i creativitat / Manca de creativitat.

2.2. Adolescència

Actualment, es considera que va dels 12 als 18 anys. Les seves característiques principals són:

• Etapa ambigua: cas d’adult sense experiència ni seguretat.
• Restriccions legals per participar de la vida adulta amb plenitud.

Trets de la personalitat:

Variabilitat emocional, necessitat d’autoestima, actitud optimista en el futur, acceptació del risc o no percepció del perill, valor de les relacions i de la família.

Problemes de l’adolescència:

• Problemes emocionals: els sentiments es viuen augmentats: amor, odi, tristesa...
• Problemes sexuals: presumir, orientació no definida...
• Problemes conductuals: pares, familiars...
• Problemes escolars: rebuig a l’escola, amb professors...
• Problemes amb la llei: reflexen altres problemes.
• Problemes d’alimentació: mala alimentació, anorèxia, bulímia...
• Drogues, alcohol: excessos.

Indicadors de maduració:

1. Ossificació del sistema esquelètic.
2. Primers 20 anys de vida.
3. Dentició.
4. Molts paral·lelismes amb l'edat òssia.
5. Dents de llet i dentadura definitiva.
6. Queixals del seny.

El brot de creixement:

Durant la infància, el creixement físic és progressiu, estable i similar en nois i noies.

11 anys: brot de creixement brusc.

Coincideix amb el desenvolupament dels caràcters sexuals:

• Nens: 13 anys.
• Nenes: 11 anys.

Poden haver-hi variacions:

• Herència genètica.
• Ambient.
• Tipus d'alimentació.

Variables del brot de creixement:

TALLA:

• Augment de talla produït per l’hormona del creixement.
• Hi ha un augment important durant la pubertat.
• Període més intens durant la nit.
• Ritme màxim: Nois 14-18 / Noies 12-14.

PES:

• Augment de pes a l’inici de la pubertat per augment de creixement ossi.
• Desenvolupament de teixits: (diferència hormones sexuals).

PROPORCIÓ:

• Canvia el cos: variacions en les proporcions corporals.
• Es comença per extremitats i després tronc.

MADURESA SEXUAL:

• Les gònades (glàndules) són responsables de desencadenar l’aparició dels caràcters sexuals.
• Estrògens – Testosterona.

Aparició caràcters sexuals:

NOIES:

• Pel púbic i aixella.
• Eixamplament pelvis.
• Desenvolupament pit.
• Maduració òrgans sexuals.
• Menarquia – Baixa el procés creixement.

NOIS:

• Augment penis / testicles.
• Pel púbic i aixelles.
• Veu greu en augmentar la laringe.
• Pol·lucions nocturnes.
• Aparició pel facial i corporal.
• Final creixement esquelètic als 21 anys.

Efectes psicològics i motius de la transformació:

• Descens de la concentració i reflexió.
• Postures de passivitat davant l’estudi i l’activitat física.
• Falta de competència personal o imatge personal deteriorada.
• L’arrel de tots aquests canvis psicològics rau en tots aquests canvis bruscos.
• Disminució de l’atractiu degut a la desproporció.
• Influència també en el desenvolupament motor: descens qualitatiu funcions motrius.

Variacions en el rendiment motor:

• Sempre és positiu: efectes estimuladors en teixit ossi, muscular i òrgans interns.
• La inactivitat i la immobilització comporten descensos del calci i desmineralització: ossos febles i trencadissos.
• És difícil estimar la influència de l’activitat física en el creixement: creixement ossi sota control hormonal (exemple: messi).
• Però és innegable que l’activitat física combinada amb alimentació, descans, genètica, contribueixen positivament al creixement.
• En atletes i no atletes.
• Principi universal: augment grandària muscular implica increment força muscular.
• Entrenament i pràctica adequada adaptada a les seves possibilitats juga un paper important en el desenvolupament de la força en nens i joves.

Aspectes evolutius de la força:

• Principi universal: augment grandària muscular implica increment força muscular.
• Salts, carreres i llançaments desenvolupen la força.
• Millor treballar-la en adolescència que en infantesa.
• No hi ha base hormonal adequada ni necessària.
• El treball de la força màxima hauria d’estar prohibit en determinades edats.
• A mesura que creixem hi ha diferències entre nois i noies.
• El transport d’oxigen en sang també és major en nois que en noies.

3. Personalitat i Socialització

Com hem vist, els elements que configuren la personalitat són els responsables de l’adaptació o inadaptació social de la persona.

S’entén per inadaptació la transgressió o no compliment de les normes socials establertes a la societat on pertany l’individu.

3.1. Prevenció de la inadaptació i intervenció:

A nivell professional és difícil intervenir en tots els factors que provoquen la inadaptació social, però hi ha factors que ajuden a la prevenció.

• Detecció precoç.
• Ajut a les famílies en les primeres etapes.
• Adequació de la resposta escolar i, de vegades, sanitària.
• Intervenció de l’educador / animador sociocultural.

4. Personalitat i Responsabilitat

La responsabilitat és una habilitat social, que serveix d’indicador d’una personalitat madura, en la que s’han consolidat tots els factors que la conformen.

La personalitat és la capacitat d’assumir el propi comportament en la mesura en què hi ha capacitat d’elecció.

4.1. Dinàmica emocional:

El nivell afectiu s’estructura com un ‘’sistema de canonades’’. Els fenòmens psíquics de l’afectivitat responen a situacions d’incomoditat i comoditat.

Entre ells, les emocions generen 4 tipus de resposta.

4.2. Gestió emocional:

Gestionar les emocions significa controlar i canalitzar les respostes primàries o instintives, racionalitzar-les en funció del context, és a dir, davant d’una emoció determinada, donar una resposta socialitzada.

El procés de gestió d’emocions és un signe de la maduresa emocional, i és el següent:

• Sentir-les (‘’donar-nos permís).
• Reconèixer-les (què m’està passant? Per què?).
• Canalitzar-les:

Por:

• Acceptació dels propis límits.
• Demanar ajut.

Ràbia:

• Acceptació dels propis límits i els dels altres.
• Demanar un canvi de conducta.
• Altres recursos: deixar passar el temps, deixar sortir la ràbia en un context adient, etc.

Tristesa:

• Acceptació dels límits de la vida (en el cas de la mort).
• Demanar consol social.
• Donar sortida (plorar).

Alegria:

• Acceptació del valor propi i dels altres.
• Compartir amb els altres.

Si no es canalitzen...

Por:

• Fòbia, pànic...

Ràbia:

• Les conseqüències de l’agressió poden ser contraproduents.
• Agressivitat.
• Deriva en ressentiment.
• Es somatitza.

Tristesa:

• Es somatitza.
• Pot degenerar en depressió.

Alegria:

• Eufòria desproporcionada.
• Pèrdua de control.