Desenvolupament social i socialització

Desenvolupament social i socialització → Inclou tots els processos que influeixen en la relació que una persona estableix amb si mateixa i amb els altres.

- Es relaciona amb els components afectius i emocionals del desenvolupament.

- Depèn de dos factors:

Genètics: forma de ser des del naixement.

Ambientals: Medi cultural, econòmic i familiar concret.

El procés de socialització: persona es formi com ésser únic i es converteix en membre actiu i de ple dret del grup social al qual pertany. És molt intensa durant la infància, però dura tota la vida. Permet adquirir i interioritzar pautes de convivències i relació, costums i valors.

Es distingeixen dos tipus:

- Socialització primària: relació afectiva, personalitzada, flexible i sotmesa a la negociació en la família.

- Socialització secundària: Relació menys intima, és grupal, poc flexible i menys sotmesa a la negociació a l’escola o altres grups d’oci. Ex. Esplai

Agents de socialització: família, escola, grup d'iguals, L’educació incidental. Les pantalles: Es caracteritza per tenir lloc de manera espontània i informal sense basant-se en objectius educatius: 1. Es dona en qualsevol context d’interacció i influència. 2. Els dispositius electrònics ofereixen accés il·limitat i immediat al coneixement. 3. Han de controlar-se dos factors: Nombre d’hores davant les pantalles i Tipus de continguts.

Senyals d’alarma: s’apliquen registres més precisos (taules d’estimació o llistes de control).

Es valoren aquests àmbits: - Expressió i comunicació. - Aferrament. - Conducta.- Joc.

TEORIES EXPLICATIVES

Les teories de l’aprenentatge social. A. Bandura: El nen adopta comportaments i formes de relacionar-se dels adults de l’entorn. L’aprenentatge per observació de seqüència en quatre fases:

Atenció: - Expectatives que suscita el model, sobretot si és significatiu - Importància de la situació observada, especialment si és d’interès.

Retenció: capacitat d'abstracció per imitar la conducta observada sense estar el model present. (recordar la conducta que ha après)

Motivació: - Reforços externs: proporcionats pel model - Reforços vicaris: rebuts pel model.

Reproducció: conducta en acció adaptada a la pròpia realitat.

La teoria sociocultural de L. Vigotsky: La llei de doble formació dels processos psicològics superiors.Un procés com el llenguatge es produeix en dos nivells: 1. Interpsicològic: entre persones. 2. Intrapsicològic: intern i individual. Entre tots dos, es dona la interiorització o reconstrucció interna d’una operació realitzada anteriorment de forma externa. 1-3 anys: Ús interpersonal i comunicatiu Llenguatge audible. 3-5 anys: Llenguatge egocèntric. Procés d’interiorització. 5-7 anys: Ús interpersonal. Llenguatge no audible.

La zona de desenvolupament proper (ZDP): L’adquisició d’un aprenentatge presenta tres estadis:

Nivell de desenvolupament real (NDR) → activitats que es realitzen de manera independent.

Nivell de desenvolupament potencial (NDP) → activitats que es duen a terme amb l’ajuda d’una altra persona.

Zona de desenvolupament proper (ZDP) → Zona de pas on la persona més capaç proporciona una ajuda ajustada i transitòria.

Resulta estimulant per treballar amb nens amb necessitats específiques.

Es poden aprofitar les diferències en el rendiment i les capacitats entre els iguals.

--> MODELATGE: Consisteix en donar a la persona l'oportunitat d’observar en una persona significativa una conducta nova que es desitja aconseguir. L’observador ha de copiar la conducta que li presenta el model immediatament o en un interval breu de temps. S’utilitza en l’adquisició de noves conductes, eliminació de respostes inadequades a través de l'observació de la conducta apropiada i per suprimir pors i fòbies.

→ REFORÇAMENT POSITIU: es farà de dues formes diferents, per començar un cop fet bé l’acció de recollir les seves joguines, rebra unes paraules que facin vincle amb les figures d’aferrament. A més, si durant la setmana ho ha fet bé i ha recollit, el diumenge quan veiem la peli tota la familia, podra escollir quina pelicula veurem.

→ COST DE RESPOSTA O CÀSTIG NEGATIU: Consisteix en treure, com conseqüència de la conducta, alguna cosa que li agrada.

Pràctica positiva: Consisteix en fer que la persona practiqui durant períodes de temps determinats, conductes físicament incompatibles amb la conducta inapropiada. // Té efectes ràpids i ensenya conductes acceptables als infants.

Com aplicar la tècnica?

Per exemple, aquesta tecnica s’ha de aplicar de forma NO violenta. Considero que és important que es corregeix-hi a les conductes que no son correctes, però sempre desde una forma calmada i explicant al Omar, com ets sents com a mare o pare, que és el que fa malament i donar-li una solució per corregir-lo, i sobretot acompanyar a l’Omar i donar-li recolçament.

→ Establir límits clars: Assegureu-vos que Omar comprengui les expectatives i conseqüències associades amb el seu comportament. Això pot ajudar a establir límits i estructura.

→ Reforç Positiu: Identifica comportaments positius i recompensa'ls. Per exemple, si Omar utilitza paraules en lloc de recórrer a la violència per expressar les seves necessitats, elogia-ho i dóna-li reconeixement positiu.

→ Temps Fora: Utilitza el temps fora com a conseqüència per al comportament agressiu. Retirar Omar de la situació pot ajudar-lo a calmar-se i reflexionar sobre el seu comportament.

La teoria psicosocial d’E. Erikson: El desenvolupament psicosocial es produeix durant tota la vida i se centra en la relació amb l’entorn.

Cada etapa del desenvolupament presenta una crisi o conflicte central:

• Nadó (fins als 2 anys): confiança enfront de desconfiança

• Preescolar (2 a 3 anys): autonomia enfront de vergonya o dubte.

• Època escolar (3 a 6 anys): iniciativa enfront de la culpa: responsabilitat i independent, l’infant la vol.

La teoria ecològica d’O. Bronfenbrenner: El desenvolupament depèn de les relacions que es produeixen en els diferents contextos de participació:

1. Microsistema: entorn d’influència més proper al subjecte i en el qual participa activament.

Ex. relació directa amb mi, mi mare la adela, etc.

2. Mesosistema: sistema de microsistemes en interacció.

Ex. els meus microsistemes es relacionen entre ells. Adela i mi mare.

3. Exosistema: entorn en el qual el subjecte no participa de forma directa, però que influeix en els altres contextos.

Ex. familia de la thais és el nosatra exosistema, el jan esta malalt influeix perque potser la thais no pot fer la classe igual o no ve a classe. mha mare amb el seu treball pero influeix a mi.

Els contextos varien al llarg del cicle vital.

El diagnòstic de TDAH: alteració d’origen neurobiològic.entre el dos i els sis anys, però es pot postergar fins als dotze.No se sol diagnosticar fins als sis o set anys com a mínim. Es caracteritza a partir de tres dimensions combinades: Hiperactivitat motriu. Impulsivitat o falta d’autocontrol. Dèficit d’atenció.

Comportament dels infants amb alt nivell d’activitat: jocs esportius, poca participació joc social, retard llenguatge, immaduresa emocional, rebequeries.

Comportament agressiu

L’agressivitat adaptativa és un comportament natural d’autoafirmació davant la voluntat de l’adult. 18 mesos -5any-->llenguatge i les habilitats de relació i gestió. La persistència de la conducta agressiva ja no és adaptativa i pot derivar en un trastorn de conducta.

CAUSES: Violència en l’àmbit familiar II Violència incidental(Tipus de joc i joguines I Pantalles.)

Timidesa extrema.

Dificultats per establir una relació amb els companys.IIGeneració de rebuig en els altres, fet que provoca autoexclusió.IIl'assetjament escolar per retraïment, temor, inseguretat o indefensió.

Marginació i desenvolupament social.

integració és la forma natural de convivència i participació de les persones en la societat.

marginació social s'entén com la separació d’una persona de la societat a la qual pertany, ja sigui de forma voluntària o imposada.

exclusió social és la forma més extrema de marginació i engloba les situacions per les quals algú que pertany a una societat deixa de ser considerat membre de ple dret.

La marginació infantil respon a causes alienes: Entorn familiar o social. Malaltia o discapacitat. Falta de recursos.

Genera efectes diversos: Forta afectació emocional. Baixa resistència a la frustració. Dificultat per canalitzar l’agressivitat i reaccions primàries impulsives i ràpides. Conductes inapropiades o conflictives.

ACTIVITAT: recursos de la cultura de les famílies nouvingudes, com jocs, contes o cançons.

El jo existencial s'estableix quan existeix una clara diferencia entre un mateix i les altres persones. mirall: reconeix que és ell.

El jo categòric (cap als dos anys, comença llenguatge) suposa una comprensió més objectiva en relació amb algunes de les pròpies característiques, com l’edat, el sexe o el físic. (capacitat de descriuret però basico: jo porto aixo jo estic fent aixo)

- El jo existencial apareix entre el quinze i els vint-i-quatre mesos.

- A partir dels dos anys, quan sorgeixen la funció simbòlica i el llenguatge, es desenvolupa el jo categòric.

La formació de l’autoconcepte: com pensem que soc no com som en realita L’autoconcepte inclou les creences sobre les capacitats, les habilitats o els valors que una persona considera que li són propis. - Es forma entre els dos i els sis anys a causa de les experiències amb les altres persones en els diferents contextos. - Inicialment, és descriptiu i es basa en trets molt concrets. - A partir dels vuit o deu anys, s’incorporen els trets de personalitat.

El coneixement social s’inicia amb l’establiment de les primeres relacions diferenciades i continua fins a la comprensió de les intencions de l’altre i la presa de perspectiva. - Es desenvolupa en paral·lel als coneixements referits a un mateix. - Evoluciona i s’organitza amb l’edat.

El descobriment als altres: Al principi, el nadó és un ésser indiferenciat que no es distingeix dels altres.//Al volant del tercer mes, comença a identificar el somriure, el plor o la mirada segons la persona amb la qual interactua.//Cap als vuit mesos, discrimina entre persones properes conegudes i estranyes.//Passat l’any, emprèn accions veritablement intencionades cap als altres.

Les primeres relacions entre iguals: Són determinants la interacció fora de l’entorn familiar i la conquesta del llenguatge.//A partir dels dos anys, el nen s’interessa o es preocupa dels altres i els descriu de forma senzilla. //Es manté la perspectiva egocèntrica.//S’inicia les comparacions amb els altres i entre persones.//El nen comença a interpretar les seves conductes i les intencions que les animen. 

La comprensió de les intencions: Dels dos anys i mig al tres, creix la comprensió de les intencions alienes. //Disminueix la perspectiva egocèntrica. //A partir dels tres anys, el nen sap que les persones tenen un interior que no es veu. //Augmenta l’autonomia i apareixen les primeres relacions d’amistat.

La presa de perspectiva i l’ambivalència emocional: suposa la possibilitat d’imaginar el que poden estar pensant i sentint altres persones.

 - És difícil d’adquirir a causa de l’ambivalència emocional o coexistència d’emocions oposades en els adults. Ex. que són capaços de reconèixer les emocions dels altres que són mentida. 

- Està present cap als set anys, però no s'aconsegueix de forma clara fins als deu.

Les relacions entre persones

Les relacions d’amistat: S’estableixen des que els nens comencen a interactuar i es basen en l’afecte i l’afinitat./ Fins als tres anys, la interacció sol ser poc estable i consistent./ L’amistat passa de centrar-se en el joc a ser una relació mútua que inclou aspectes psicològics i de companyonia./ A partir de la segona infància, l’amistat implica condicions i es redueix el nombre d’amics.

Les relacions d’autoritat: Des de molt petit, el nen adverteix que ha de seguir les normes de les persones que s’ocupen d’ell./A partir dels dos anys, entén que certes figures tenen autoritat per decidir segons el moment i el lloc./Les relacions d’autoritats depenen del desenvolupament moral i l’establiment de límits./No solament cal partir de l'obediència, sinó també del respecte i acompanyament. 

Els conflictes en les relacions interpersonals: Sorgeixen especialment entre iguals, però també entre nens i adults. /Cert grau de conflictivitat reflecteix en un bon funcionament de la relació/L’acció educativa perfecciona les habilitats de gestió que el nen posseeix des de molt petit./El nen que aplica estratègies inadequades sol experimentar interaccions problemàtiques amb els iguals. 

INTERVENCIÓ AMB INFANTS PRBLEM RELACIÓ: experiencies d'interecció plaents, ajudar-los a millorar autoestima 

Vessant individual: ajudar a percebre les qualitats positives i animar a superar les debilitats.

Reconeixement social: ajudar a notar que es valoren les aportacions. 

Ajudant-los a relaxar-se: Massatges. exercicis respiratoris.

Pautes d’avaluació S’observen aspectes com els següents: 

-Interès per les activitats grupals.

-Relació amb els altres nens amb normalitat.

-Relació amb l’educador amb espontaneïtat.

-Participació activa en les activitats de joc simbòlic.

-Entrada i sortida de les converses i els jocs amb facilitat. 

-Ajuda per integrar-se en els grups. 

-Baralles i empipaments freqüents. 

Després de l’observació, s’elabora un informe i es comuniquen els resultats. 

Tècniques sociomètriques

Les tècniques sociomètriques avaluen les relacions que estableixen els membres d’un grup entre ells segons aspectes com el rebuig i l’atracció interpersonal. Conèixer l’estructura de les relacions.

Diferents tècniques sociomètriques

- Escala de classificació de Likert: Els nens classifiquen els companys amb una puntuació de l’u al cinc segons uns criteris.

- Tècnica de comparació per parella: Cada nen escull el company que prefereix de cada parella de noms o fotografies que rep.

- Nominació de parells: Els nens trien els companys amb qui els agrada més jugar o fer una activitat i amb qui menys.

El sociograma: És una eina que pretén expressar de forma gràfica l’entramat de relacions d’un grup per posar de manifest les influències existents entre els membres.

• Es duu a terme a partir de la informació que proporcionen les tècniques sociomètriques.

• Resulta útil per programar i implementar activitats que potenciïn la integració de nens amb més problemes.