El desenvolupament social i el procés de socialització

El desenvolupament social i la socialització

El desenvolupament social inclou tots els processos que influeixen en la relació que una persona estableix amb si mateixa i amb les altres.

• Es relaciona amb els components afectius i emocionals del desenvolupament.
• Depèn de dos factors:
  • Genètics: forma de ser des del naixement.
  • Ambientals: medi cultural, econòmic i familiar concret.

1 El procés de socialització

El procés de socialització permet que la persona es formi com a ésser únic i es converteixi en membre actiu i de ple dret del grup social a què pertany.

• És molt intensa durant la infància, però dura tota la vida.
• Permet adquirir i interioritzar pautes de convivència i relació, costums i valors.
• Es distingeixen dos tipus:
  • Socialització primària: relació afectiva, personalitzada, flexible i sotmesa a la negociació en la família.
  • Socialització secundària: relació menys íntima, personalitzada, flexible i sotmesa a la negociació a l’escola o altres grups d’oci.

2 Agents de socialització

Els agents de socialització són les persones o institucions que influeixen en el nen i, per això, incideixen en el seu desenvolupament social.

• Existeixen quatre figures: família, escola, grup d’iguals i entorn.

La família

• Constitueix el primer entorn d’interacció.
• Cada modalitat pot influir en el desenvolupament social, a saber:
  • Família monoparental per elecció i família de pares o mares homosexuals: socialització més activa a causa d’una maternitat o paternitat més pensada i costosa.
  • Família monoparental per viduïtat o separació: falta de recursos i dificultat de conciliació laboral i familiar.
  • Família reconstruïda: imprecisió en les relacions d’autoritat, però riquesa per les noves figures de socialització.
• La relació entre germans és significativa, ambivalent i per a tota la vida.

L’escola

• Representa el primer contacte amb la societat a petita escala.
• El grau d’intimitat en les relacions no és tan proper i intens.
• Hi ha una proporció més alta de nens per adult, agrupats per edats similars.
• Les normes s’estableixen de manera estandarditzada.
• Els nens estableixen les primeres relacions d’amistat.

El grup d’iguals

• Les primeres trobades acostumen a donar-se dins del context familiar.
• Des que es desplacen, estableixen relacions interactives i autònomes sense la intervenció directa.
• Cap als dos anys, ja posseeixen habilitats socials complexes i cooperatives i apareixen les primeres mostres d’afecte.
• Poden aprendre comportaments menys adequats, com les conductes agressives d’autoafirmació.
• La qualitat de les relacions millora al llarg de la infància i augmenta la competència social.

L’educació incidental: les pantalles

L’educació incidental es caracteritza per tenir lloc de manera espontània i informal sense basar-se en objectius educatius.

• Es dona en qualsevol context d’interacció i influència.
• Els dispositius electrònics ofereixen accés il·limitat i immediat al coneixement.
• Han de controlar-se dos factors: el nombre d’hores davant de les pantalles i el tipus de continguts.

3 Fites en el desenvolupament social

• El ritme de desenvolupament és individual, però existeixen referències que ajuden a destacar senyals d’alarma.
• Davant aquests signes, s’apliquen registres més precisos (taules d’estimació o llistes de control).
• Es valoren aquests àmbits: expressió i comunicació, aferrament, conducta i joc.

1 Teories de l’aprenentatge social: A. Bandura

• El nen adopta comportaments i formes de relacionar-se dels adults de l’entorn.
• L’aprenentatge per observació se seqüencia en quatre fases:
  • Atenció: expectatives que suscita el model (si és significatiu) i importància de la situació observada.
  • Retenció: capacitat d’abstracció per imitar la conducta sense el model present.
  • Motivació: reforços externs (proporcionats pel model) i reforç vicari (rebut pel model).
  • Reproducció: conducta en acció adaptada a la pròpia realitat.

2 La teoria sociocultural de L. Vygotsky

Llei de doble formació dels processos psicològics

• Un procés com el llenguatge es produeix en dos nivells:
  • Interpsicològic: entre persones.
  • Intrapsicològic: intern i individual.
• Entre tots dos, es dona la interiorització o reconstrucció interna d’una operació externa.
• L’adquisició d’un aprenentatge presenta tres estadis:
  • Nivell de desenvolupament real (NDR): activitats realitzades de manera independent.
  • Nivell de desenvolupament potencial (NDP): activitats dutes a terme amb ajuda.
  • Zona de desenvolupament proper (ZDP): ajuda ajustada i transitòria d'una persona més capaç.
• Resulta estimulant per treballar amb nens amb necessitats específiques i aprofitar les diferències entre iguals.

3 La teoria psicosocial d’E. Erikson

• El desenvolupament psicosocial es produeix durant tota la vida i se centra en la relació amb l’entorn.
• Cada etapa presenta una crisi o conflicte central:
  • Nadó (fins als 2 anys): confiança enfront de desconfiança.
  • Preescolar (de 2 a 3 anys): autonomia enfront de vergonya o dubte.
  • Època escolar (de 3 a 6 anys): iniciativa enfront de culpa.
  • Preadolescència (de 6 a 12 anys): productivitat enfront d’inferioritat.
  • Adolescència (de 12 a 18 anys): identitat de rol enfront de confusió.
  • Jove-adult (de 19 a 35 anys): intimitat enfront d’aïllament.
  • Adultesa (de 35 a 65 anys): generativitat enfront d’estancament.
  • Vellesa (a partir dels 65 anys): integritat enfront de desesperació.

4 La teoria ecològica d’U. Bronfenbrenner

• El desenvolupament depèn de les relacions en diferents contextos:
  • Microsistema: entorn més proper on es participa activament.
  • Mesosistema: interacció entre microsistemes.
  • Exosistema: entorn on no es participa directament però que influeix (ex: feina dels pares, parc, extraescolars).
  • Macrosistema: context global (cultura, política, educació del país).
  • Cronosistema: l'època històrica i el moment vital que ens rodeja.
• Els contextos varien al llarg del cicle vital.

1 El coneixement d’un mateix

Del jo existencial al jo categòric

• El jo existencial (15-24 mesos) s’estableix quan existeix una diferenciació entre un mateix i els altres.
• El jo categòric (a partir dels 2 anys) suposa una comprensió objectiva de característiques com l’edat, el sexe o el físic, gràcies a la funció simbòlica i el llenguatge.

La formació de l’autoconcepte

L’autoconcepte inclou les creences sobre les capacitats, les habilitats o els valors que una persona considera propis.

• Es forma entre els dos i els sis anys per les experiències amb altres persones.
• Inicialment és descriptiu i basat en trets concrets.
• A partir dels vuit o deu anys, s’hi incorporen els trets de personalitat.