Desenvolupament Social Infantil: Teories, Agents i Sociabilitat

Socialització: Etapes i Contextos

La socialització es produeix en el si de la família, un context basat en la relació afectiva. És una de les principals formes de comunicació social, on l'infant aprèn a respectar els hàbits i les regles més elementals de convivència.

Socialització Primària

Implica la incorporació de normes d’una manera personalitzada, flexible i, en alguns casos, subjecta a la negociació.

Socialització Secundària

Es dona en altres contextos socials, com l’escola o altres grups d’oci, on les relacions són menys íntimes, les regles menys personalitzades i la flexibilitat de negociació és menor.

Agents de Socialització Clau

Els agents de socialització són les persones o institucions que influeixen sobre l'infant i incideixen, d’aquesta manera, en el seu desenvolupament social.

La Família

És el primer lloc on l’ésser humà interacciona amb altres éssers de la mateixa espècie. Així s'adquireixen funcions bàsiques com el llenguatge verbal.

Funció Educadora dels Pares

Els pares interaccionen contínuament amb els fills, la qual cosa suposa una transmissió de valors, d’idees, actituds i, en definitiva, d’aprenentatge.

La Relació entre Germans

Les relacions entre germans són qualitatives i complementen les que s’estableixen amb els pares. Els infants aprenen a barallar-se i a resoldre conflictes, a compartir i a estimar.

L'Escola

És una institució organitzada per a la transmissió de continguts i de maneres de comportar-se socialment desitjables. És una societat en miniatura, en la qual és evident la necessitat de respectar certes normes de convivència.

El Grup d'Iguals

En aquest context, els infants desenvolupen una àmplia gamma d’habilitats socials complexes i cooperatives (fer cua, compartir espais), tot i que també hi apareixen dificultats i conflictes.

L'Educació Incidental (Mitjans de Comunicació)

La televisió, per exemple, ocupa un lloc central en moltes cases. Això implica que els missatges que emet influeixen en la vida dels infants des d'edats molt primerenques.

Teories Educatives i Desenvolupament Social

Diversos corrents psicològics s’han preocupat per intentar explicar com es produeix el desenvolupament social de les persones.

Vigotski: Educació, Desenvolupament i Aprenentatge

Vigotski fa una distinció entre el que una persona pot dur a terme sola i el que pot fer amb l’ajuda d’una altra persona més capaç.

Nivell de Desenvolupament Real

Constituït per totes les activitats que una persona pot fer de manera independent.

Nivell de Desenvolupament Potencial

Són les activitats que una persona pot efectuar amb l’ajuda d’un altre. Es diuen potencial perquè previsiblement la persona podrà fer-les més endavant ella sola sense ajuda.

Zona de Desenvolupament Proper (ZDP)

És la zona on s’estableixen les relacions amb les altres persones. En aquesta zona és on l’adult intervindrà amb ajudes ajustades per facilitar el pas d’un nivell a l'altre.

La Teoria Ecològica d'U. Bronfenbrenner

Aquesta teoria posa èmfasi en l’anàlisi dels entorns o contextos en què es produeix el desenvolupament de l’ésser humà, i en les relacions generades entre ells com a determinants d’aquest. El desenvolupament de l’ésser humà es veu afectat per les relacions que es produeixen en els diferents contextos en els quals participa.

Microsistema

Les relacions interpersonals són directes, cara a cara. La persona assumeix un determinat rol en el microsistema. Inclou patrons d'activitat esperats i no esperats.

Mesosistema

És un sistema de microsistemes, que inclou les relacions que s’estableixen entre ells, com ara la feina i la família en el cas d’una persona adulta, o entre l’escola i la família en el cas d’un infant.

Exosistema

La persona no hi participa de forma directa, però que influeix en el que es produeix en la resta de contextos del desenvolupament.

Macrosistema

Tracta del context global, exercint la seva influència sobre tots els altres sistemes de desenvolupament. Inclou aspectes relacionats amb la cultura, les ideologies i les creences.

La Sociabilitat en la Infància

La sociabilitat en la infància es refereix als coneixements sobre un mateix, sobre els altres i sobre les relacions que estableixen les persones entre elles.

El Coneixement d'Un Mateix

El Jo Existencial

S’estableix quan hi ha una clara diferenciació entre un mateix i la resta de persones. Es manifesta en la reafirmació del jo i en sentiments de competència o incompetència, expressats amb alegria o enuig.

El Jo Categòric

Implica una comprensió més objectiva de les característiques pròpies, com l'edat, el sexe o l'aspecte físic.

La Formació de l'Autoconcepte (2-6 anys)

Són les creences sobre les capacitats, habilitats o valors que una persona considera propis.

Característiques Concretes de l'Autoconcepte

Inicialment, es basa en aspectes concrets com l'aspecte físic, les possessions o les activitats habituals. A partir dels 8-10 anys, es comencen a incorporar els trets de la personalitat de forma habitual.

El Desenvolupament de l'Autoestima

L'autoestima pot ser positiva (alta), negativa (baixa), o ajustada/desajustada.

• Autoestima Física: Relacionada amb l'habilitat física i l'aspecte físic.
• Autoestima Social: Relacionada amb la relació amb la família i amb els iguals.
• Autoestima Acadèmica: Relacionada amb les matèries escolars.

Per fomentar una autoestima saludable, és important:

• Valorar l'esforç, no només els resultats.
• No exagerar els afalacs i ser concret.
• Validar les seves emocions.
• Fomentar la seva autonomia donant-los responsabilitats.
• No comparar-los amb altres.

Les comparacions socials i les avaluacions d’altres persones incideixen en una certa disminució de l’autoestima. Per això, és important que l'autoestima estigui ajustada a la realitat.