Desenvolupament Sensorial: Sensació i Percepció
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 14,92 KB
Desenvolupament Sensorial
Introducció:
Els sentits fan possible:
‒ El contacte amb el medi intern i extern i el seu coneixement. Aquest coneixement és la
base del desenvolupament de les capacitats cognitives i motores.
‒ Funcionen com a receptors que ajuden els infants a construir-se com ésser, a existir com
a persona i a pensar-se com a una totalitat.
‒ Rep informació per aprendre i desenvolupar-se.
El desenvolupament sensorial coincideix des del començament amb el desenvolupament motor, socioafectiu i cognitiu de forma integrada (qualsevol canvi en una zona afecta i estimula les altres).
Procés Sensorial i Perceptiu
La sensació “és una impressió (o efecte) que es produeix en el cervell per l’excitació originada en un receptor sensorial, a causa d'un estímul provinent del món extern o intern”. La sensació és un procés neurofisiològic elemental i primari, que consisteix en la captació d’estímuls del medi o de l’organisme a través dels nostres òrgans sensorials o sentits transformant-se en energia nerviosa per ser enviada al cervell. En el procés de la sensació es distingeixen tres fases:
Estimulació: es produeix un estímul que provoca l’excitació del receptor sensorial, el qual transforma l’energia física en energia nerviosa.
‒ Transmissió de l’impuls a través dels nervis aferents fins al centre nerviós corresponent del cervell.
‒ Projecció al centre nerviós corresponent del cervell, on es reben i s’analitzen els estímuls.
La percepció “és un procés que permet organitzar, interpretar i codificar la informació sensorial i que permet diferenciar uns objectes d’uns altres”. La percepció és un procés selectiu, conscient i que depèn de factors com l’experiència, l’atenció... El procés perceptiu es realitza en tres fases:
Selecció: es perceben els estímuls que més s’ajusten als interessos o els valors de l’individu. És impossible percebre tots els estímuls a què s’està exposat.
‒ Organització: un cop seleccionats els estímuls que interessen a l’individu, s’han de classificar.
‒ Interpretació: és l’última fase de la percepció, en la qual es dona significat als estímuls seleccionats i organitzats.
En la sensació intervenen els sentits i els òrgans sensorials, en la percepció també intervé el SNC i la memòria. Les sensacions aporten la informació que fa possible la percepció, no tan sols de les característiques dels objectes externs i les relacions que s’estableixen entre ells, si no també de les emocions, els sentiments i l’estat de l’organisme, si sent plaer o dolor. La percepció analitza, interpreta, associa, relaciona i reconeix les sensacions.
A la pràctica és difícil separar els dos conceptes. Mitjançant la sensació els objectes són donats, és mitjançant la percepció aquests objectes són reconeguts. No es pot determinar clarament a on acaba la sensació i comença la percepció.
Caldria pensar en un procés sensorial i perceptiu. Que es donen quasi alhora i s’impliquen mútuament. Per tant, sensació i percepció, són dos processos diferents, però que a causa de la seva interrelació ens permeten conèixer el medi extern i intern. No existeix cap percepció sense una sensació prèvia.
Classes de Sensacions
En realitat no som conscients de l’ampli ventall de sensacions que ens envolten. Hem crescut i ens hem desenvolupat envoltats d’estímuls aferents. Ara bé, hi ha estímuls que resulten més evidents, com ara els que provenen dels òrgans sensorials com olors, sabors, textures, etc. i, en canvi, n’hi ha d’altres que es troben més ocults, com és el cas de les sensacions internes. Per això una classificació acceptada pels psicòlegs consisteix a diferenciar, segons el nivell d’estructura i de procedència, les següents modalitats sensorials fonamentals:
● Sensacions exteroceptives: són les sensacions que reben els estímuls del món exterior. Els receptors sensorials (RS) estan situats en cada un dels òrgans dels sentits, que recullen els senyals i les envien al còrtex cerebral a on s’analitzen. La persona té consciència, se n'adona quan rep aquesta classe de sensacions. Generalment, la percepció d’un estímul del medi extern es realitza interrelacionant diversos sentits.
Sensacions intraceptives: en aquestes sensacions els estímuls provenen del medi intern de l’organisme i segons la localització dels R.S., es divideixen en:
− Propioceptives: els RS estan situats en els músculs, tendons i articulacions i en l’aparell vestibular de l’oïda interna, que envien la informació al còrtex cerebral i al cerebel. Ens informen sobre els moviments de les diferents parts del cos. Aquestes sensacions ens permeten caminar, mantenir l’equilibri i controlar el nostre esquema corporal. La part de la propiocepció que correspon a la consciència corporal durant el moviment es coneix com a “cinestèsia”.
Interoceptives: els seus RS estan situats en les vísceres (òrgans interns del cos): cor, estómac, pulmons, intestí... Transmeten a la zona subcortical del cervell senyals o informacions de les quals la persona té menys consciència, però que pot afectar els seus estats afectius (emocions i sentiments): sensacions de benestar, fam, set...
FACTORS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS PERCEPTIU
‒ Factors subjectius:
● Motivació: té una influència directa sobre l’estat perceptiu.
● Expectatives: les expectatives ens ajuden a trobar més ràpidament un estímul.
● Emoció: l’emoció té efectes en l’estat perceptiu.
‒ Factors culturals, socials i educatius: condicionen la pròpia percepció de la realitat.
‒ Factors físic-fisiològics: el context en el qual es dona l’estímul i les instruccions que es donin a la persona poden fer variar la percepció. Si un estímul apareix en un context poc habitual el reconeixerem més lentament.
En definitiva tots aquests factors poden provocar una alteració en la percepció de la realitat.
Principis d’Organització Perceptiva
Generalment, davant d’una mateixa situació cada persona estructura el camp perceptiu d'acord amb la seva experiència i a uns principis generals.
Segons la Teoria de la Gestalt “la percepció de les persones no s’exerceix sobre elements aïllats de l’entorn, sinó en camps perceptius”.
Un camp perceptiu seria la distribució del conjunt d’elements del medi que afecten a la persona quan té una percepció (constantment es tenen percepcions).
Sistema Visual
La visió es produeix perquè la llum que prové de l’exterior travessa les diferents capes de l’ull, concentrant-la a la retina i formant-ne una imatge virtual. Un cop que la llum es troba a la retina, els fotoreceptors s’estimulen generant un impuls nerviós que es transmet mitjançant el nervi òptic fins al lòbul occipital del cervell, on es produeix la sensació visual.
Desenvolupament de la Visió
El nounat té una agudesa visual pobre (no pot distingir forma i colors), però és capaç de distingir allò que és clar del que és fosc.
1 mes: pot fixar la mirada en un objecte gran situat davant d’ell i seguir-lo 90o.
2 mesos: pot fer-la convergir i acomodar-la i seguir un objecte amb la mirada en un recorregut de 180o.
2-3 mesos: deixa de veure borrós.
3 mesos: pot seguir un objecte que es desplaça girant el cap (es mira les mans, es concentra mirant un objecte proper), apareix la perspectiva.
3-4 mesos: distingeix la cara de la mare enfront d’una altra persona i distingeix els colors bàsics.
6-7 mesos: ha adquirit la coordinació òcul-manual i percep la profunditat.
8 mesos: examina els objectes més detingudament, els ulls són utilitzats ara per explorar (cerca d’objectes amagats).
Cap als 12 mesos té l'agudesa visual de l’adult. Tendeix a fixar-se més en les línies corbes que en les rectes, en objectes tridimensionals que en els bidimensionals, en les cares humanes que en els objectes, en els llocs nous.
Alteracions de la Visió
Defectes de refracció:
Miopia: es veuen bé els objectes propers.
− Hipermetropia: es veuen bé els objectes llunyans
− Astigmatisme: visió borrosa i distorsió de formes.
Defectes de mobilitat:
− Estrabisme: pèrdua paral·lelisme normal de l’ull (els ulls miren en diferents direccions). Nounat: estrabisme natural degut a la falta de control dels músculs oculars (a partir dels sis mesos s’ha de revisar).
Defectes de recepció:
− Daltonisme: alteració en la percepció dels colors. Confusió entre vermell i verd. Altres alteracions: -Ambliopia (ull gandul): disminució de la visió o de l'agudesa visual en un dels dos ulls.
− Diversitat funcional visual: terme que implica una disminució patent de la capacitat de la visió. Es classifica segons els graus de pèrdua visual, i tenint en compte el grau de pèrdua visual es distingeixen els següents tipus:
▪ Ceguesa total: manca total de visió o un residu menor del 10%.
▪ Ceguesa parcial: percep llum, volums, contorns i algun matís de color.
▪ Baixa visió: percep objectes a curta distància.
▪ Debilitat visual: requereix adequar la il·luminació o presentació adequada de les imatges per poder-les percebre.
Intervenció Educativa
Proporcionar informació a través d’altres mitjans, com són el llenguatge oral i el tacte principalment.
Espais distribuïts de manera correcta, que no hi hagi obstacles que puguin suposar un perill o que li dificultin l’accés a la informació. Pensem que la persona es fan un mapa mental de la distribució de l’aula.
Les adaptacions aniran en funció de la diversitat funcional visual concreta que presenti l’alumne:
- Ajudes òptiques com lupes, microscopis, etc.
- Ubicar a l’alumne en les primeres files.
- Sistemes de comunicació alternatius: Braille.
Sistema Auditiu
En rebre un estímul auditiu, l’energia sonora és captada pel pavelló de l’orella i penetra pel conducte auditiu extern fins a arribar a la membrana del timpà (elàstica). Per impacte del so, la membrana vibra, i la vibració es transmet al llarg de l’orella mitjana a la cadena d’ossets, aquests es mouen amb diferents intensitats segons sigui el to o timbre del so i aquest moviment es transmet mitjançant la finestra oval al líquid que es troba dins de la còclea. Aquest moviment hidràulic dobla les cèl·lules especialitzades a rebre el so d’acord amb la seva intensitat, timbre o to. Aquí, a la còclea o òrgan de Corti, cada so es converteix en un senyal elèctric, que mitjançant els nervis, és conduïda al lòbul temporal del cervell per a la seva interpretació. Aquest òrgan receptor de sons, permet desenvolupar la parla i mantenir l’equilibri corporal (sistema vestibular o cinestèsic).
Desenvolupament
L’oïda funciona abans de néixer, però el nounat té sordesa parcial, és a dir té immaduresa del nervi auditiu i oclusió dels conductes auditius a causa de la mucositat.
● Fetus: el sistema auditiu està desenvolupat a partir dels 3-4 mesos de gestació, i ja serà capaç de captar alguns sons (primer els intrauterins i més endavant els exteriors). A partir del cinquè mes el fetus respon a estímuls auditius.
● Amb 12 hores pot diferenciar el llenguatge humà d’altres sons. Els nadons tenen preferència per sentir la veu humana abans que el so d’un objecte.
● Amb 2 dies reacciona a sons intensos propers, saben distingir entre la llengua nativa i una altra llengua.
● Al cap de 3 dies pot reconèixer la veu de la mare. Prefereixen sentir la veu de la mare que altres veus desconegudes.
● Al cap de 2 mesos mou el cap, cap a l'objecte que sent el so.
● Als 3 o 4 mesos es pot concentrar en un so.
● Al cap de 4 mesos localitzarà un objecte sonor amb precisió.
● Cap als 6 mesos aconseguirà un grau òptim de maduració.
● Cap al primer any els nadons perden la capacitat de distingir entre sons als quals no estan exposats (exemple R-L japonesos).
Alteracions (Diversitat Funcional Auditiva)
● Sordesa total o profunda: pèrdua d’audició per destrucció bilateral de les estructures acústiques.
● Hipoacúsia: Pèrdua d’audició unilateral o bilateral, que es dona en diferents graus. Es pot corregir amb audiòfons.
− Depenent de la localització del trastorn auditiu:
○ Hipoacúsia de transmissió: oïda externa i mitjana.
○ Hipoacúsia neurosensorial: oïda interna.
○ Mixtes.
− Depenent del llindar auditiu:
○ Lleu:de20a40dB.
○ Moderada: de 40 a 60 dB.
○ Severa: de 60 a 90 dB.
○ Profunda: pèrdua major de 90 dB. - Depenent del moment d’aparició:
○ Hipoacúsia prelocutiva: abans de l’adquisició del llenguatge.
○ Hipoacúsia perilocutiva: quan s’està aprenent a parlar.
○ Hipoacúsia postlocutiva: després que s’hagi desenvolupat el llenguatge.
2.3. Intervenció educativa
Cal abordar com desenvolupar el llenguatge oral, ja que la seva absència limita les possibilitats de relacionar-se amb la resta de persones i, per tant, d’entendre-les.
Com desenvolupar la comunicació? Mitjançant les ajudes tècniques:
● Audiòfons.
● Equips de freqüència modulada.
● Implant coclear: -L’enfocament monolingüe utilitza el llenguatge oral com a instrument d’aprenentatge. S’utilitza en aquells infants amb restes auditives en què el seu canal auditiu està habilitat. Solen ser infants amb pròtesis auditives.
7. Sales multisensorials
Una aula d’estimulació sensorial és un espai on l’infant té la possibilitat d’experimentar tota classe de sensacions visuals, auditives, tàctils, corporals... amb l’ajut de les tecnologies. L’aula:
● Permet desenvolupar un gran nombre de capacitats que inclouen el treball d’estimulació
somàtica, vibratòria, vestibular, tàctil i també la comunicació i el llenguatge.
● Afavoreix la percepció i la integració dels estímuls.
● Donar l’oportunitat de manipular, explorar i interactuar amb l’objecte, facilitant la
interacció de l’infant amb el seu voltant.
● Fomenta la relació interpersonal i facilita el vincle afectiu.
● Ajudar a relaxar-se.
Destinataris de les sales multisensorials:
− Persones amb greu retard maduratiu.
− Persones amb greus trastorns motrius.
− Persones amb diversitat funcional sensorial.
− Persones en general.
Recursos de les sales:
− Columnes de llum i bombolles.
− Fils de fibres òptiques.
− Projector d’ambients.
− Bola reflectant i roda de colors.
− Plafó de 3 llums.
− Bola de plasma.
− Llum ultraviolada i material fluorescent.