Desenvolupament Psicomotriu Infantil: Etapes i Lleis

Tipus d'actes reflexes

Arcaics

Són la reacció innata a un estímul intern o extern (desapareixen en els primers mesos de vida):

• Reflex de Moro: Quan el nadó sent un cop sobtat o experimenta un canvi de posició sobtada, reacciona separant bruscament els braços i després els torna a posar sobre el pit. Desapareix entre els 3-4 mesos; si no, pot ser indicatiu de paràlisi cerebral.
• Reflex de Babinski (plantar): En estimular la planta del peu, els dits s'estenen com un ventall. Desapareix entre els 7 i 9 mesos.
• Reflex dels punts cardinals: Si li estimulen la comissura dels llavis, es produeix una rotació del cap en el sentit de l'estimulació. Desapareix entre els 4-5 mesos.

Han de desaparèixer amb el temps; si no, pot ser un problema greu.

Inalterables

Són aquells que perduren tota la vida (fisiològics): respirar, badallar, esternudar, tossir, moure les pupil·les, orinar i defecar.

Aprenentatge

Són aquells que apareixen com a conductes apreses (desapareixen i apareixen al cap del temps en forma de conductes apreses):

Es transformen de reflex a aprenentatge

• Marxa (caminar): Si posem el nadó en posició vertical agafat per les aixelles i sobre una superfície dura i plana, efectuarà un moviment similar al de la marxa. Desapareix als 3-4 mesos.
• Reptació (gateig): Si posem el nadó en decúbit-prono (estat de repòs sobre una superfície dura i horitzontal, panxa avall) veurem que fa el moviment de reptar. Desapareix al voltant dels 3 mesos.
• Natació (nedar): Si introduïm el nadó en un medi aquàtic, realitzarà moviments rítmics i coordinats similars a la natació. Desapareix al cap de 4 mesos.

Transformables

Són els que es van modificant en conductes voluntàries:

• Succió i deglució: Primer, l'infant els fa d'una manera innata en estimular-lo amb l'olor de la llet o el contacte amb el pit de la mare, i després passen a ser voluntaris si vol menjar.
• Prensió palmar: Si estimulem el palmell del nadó amb un objecte, tanca la mà, i al contrari, si li estimulem el dors de la mà, l'obrirà.

Moviments voluntaris

• De manera conscient i intencionada.
• La iniciació de qualsevol hàbit (neteja, alimentació); la iniciació de la marxa, de la prensió; la iniciació de destreses (anar en bicicleta, nedar, etc.).
• Impliquen que l'infant interpreti un estímul i doni una resposta intencionada que produeixi el moviment.
• Apareixen a conseqüència de la maduració neurològica.
• La iniciació de qualsevol moviment recau sobre un esforç.

Moviments automàtics

• Moviments voluntaris que es fan sense pensar.
• Quan el moviment passa a ser automàtic, no requereix cap esforç.
• Aprenentatge dels moviments voluntaris perquè s'automatitzin.

Lleis del desenvolupament psicomotriu

Llei cefalocaudal

El desenvolupament, control i coordinació musculars progressen des del cap fins als peus. És a dir, que el control cefàlic precedeix (va abans de) al del tronc i les extremitats inferiors, i que tant es controlen més aviat els moviments del cap que els moviments de les cames. Presideix al tronc i a les extremitats inferiors.

Llei proximodistal

Controla primer les espatlles i els braços abans que les extremitats (dits). Les parts del cos més pròximes (proximals) a la columna són controlades de manera coordinada abans que les parts del cos que són més lluny (distals). Exemple: La capacitat que té el nadó de giravoltar-se sobre si mateix abans de poder agafar en precisió un objecte petit amb els dits.

Llei de flexors i extensors

Els infants dominen abans els flexors que els extensors. Diu que en l'organització dels desenvolupaments motors, primer dominen els músculs flexors i després els músculs extensors. Si observeu un infant, veureu que és capaç d'agafar un objecte abans de deixar-lo anar, ja que els flexors fan l'operació d'agafar i els extensors de deixar anar.

Control tònic i postural

• Hipertònia: Excés de tensió, duresa i poca flexibilitat.
• Hipotonia: Hi ha major flexibilitat i manca de duresa i consistència.

Això farà que l'infant arribi a la posició erecta (de peu).

Control tònic i postural

Es denomina to muscular al grau de tensió (o relaxació), consistència i duresa dels grups musculars.

• To muscular de base o passiu: Grau d'excitació o relaxació d'una persona quan no està realitzant una acció específica.
• To muscular actiu: És el que ens permet realitzar les accions específiques o voluntàries com caminar, seure, girar el cap, saltar...

El to muscular està molt relacionat amb la vida emocional i de relació:

• Les experiències de plaer es manifesten a través de la relaxació (distensió).
• Les experiències de neguit es manifesten en l'àmbit corporal per un grau de tensió.

Vehicle de comunicació entre figura de referència-nadó (la persona que està actuant amb el nadó fa servir el seu control tònic com a mitjà).

Importància del to muscular de la figura de referència a l'hora de transmetre sensacions de plaer, benestar i tranquil·litat.

El control progressiu del to muscular ens permet avançar paral·lelament en el control postural que fa referència a l'equilibri i a la coordinació dinàmica general i segmentària.

Definició d'equilibri

En parlar d'equilibri ens referim a un estat d'equilibri permanentment compensat. En l'equilibri entren en joc tots els sentits. En general, tot moviment com (córrer, saltar, llançar objectes, etc.) suposa un canvi en els punts de recolzament i en el centre de gravetat, per tant, serà necessari fer reajustaments posturals per mantenir l'equilibri. Això implica un domini de les diferents parts del cos que permetin la realització del moviments de forma sincronitzada.

Control tònic i postural

El control progressiu del to muscular ens permet avançar en:

• Equilibri.
• La coordinació general fa referència als moviments globals que impliquen tot el cos. Exemples: saltar, córrer, caminar, escalar, ballar.
• La coordinació segmentària: Posa en relació determinades parts del cos i un objecte. Exemples: tocar el piano, empènyer una pilota (no implica la globalitat del cos i la coordinació general sí).

La marxa

La marxa consisteix en la possibilitat de desplaçar-se per l'espai en posició erecta:

• Control de l'equilibri.
• Coordinació dels moviments alterns dels membres inferiors.
• To o força muscular.

La marxa evoluciona de forma ordenada seguint la llei cefalocaudal, realitzant-se un control progressiu del to de l'eix corporal, des del cap, nuca, esquena, pelvis i cames.

Primera etapa (0-5 mesos)

S'obté un control postural de la part superior del tronc que permet al nen o nena passar de la posició d'estirat a aixecar el pit, seure amb ajuda i recolzament en l'esquena i agitar les cames.

• 1 mes: De bocaterrosa fa moviments de cames d'extensió i flexió que provoquen una reptació (desplaçament però no fa servir les cames).
• 2 mesos: Manté el cap dret un instant.
• 3 mesos: Sosté el cap, però no pot seure.
• 4 mesos: Quan se l'aixeca des d'una posició d'estirat, el cap segueix el cos.

Segona etapa (5-7 mesos)

L'infant assegut s'aguanta sol/a

• Control postural de tot el tronc i de les cames. És capaç de seure sol, posar-se dret amb ajuda i rodolar sobre un costat.
• Als 5 mesos, de bocaterrosa s'incorpora recolzant-se amb tot l'avantbraç.

En aquesta etapa també pot fer l'avió (braços i cames enlaire).

Tercera etapa (7-10 mesos)

El gateig

L'infant fa esforços per desplaçar-se i avança reptant sobre la panxa. Entre els 8 i 10 mesos, pot gatejar recolzant-se sobre les mans, amb els braços estirats i sobre els membres inferiors en flexió i (sobre els genolls).

Important: En aquesta etapa apareix el gateig, encara que hi ha infants que no gategen. En desplaçar-se, els infants exploren.

Quarta etapa (a partir de 10 mesos)

Es manté dret

• Es manté dret gràcies a ajudar-se d'objectes.
• La llei cefalocaudal realitza un control progressiu del to de l'eix corporal.
• Es manté dret gràcies a aquells objectes que troba en el seu desplaçament gatejant.

Cinquena etapa (fins a final etapa infantil)

• Control de l'equilibri i coordinació de la marxa. Primer amb ajuda i després sol/a.
• Els primers passos són insegurs. Els infants separen les cames, aixequen molt els peus, cos i mans inclinats cap endavant.
• La marxa està totalment automatitzada al voltant dels tres anys.
• El ritme, l'equilibri, la velocitat, es consolida cap als 6 anys.

La manipulació - Prensió: 4 etapes

• La prensió és la capacitat per agafar objectes amb la mà.
• És una de les activitats humanes més complexes.

Important: El paper de la mà és de vital importància per al desenvolupament intel·lectual, ja que permet l'accés a experiències manipulatives implicades en la resolució de problemes.

Primera etapa (des del naixement fins al 4t mes)

• Prensió reflexa (reflex de Grasping).

L'infant tanca la mà quan s'estimula el palmell i així agafa els objectes, ACTE INVOLUNTARI. Al final d'aquesta etapa desapareix el reflex i apareixen els primers signes d'activitat voluntària.

• Durant aquesta etapa se'l pot veure amb la mà tancada i el dit polze a dins, o també amb la mà oberta.
• El nen/a realitza una exploració de la seva mà: 2: Es mira la mà i se la fica a la boca.

Segona etapa (4t al 6è mes)

• Comença a haver-hi una coordinació entre el camp visual i el camp tàctil, al principi no tindrà èxit i s'enfadarà.
• És capaç d'observar la seva mà i decidir que agafa l'objecte que se li presenta.
• Serà necessari acostar-li l'objecte de tal forma que pugui temptejar i corregir els moviments fins que aconsegueixi agafar-lo, cosa que farà al final de l'etapa.

Tercera etapa (6è al 10è mes)

Comença el període manipulatiu, el fet de poder seure i el control del to muscular anar reflexionant el moviment per la prensió. No es fa servir el dit polze.

• 6 mesos: Pot agafar un objecte posat davant d'ell fent servir el palmell de la mà i els dits (petit, anular i mig). Hi ha una bona coordinació oculomanual, és capaç d'agafar allò que està mirant. L'operació de deixar anar és involuntària.
• 7-9 mesos: Amb pinça inferior, agafa l'objecte amb ajuda del polze i el dit petit. Es pot passar l'objecte d'una mà a l'altre (jocs manuals).
• 8-10 mesos: Agafen l'objecte fent la pinça superior o fina, agafa amb el polze i índex en oposició.

Quarta etapa (1-6 anys)

Períodes importants

• Dels 15 als 18 m: Apilar dos cubs. Menjar sol. Passar les pàgines d'un llibre.
• Dels 3 als 4 anys: Guanya precisió: pot vestir-se, desvestir-se, cordar-se els botons i dibuixar amb domini del traç.
• Dels 5 als 6 anys: Pot dibuixar lletres majúscules grans, copiar dibuixos complicats, fer gran varietat de treballs manuals escolars i ser autònom en els hàbits.

Apgar: Indica el grau de desenvolupament motor en un instant. Avalua reflexos.

Llevant: Mesura el grau de desenvolupament perquè té una cronologia en mesos. No reflexos.