Desenvolupament Psicomotor: Lateralitat, Equilibri i To Muscular

La Lateralitat (II): L'ús de la mà afavorida

La lateralitat es defineix per la tendència marcada cap a l'ús d'un costat del cos. Això vol dir que quan se'ns presenti un esquerrà, no l'hem de reprimir, sinó ajudar-lo a manifestar-se amb aquest costat del cos.

Què passa amb l'ambidextrisme?

El nen ambidextre sempre preferirà una mà per damunt de l'altra. La lateralitat ha d'ésser percebuda i integrada sobre el propi cos; si no, no podrà projectar-se al món exterior. Tota l'orientació espacial (dalt, baix, dreta, esquerra...) no tindria sentit precís, ja que l'espai exterior seria concebut com quelcom circular.

Idees per a treballar la lateralitat

• Pintura: Cal que el nen descobreixi que quan es refereix a la dreta i l'esquerra no ho fa a una mà tan sols, sinó a la meitat del cos, i que aquesta noció és vàlida tant per al davant com per al darrere.
• Disfresses: Es poden crear amb paper de diari, enganxant gomets a una part i a l'altra, o amb paper de colors fent cintes, etc.

Abans de passar al paper, és recomanable també representar totes les formes amb plastilina. Quan ja es passi al paper, cal fer-ho primerament en forma de mural utilitzant una silueta del nen i donant la diferenciació lateral partint de papers impresos. Un cop el nen ja ho té aconseguit (fins gairebé els 6-7 anys), aquestes activitats li serviran per a reforçar les nocions.

L'Equilibri

Entenem per equilibri la capacitat per vèncer l'acció de la gravetat i mantenir el cos en la postura que desitgem, sigui dempeus, asseguts i fix en un punt, sense caure.

Què implica l'equilibri?

• Interiorització de l'eix corporal.
• Disposar d'un conjunt de reflexos que, instintivament primer i conscientment després, permetrà al nen saber com ha de disposar les forces, el pes del seu cos i també els moviments per aconseguir no caure.
• Un domini corporal, ja que si no, no podrà contrapesar el pes ni moure's dins de l'equilibri.
• També implica una personalitat equilibrada, ja que és un dels aspectes de la coordinació general més afectada per la seguretat i la maduresa afectiva, perquè comporta riscos i inestabilitat corporal.

To Muscular, Respiració i Relaxació

Anomenem domini corporal estàtic a totes aquelles activitats motrius que portaran el nen a interioritzar l'esquema corporal. Integrem que són dues activitats que ajuden el nen a aprofundir i interioritzar tota la globalitat del seu propi jo.

Tonicitat

El to es manifesta pel grau de tensió muscular necessari per poder realitzar qualsevol moviment, adaptant-se a les noves situacions d'acció que realitza la persona, com és el manipular o recollir un objecte. Les alteracions del to muscular poden anar des d'una contracció exagerada fins a una descontracció gairebé en estat de repòs. El to muscular està controlat pel sistema nerviós.

Autocontrol

L'autocontrol és la capacitat d'encaminar l'energia tònica per poder realitzar qualsevol moviment. És molt necessari que el nen tingui un bon domini del to muscular per obtenir així un control del seu cos en el moviment i en una postura determinada.

És una forma d'equilibri instintiu que s'adquireix precisament exercint formes d'equilibri estàtic i dinàmic, així com totes aquelles situacions en què el domini muscular és precís d'una manera molt especial:

• Relaxació
• Control de la respiració
• Motricitat facial

És necessària una educació del control muscular perquè s'aconsegueixi el nivell d'aprenentatge mitjançant una bona atenció i preparació.