Desenvolupament Psicomotor Infantil: Conceptes Clau

Desenvolupament Psicomotor segons Wallon

Henri Wallon considera que el desenvolupament de l'ésser humà està lligat al moviment i a l'acció, i que és a partir d'aquests que s'arriba al pensament. Distingeix dos nivells:

• Neuromuscular: adquisició del to que permet determinades posicions (assegut, dret) i de la motricitat coordinada (prensió i marxa).
• Psicològic: aparició en diferents etapes de manifestacions intel·lectuals i afectives cada cop més evolucionades.

Sensacions

Són aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans sensorials, punt de partida del coneixement tant del propi cos com del món exterior. Hi ha tres tipus:

1. Sensacions interoceptives: ens informen de l'estat general de l'organisme, orientades a satisfer les necessitats vitals o a eliminar els estats de tensió que es produeixen quan l'equilibri orgànic es veu afectat.

Criteris educatius

A l'escola s'ha de treballar, ja que ajuden a fer conscients les sensacions vitals del propi organisme.

2. Sensacions propioceptives o cinèsiques: la seva funció és recollir i codificar la informació dels canvis de posició del cos. Són captades per una sèrie d'òrgans sensitius interns que es troben en els músculs i en les superfícies articulars.

Criteris educatius

Establir el control progressiu de la motricitat, el coneixement del cos i de les relacions espai-temporals.

3. Sensacions exteroceptives: proporcionen a l'organisme la informació necessària per adaptar-se i comportar-se en el medi on vivim. Són captades per terminals sensitives.

Percepcions

Són vivències que cada persona experimenta a partir de les sensacions provocades per estímuls. Consisteixen bàsicament en la interpretació de les sensacions; les dades rebudes són analitzades i organitzades per la persona.

Funció Tònica

Regula el to muscular en l'ésser humà, és a dir, el grau de tensió i consistència dels músculs per mantenir una postura o realitzar un moviment. Hi ha dos tipus:

• To de fons: quantitat d'energia que estimula els músculs en estat de repòs, i els confereix una certa qualitat de contracció.
• To d'acció: es produeix durant l'activitat motora i dona als músculs una certa qualitat de contracció.

Quantificar la Contracció

• Hipertònia: excés de contracció.
• Hipotonia: insuficiència de contracció.
• Eutonia: to muscular adequat.

Respiració

Es considera com a contingut en l'educació psicomotriu, perquè és una activitat que es pot educar.

Fases de la Respiració

1. Inspiració: nasal i profunda, contrau el diafragma i els músculs intercostals.
2. Apnea o aturada: és la fase no activa.
3. Expiració: bucal o nasal, lenta i controlada, és la capacitat de retorn de l'elasticitat del teixit pulmonar.

Tipus de Respiració

1. Respiració alta o clavicular: sol omplir la part superior dels pulmons.
2. Respiració mitjana o intercostal: omple la part mitjana i una mica la superior dels pulmons i augmenta el diàmetre lateral.
3. Respiració abdominal o diafragmàtica: entra més aire als pulmons en omplir-se la porció baixa i la part mitjana.
4. Respiració completa: implica tots els músculs respiratoris. S'usa per a tècniques de relaxació.

Relaxació

Significa afluixar o disminuir la tensió física o psicològica, distensió del to muscular. Distingim entre:

• Relaxació global: tot el cos.
• Relaxació segmentària: part del cos.
• Relaxació automàtica: després dels exercicis que han produït cansament i en què l'educador no hi intervé.

Tipus de Relaxació

• Relaxació progressiva de Jacobson: adaptació per a nens i nenes. És un dels mètodes més coneguts i utilitzats a les escoles.
• L'entrenament autogen de Schultz: adaptació amb imatges senzilles i motivadores de les diferents sensacions que es treballen.
• La relaxació de Winterbert: tècnica de relaxació basada en el contacte i la mobilització passiva. Hi ha dues maneres: les induccions verbals i les induccions tàctils.

Lateralitat

És el procés que organitza aquesta asimetria i comporta l'elecció d'un dels costats del cos en relació a l'altre. Es determina entre els 3 i els 6 anys, però no es consolida fins als 7 o 8 anys.

Components de la Lateralitat

• Neurològic: l'hemisferi esquerre és el responsable de les nocions del llenguatge, de la intel·ligència, de la memòria i de la motricitat, mentre que l'hemisferi dret s'especialitza en la consciència del cos i de l'espai.
• Genètic: els esquerrans solen pertànyer a famílies d'esquerrans.
• Sociocultural: la nostra cultura ha anomenat destre a les persones hàbils, i esquerrà és sinònim de sinistre.
• Afectiu: l'elecció d'una mà és un signe d'autonomia personal.

Característiques del Temps

• Ordre i successió: és a través de la repetició regular de les accions que l'infant memoritza i percep el moviment temporal. Per això, és important mantenir una vida regular.
• Durada: és el temps que passa entre el principi i el final d'una acció, activitat o esdeveniment.
• Interval: és la durada limitada entre dues activitats o punts definits, idea de repòs, pausa.
• Irreversibilitat: no es pot tornar enrere en el temps. L'infant ha d'entendre el passat, el present i el futur.
• Velocitat: és el temps que dura el recorregut d'un espai per realitzar una acció.
• Periodicitat: es repeteixen regularment, com el dia i la nit.
• Ritme: són les primeres integracions sensorials del temps.