Desenvolupament Psicomotor: Esquema Corporal, Tònic i Lateralitat

L'esquema corporal es produeix alhora que es duu a terme el desenvolupament de l'individu, com a resultat d'un únic procés, en les diferents àrees.

Definicions de l'Esquema Corporal

P. Vayer: Components de l'Esquema Corporal

• La percepció i el control del propi cos.
• Un equilibri postural econòmic.
• Una lateralitat ben afermada.
• La independència dels diferents segments en relació al tronc i dels uns respecte als altres.
• El domini de les pulsions i inhibicions que està associat al control psicotònic.

B. Lièvre i States: Coneixement i Representació

El coneixement verbal de les diferents parts del cos, la capacitat de representació gràfica o mental del propi cos.

J.A. García: Representació Mental del Cos

L'esquema corporal consisteix en la representació mental del propi cos, dels seus segments, de les seves possibilitats de moviment i de les seves limitacions espacials.

Etapes del Desenvolupament de l'Esquema Corporal segons P. Vayer

• 1. Període maternal (0-2 anys): Passa dels primers reflexos a la marxa a través del diàleg tònic.
• 2. Període global d'aprenentatge i d'ús de si mateix (2-5 anys): A través de l'acció, la prensió és més precisa i s'associa als gestos. La motricitat i cinestèsia pretenen el coneixement i la utilització cada vegada més diferenciada i precisa de tot el seu cos.
• 3. Període de transició (5-7 anys): Passa de l'estadi global i sincrètic al de la diferenciació i anàlisi.

Funció del Control Tònic segons Barraquer Bordas

• 1. En l'aspecte motor: El to assegura l'equilibri de cadascuna de les parts, és el punt de suport del moviment. Aporta elasticitat, estabilitat, força i precisió.
• 2. En la sensibilitat: Les estructures neurològiques que regulen la funció tònica reben estimulacions de totes les superfícies d'excitació, tant internes com externes.
• 3. En les emocions: El to és la base de la seva manifestació.

Objectius de les Activitats sobre el Control Tònic

• Desenvolupar la capacitat tònica, tant en el nivell de contracció muscular com en el de relaxació.
• Desenvolupar mecanismes que puguin inhibir la conducta.
• Controlar l'equilibri, tant l'estàtic com el dinàmic.
• Desenvolupar a través del gest la capacitat expressiva.

Relaxació Conscient

Es necessita un bon coneixement del cos i un cert domini de l'esquema corporal. A partir dels 6 o 7 anys ja s'aconsegueix aquest domini; als 4 o 5 anys s'utilitzen estímuls tàctils i auditius.

Relaxació Automàtica

Es posa en pràctica quan l'infant acaba de fer activitats que l'han fatigat molt. Descansen de manera més tranquil·la, amb un ambient adequat.

Control Postural

Es refereix a la manera habitual de mantenir la postura i l'equilibri.

Lateralització

És el procés mitjançant el qual es desplega en l'infant la predilecció o domini d'un costat del cos respecte a l'altre.

Tipus i Característiques de la Lateralitat

• 1. Normal: Quan predomina un hemisferi cerebral sobre l'altre de forma natural.
• 2. Patològica: Si a causa d'una lesió d'un dels hemisferis cerebrals, l'altre ha hagut d'exercir forçadament la direcció.
• 3. Segons el seu grau de predomini: Pot ser més o menys ferma.
• 4. Segons l'homogeneïtat: Pot ser uniforme (el predomini es manifesta per tot el mateix costat del cos) o creuada (quan es manifesten predominis laterals diferents segons el membre o òrgan que s'utilitzi).

Funcions de la Lateralitat

• 1. Serveix per especialitzar-se en el domini de qualsevol acció o activitat.
• 2. Facilita la pròpia representació de l'esquema corporal.
• 3. Afavoreix l'orientació i l'organització espacials.

Piaget: Adquisició de l'Espai

• 1. Espai topològic (corporal) (0-3 anys): Es limita al camp visual i a les realitzacions motrius del nadó.
• 2. Espai euclidià (ambiental) (3-7 anys): Es va consolidant i afavoreix l'adquisició de nocions.
• 3. Espai racional (representatiu) (a partir dels 7 anys): És un espai abstracte que es pot representar mentalment a través del domini del concepte esquerra i dreta.

L'Estructuració del Temps

El temps és la durada d'un esdeveniment o l'interval entre dos esdeveniments. Hi ha dues classes:

• Subjectiu: És el temps que cada individu sent segons la seva pròpia motivació o interès en un context determinat.
• Objectiu: És el temps cientificomatemàtic, que sempre transcorre a la mateixa velocitat.

Etapes de l'Organització del Temps (Picq i Vayer)

• 1. Adquisició dels elements bàsics: Noció de velocitat, noció de durada, noció de continuïtat i d'irreversibilitat.
• 2. Presa de consciència de les relacions en el temps: Crear l'espera pacient, aprehendre els diversos moments del temps, arribar a les nocions de simultaneïtat i de la successió.
• 3. Abast del nivell simbòlic: Coordinació dels diversos elements, apartament progressiu del moviment i de l'espai per arribar només a l'audició, extensió i aplicació als aprenentatges escolars de base, transposició i associació als exercicis de coordinació dinàmica.

Control Pràxic

Segons Piaget, són els resultats de processos d'assimilacions i acomodacions al medi. Piaget descriu la praxia com un sistema de moviments que es troben coordinats i adaptats en funció d'una intervenció específica.

J.A. García i P. Pablo assenyalen que per fer una praxia es necessita:

• Un desig o intencionalitat.
• Una integració de l'espai en què es produirà.
• Una organització postural que possibiliti el moviment.
• Una previsió del moviment que cal realitzar.

Tipus de Pràxies

• Pràxies bàsiques: Des d'un punt de vista motor.
• Pràxies fines: Són les que necessiten un considerable control del to muscular.

Factors de Qualitat i Coordinació del Moviment

Tres factors que determinen la qualitat i la coordinació dels moviments són: la precisió, la rapidesa i la força muscular.