Desenvolupament psicològic i joc en la infància

Espai punt de vista del cos

Indica la ubicació, localització i la rel de cada persona en el lloc on està. Determinada per valor i/o aspectos que el configuren:

• Físic:

  aquell q es pot percebre amb el propi cos (ull, tacte, postura..), aquell q podem experimentar i viure

• Emocional:

  es basa en una rela amb vincle, afecte… hi ha una metodología on es refereix com a ambient, espai simbolic…

Social:

aquell en el q convivim i compartim. Les aules (manera en la q estan distribuides fan q l'espai sigui +individualitzat o-)

Mental:

com s'estructura l'espai, aquell q ocupa i com es representa

Ubicació:

espai de pertinença, familiar, rel de les vivències, tipus de fam

Etapes de desenvolupament psicològic:

Cos viscut 0-3: com visc el meu espai-cos, marcarà la meva manera de ser. Estreta rel entre l'afectivitat i el desenv de lesq corporal (cap/tronc/extremitats) cos q sap, coneix, q te experiencia, aquest cos es l'espai corporal q els infants tenen clar, ajuda a lesq corporal d'aquests

Cos percebut 3-7: etapa de la discriminació perceptiva, tenir consciències viscudes. Es perfecciona la motricitat, l'ajust postural de l'equilibri, x tant millora l’orientació en l'espai en relació al cos i una progressiva estabilització de la lateralitat. Si no tinc una bona percepció del cos, serà difícil percebre temps i espai q m'envolta. Quant a la maduració i l'experiència, el cos està a punt o no està a punt, es tracta de fenòmens basats en fets fisiològics

Cos representat 7-12: la persona ja es conscient sap la diferencia entre percepció i consciència, es q la percepció és la visió del sentit ampli, la sensació pot ser subjectiva o objectiva, mentre q la consciència te a veure amb la cultura, amb com elabores aquesta percepció, per tant es una percepció elaborada. Tens mecanismos suficients x parlar de, comparar, etc. Per tant en aquesta etapa: s'afirma la consciència de les dif parts del cos, imatge globalitzada del cos, independització de les extremitats de l'eix corporal i cap als 11-12 sobte el ple desnv de lesq corporal

Cos a l’espai:

L’espai ens permet tenir un bon esq corporal, influenciats x Piaget o Jean Lebouch classifiquen l'espai en 3:

• Espai propi:

  la imatge de l'espai q jo ocupo, davant, darrere, al costat…(esqma corporal). Es l'espai delimitat pel propi cos, allò q soc q porto i q tinc

• Proper:

  es la distància q hi ha entre jo i allò al q puc arribar, q m'envolta

• Llunyà:

  es allò q existeix malgrat q no el veig i no hi soc

Esquema corporal:

Estructura mental del cos (quan puc representarme xq tinc bon esquema corporal 5tipus:

• Implicat:

  no sempre pot dissenyar sit on el cos estigui implicat (pati, classe psico…)

• Silencitat:

  relaxació, rotllana, mestre parlant… es l'estona de migdiada, sit on els infants han d'aprendre a autorregular-se

• Objecte de tractament:

  activitats motrius, hàbits… aquelles actv pensades xq el cos es desenv (planificació de control desfinters, hàbits)

• Objecte de cura i atenció:

  casos accident, baralla, dormir-relax: moments on el mestre busca almenys 10min per estar amb cada nen, amb calma, no es planifica el trencament d'un cos. Diàleg corporal. –Lliure, ample: pati, aula, excursió… a través de tots els diez, espais

Joc

1. Joc com a esència genuïna (humanitat i desnv de la persona): l’infant necessita jugar pq és innat. S’ha de respectar les necessitats de l'infant. EX si tem fent fila i un infant està jugant, no li diré q en aquest moment sha de fer fila. Cada infant juga de la seva manera i necessita jugar de forma lliure, no pot haver mai cap estratègia d'aprenentatge que no respecti l'essència del joc

2. Joc com a contingut d'aprenentatge (joc en si mateix): l'infant necessita aprendre a jugar, vol dir, ara juguem, ara sha acabat, no podem començar abans d'hora… Si no aprèn a jugar no pot rel amb la gent. Vaig veient en aquell joc quins coneixements implícits hi ha i jo sé que jugant a això aprendràs per coneixements. P i V desnv de la persona. He d'aprendre a jugar amb regles/objectes.. si no tinc una mancança en el desnv cognitiu,social i personal

3. Joc com a estratègia d'aprenentatge (vessant i dimensió més professional): el mestre agafa l'estratègia del joc pq els infants aprenguin i ja té un recurs metodològic. Tipus d'estratègia: joc lliure, actv lliure, actv lúdica, racons, joc simbòlic. En l'actv lúdica: alguna cosa amb la qual pensem q els infants sho passaran bé, no senten com que es treballa, no hi ha exigència… es important presentar les coses de forma lúdica i no abusar. Han de complir una estructura de joc.

Estructura

1. Sequència temporal: hauria de tenir un inici i un final per acostar-nos a la realitat

2. Sit/context: tot joc necessita un context on donar-se, quan més rica sigui la situació, +creixerà el joc i mes possibilitats oferirà

3. Evolutiu

4. Innat: tot tipus de joc q hem plantejat, està en la pròpia essència de l'infant, es a dir, l'infant espontàniament farà joc simbòlic, de grup, reglat,etc, tot infant ja té component de grup des de que neix hi ha una rel amb el mon i l'entorn

Evolucio

1. Tipus de joc (rel amb afectivitat)

• Joc de contenció:

  jocs on l'infant es troba atrapat, no només física sinó també quan un nen et diu “a q no m'atrapes” i vol dir q li atrapis, EX quan fiques una capsa i el nen es fica dins

• Joc motriu:

  el plaer de moures, hi ha una repetició, començarà a ser joc quan ho torni a fer, pq m'ha agradat. Als 0-3 els moviments són fogaços, si veiem q els infants estan concentrats, sabem q a lo millor tornaran a fer els moviments

• Joc pre simbòlic:

  s'agafa un rol de contenció, quan l'infant agafa un tipus de rol, quan hi ha un tipus de rel algu adquireix un rol, quan de forma espontània es genera un tipus de rol però a vegades la persona no sap q ha adquirit un rol

• Joc simbòlic:

  quan realment jo he creat el tipus de rol q he adquirit EX: si un infan va donant flos i després les deixa anar(no té contingut simbòlic) si fa un ram (sí té contingut simbòlic)

• Joc reglat:

  si l'altre accepta les regles. Quan els nens diuen nhem a fer X i els altres els segueixen EX: esports/jocs tradicionals.

2. Segons relacions (rel aspectes relacional-social):

• Individual:

  tot joc és individual, el 1r joc espontani és el joc de contenció. No només mirem a l'infant, no pot tenir la capacitat de jugar pensant amb l'altre que juga. No pot veure als altres amb la seva rel i complexitat.

• En paral·lel:

  podem jugar al mateix i amb mateix material i accions però amb objectius diferents. Hi ha un plaer d'estar amb grup però el meu joc depèn de mi

• Compartit:

  EX: juguem junts a pilota però no se sap quan dura el joc, es a dir, hi ha un moment que es comparteixen interessos però quan l'infant veu un altre interès se'n va. No hi ha consciència de grup, hi ha interessos compartits tant momentani o fixe

• En grup:

  hi ha un objectiu, jugues o no jugues, l’infant pren consciència de si ell pertany o no (pertinença de grup)

3. Manipulació (rel amb aspectes més cognitius): sensorial- motriu – logic – simbòlic

• Endreçar-desendreçar:

  els infants tendeixen al caos i som nosaltres els qui ordenem. Es quan deixa de jugar i sha anat a una altra cosa, es el momento en el qual endrecem. L’ordre i el desordre no es un joc entre nosaltres i ells.

• Horitzontalitat-verticalitat:

  per proposar el joc espontanis, haurem de diposar de dif alçades.

Proposar espais on els infants disposin d'horitzontalitat i verticalitat. Si tot es a terra no coneixo la vesticalitat xq ho miro des de dalt. Els nens exploraran jocs de construcció.

• Recolectar(les agafo/guardo sense importancia?-coleccionar:

  la importancia de la unicitat(tinc la unitat, tinc tots) Hi ha una intenció de buscar. Cognitivament busco una cosa EX: decideixo agafar petxines, busco moltes dif.