El Desenvolupament Motor Infantil: Teories, Lleis i Etapes

El Desenvolupament Motor Infantil

Factors Determinants del Desenvolupament Motor

• Factors del Medi

  Alimentació, estimulació, recursos socials, malalties adquirides.

• Factors Genètics

  Herència, sexe, desenvolupament hormonal, malalties congènites.

Teories del Desenvolupament Motor

Teoria Maduracionista (Arnold Gesell)

L’infant es desenvoluparà progressivament quan el seu cos-ment i el seu organisme estiguin preparats, no abans.

Àrees de Conducta segons Gesell

• Conducta Motriu: To muscular, equilibri, coordinació motriu.
• Conducta Personal-Social: Hàbits d'higiene, alimentaris, relació amb els altres (somriure, salutació, comiat).
• Conducta Adaptativa: Exploratòries i d’experimentació (coordinació ull-mà).
• Conducta del Llenguatge: Gestos, expressió facial.

Teoria Dinàmica de Sistemes (Esther Thelen)

Aquesta teoria se centra en el desenvolupament d’una nova habilitat. Mitjançant la repetició, el nen aconsegueix adaptar-se a la nova etapa.

Els factors clau són:

1. Estat corporal (maduració).
2. Objectiu que el nadó vol aconseguir.
3. Suport de l’entorn per desenvolupar l’activitat.

Lleis de Maduració (George E. Coghill)

Evolució organitzada del desenvolupament del nen. Aquestes són les pautes generals:

1. Contínua i progressiva.
2. Des de moviments globals a més precisos.
3. Control ocular.
4. Repetició.
5. Inici de conducta programat.

Principals Lleis de Desenvolupament

• Llei Cefalocaudal: El desenvolupament progressa de la part superior del cos a la inferior.
• Llei Proximodistal: El desenvolupament progressa de la part més propera del cos (eix central) fins a la més allunyada (extremitats).
• Llei de Flexors i Extensors: Relacionada amb el control muscular necessari per agafar objectes.
• Llei de Masses Musculars: El control dels músculs grans precedeix el control dels músculs petits.

Tipus de Moviments Motors

Moviments Reflexos (Primers 3 Mesos)

Són respostes involuntàries essencials per a la supervivència inicial. Inclouen:

• Succió
• Grasping (Reflex de prensió)
• Pressió plantar
• Reflex de l'esgrimista
• Reflex dels punts cardinals
• Reflex dels braços en creu
• Reflex respiratori
• Reflex de pujada d'esglaó
• Marxa automàtica
• Reflex de Babinski
• Gateig
• Natació
• Reflex de paracaigudes
• Deglució
• Badall
• Moviments oculars
• Esternut
• Singlot

Moviments Voluntaris (A partir dels 3 Mesos)

Moviments realitzats de manera intencionada (exemples: inicis de la marxa, anar amb bicicleta).

Moviments Automàtics (A partir d'1 o 2 Anys)

Moviments voluntaris que s’adquireixen i es realitzen de manera automàtica en base a la repetició i la pràctica.

Grafomotricitat: Etapes del Dibuix

Etapa dels Gargots

• 18 Mesos: Preparació

  Moviments d'escombrada o circulars. El llapis és agafat amb tota la mà. Traços que semblen gargots.

• 20-22 Mesos: Exploració

  L'infant no mira el que fa. El colze actua com a eix de l’avantbraç.

• 2 Anys: Gargots Desordenats o Incontrolats

  Traços curts, discontinus i repetitius en forma d’anells o lineals.

• 30 Mesos: Inici de Control

  Pot sostenir millor el llapis. Traços independents (bucles i formes arrodonides).

• 3 Anys: Gargots Ordenats

  Hi ha coordinació ull-mà. Domina el punt de partida i arribada (cercles, creus, espirals, dibuixos espontanis). Observa el dibuix i intenta no passar-se de la línia.

• 3 Anys i Mig: Gargots amb Nom

  L'infant sap el que dibuixa i el traç representa alguna cosa per a ell.

Etapa Preesquemàtica

• 4 Anys: Capgrossos

  El dibuix té més sentit i apareixen les primeres representacions humanes (capgrossos).

• 5-7 Anys: Evolució del Dibuix

  Evolució de les formes i aparició de sanefes o greques.

Estructura de la Fitxa d'Activitat Motriu

Elements essencials per a la planificació d'una activitat:

1. Nom de l'activitat
2. Àrea
3. Grup/Classe
4. Objectiu
5. Material
6. Espai
7. Temps
8. Desenvolupament de l’activitat
9. Avaluació