Conceptes Fonamentals del Desenvolupament Motor

Creixement: Augment de la Mida Corporal

Augment progressiu de l'organisme i les seves parts (quantitat).

Maduració: Plenitud Biològica i Mental

Procés pel qual un individu assoleix la plenitud del seu desenvolupament biològic i les seves capacitats mentals, fent funcionals totes les seves estructures.

Desenvolupament Motor: Canvis i Interacció

Engloba els dos conceptes anteriors. Són els canvis que l'ésser humà experimenta al llarg de la seva existència, estant lligat a la interacció amb el medi ambient.

Tasca Motora: Activitat Dirigida a un Objectiu

Tota activitat determinada i concreta amb un grau d'obligatorietat i dirigida a un objectiu.

Estadi: Moment Clau del Desenvolupament

Moment del desenvolupament que es distingeix dels altres, en el qual hi ha característiques semblants.

Conducta Motriu: Comportament Motor Significatiu

Organització significativa del comportament. Comportament motor amb significació.

Comportament Motor: Manifestacions Observables

Conjunt de manifestacions motrius observables que poden ser analitzades i avaluades.

Patró Motor: Resposta i Indicador de Maduresa

Resposta de l'organisme davant una situació específica i indicadora de maduresa.

Habilitats Motrius: Moviments Específics i Precisos

Seqüències de moviments altament específics i entrenats en una esfera limitada, realitzats amb un alt grau de precisió.

1. Maduració i Aprenentatge Motor

Procés pel qual s'adquireix la capacitat de realitzar una sèrie de moviments coordinats de forma automatitzada. És un canvi de conducta duradora després d'un període d'experiències realitzades pel subjecte. La paraula clau del procés és: CANVI DE CONDUCTA DURADORA.

Aprenentatge Motor: Definició i Factors

Procés d'aprenentatge de qualsevol moviment o tècnica esportiva, en relació amb la maduració del sistema nerviós central, perifèric i la capacitat del to muscular per efectuar moviments.

Aspectes Clau que Influeixen en l'Aprenentatge

• Motivació
• Edat
• Experiències prèvies
• Intel·ligència
• Models (professor/tècnic) i estil d'ensenyament
• Mitjans utilitzats

Canvis Neurals en l'Aprenentatge de Destreses

Es produeixen en aprendre una destresa, afectant les condicions sinàptiques i els circuits nerviosos. Aquests canvis ni el mestre ni l'alumne poden observar ni incidir-hi directament. Els canvis es produeixen al SNC, fent que les connexions siguin diferents abans de l'aprenentatge.

Canvis Perceptius i Motors

Quan un nen aprèn una destresa, ha d'haver adquirit anteriorment elements per poder iniciar aquella acció motora, com la força o una coordinació mínima de moviments. Si progressa en el domini de la destresa, es produiran canvis importants:

• Tindrà més força per fer l'acció tècnica amb més velocitat.
• Incrementarà la resistència.
• La capacitat visual, auditiva, tàctil i cinestèsica augmentarà.

Canvis Personals en l'Aprenentatge Motor

La majoria de nens que aprenen accions motores són capaços d'extreure conseqüències positives i negatives de la seva actuació. L'alumne modifica el seu comportament a partir de les condicions i situacions de cada tasca, actuant des del punt de vista psicològic, emocional, motor i social.

Canvis en la Relació amb l'Entorn

Quan un nen comença a aprendre una acció motora, estableix relacions amb l'entorn i executa accions de forma imprecisa davant condicions ambientals poc correctes.

2. Formes d'Aprenentatge

Aprenentatge per Imitació

És freqüent en nens. A partir de l'observació, els nens imiten models que tenen més prestigi que els que no en tenen, i les actuacions que han tingut més èxit, no aquelles que han tingut fracàs.

Aprenentatge per Condicionament

Es basa en el reforç, que pot ser positiu (en forma de recompensa) o negatiu (càstig). Pavlov va observar: "Alguna vegada, davant d'algú que menja amb apetit, comences a salivar? Se't fa la boca aigua?"

Experiment de Pavlov:

• Abans de l'entrenament: Menjar = Salivació; Soroll de campana = No resposta.
• Entrenament: Soroll de campana + Menjar = Salivació.
• Després de l'entrenament: Soroll de campana = Salivació.

Aprenentatge per Intuïció

És un aprenentatge molt ràpid i immediat. La persona amb intuïció realitza un treball mental, esquemes, símbols... Ajuda a la preparació de coneixements i informacions assimilades amb anterioritat. Com més experiències motrius hagi adquirit una persona al llarg de la seva vida (sobretot en la infantesa), més aprenentatge per intuïció tindrà, i serà capaç de realitzar "transferències" més nombroses i de més qualitat.

Aprenentatge per Comprensió o Significatiu

Es basa en el raonament, la capacitat d'establir nexes lògics entre esdeveniments, comportaments i idees. El nen té la necessitat de veure, tocar o imaginar la realitat que raona. És fonamental implicar els aprenents des del punt de vista cognitiu perquè siguin capaços de realitzar un aprenentatge per comprensió. En l'adolescència, el jove realitza operacions mentals que es refereixen a pures possibilitats lògiques del mateix pensament.

Model de Marteniuk: Mecanismes de la Tasca Motora

El model de Marteniuk es basa en tres mecanismes clau: percepció, decisió i execució, controlats per dos circuits de feedback: el coneixement de l'execució i el coneixement dels resultats.

Exemple Pràctic: Jugador de Futbol

• Quan un jugador de futbol acaba de llançar una passada i aquesta no és bona, no la podrà recollir i haurà fallat el mecanisme de percepció.
• Si recull la passada, pot pensar que troba una bona decisió per xutar, però la decisió pot ser equivocada en cas de ser bloquejat per la defensa, i haurà fallat el mecanisme de decisió.