Desenvolupament Moral: Teories Clau i Rol de l'Educació

La Moralitat: Conceptes i Desenvolupament

La moralitat fa referència a certes normes establertes dins d'una societat, com ara "això és bo" o "això és dolent". La seva essència resideix en el respecte de l'individu davant aquestes normes. Un dels principals objectius del procés de socialització és aconseguir que els infants aprenguin a distingir entre el que es considera correcte o incorrecte, és a dir, que arribin a conèixer els valors morals que té la societat en la qual viuen i es comportin segons aquests.

Teories Explicatives del Desenvolupament Moral

L'estudi del desenvolupament moral s'ha abordat des de diferents enfocaments teòrics. Els més importants són:

Teories de l'Aprenentatge Social

• Se centren principalment en la conducta moral.
• Els representants més significatius són: Bandura i Hoffman.

Teories Cognitiu-Evolutives

• Se centren en el raonament i judici moral.
• Els representants més significatius són: Piaget, Kohlberg i Rawls.

Teories Clau del Desenvolupament Moral

Bandura: Aprenentatge Social i Moral

Bandura considera que el desenvolupament moral es realitza a través del condicionament i de l'aprenentatge de normes i valors. Per a Bandura, els infants adquireixen actituds, valors i patrons de conducta social a través de dues classes de processos:

• L'aprenentatge basat en l'ensenyament directe o entrenament instrumental: Els adults són molt explícits en el que volen que aprengui i es busca modelar el seu comportament mitjançant reforços positius i negatius (premis i càstigs).
• La imitació activa: Els patrons de conducta moral són adquirits pels infants a través de la imitació activa de les actituds i conductes de pares, educadors i altres adults significatius per a ells.

Hoffman: L'Empatia en el Desenvolupament Moral

Segons Hoffman, l'empatia depèn del desenvolupament cognitiu i del grau de comprensió dels sentiments dels altres.

• Empatia global: L'infant, en el seu primer any, no distingeix entre ell i l'altre. Per aquest motiu, es pot entendre que és una resposta empàtica per part del nen.
• Empatia egocèntrica: A partir de l'any, l'infant té consciència de l'existència de l'altra persona com a ésser diferent a ell.
• Empatia amb els sentiments dels altres: A poc a poc, l'infant anirà entenent els sentiments dels altres, tenint empatia.
• Empatia amb les desgràcies generals dels altres: A l'adolescència, és capaç de comprendre l'altra persona, però molts cops empatitza sense conèixer la persona.

Piaget: Etapes del Desenvolupament Moral Cognitiu

El desenvolupament moral deriva del desenvolupament cognitiu i aquesta comprensió moral està sotmesa a un procés evolutiu. Piaget planteja que l'individu desenvolupa en el seu interior uns conceptes que ajuden a comprendre i transformar aquest medi social. Les etapes són:

• Abans dels 3 anys
• Estadi del realisme moral (fins 7 o 8 anys)
• Fins 11-12 anys
• Estadi de la moral autònoma (a partir d'11-12 anys)

Rawls: Etapes de la Moralitat

Rawls distingeix 3 etapes en el desenvolupament moral. Es presenten al llarg d'un procés que condueixen des de l'heteronomia fins a l'autonomia. Les normes ètiques no apareixen com a simples exigències, sinó reunides en un tot coherent.

• Moralitat d'autoritat: Correspon a la moral del nen en la seva forma més primitiva. La justícia s'adquirirà de forma progressiva a través de l'autoritat dels seus pares i la transmissió de les regles de conducta adient al seu nivell de comprensió. És característica de la infància, donada la peculiaritat del nen i les seves limitacions en la comprensió de la realitat.
• Moral d'associació: Etapa posterior al nivell infantil.
• Moral de principis: Etapa posterior al nivell infantil.

Kohlberg: Estadis del Raonament Moral

Kohlberg va elaborar la seva teoria a través d'explorar la capacitat d'emetre judicis morals i crear valors mitjançant la presentació de dilemes morals. Explicava històries, normalment hipotètiques, que plantejaven dilemes morals relacionats amb conceptes morals. Després feia una sèrie de preguntes que li permetien veure com la persona havia arribat a aquella conclusió. L'interessava el raonament que es feia, no la resposta concreta. Segons ell, el desenvolupament moral es realitza a través de 6 estadis agrupats en 3 nivells de raonament moral (preconvencional, convencional, postconvencional), que s'aniran formant a partir de la maduració i interacció de l'infant en el seu entorn.

Hoffman: Tres Tipus de Disciplines Parentals

Segons Hoffman, hi ha tres tipus de disciplines que els pares poden aplicar:

• L'afirmació del poder: Els pares es mostren extremadament autoritaris, amb poca capacitat de resolució de problemes i utilitzen força i càstigs perquè els fills compleixin allò que ordenen.
• La retirada de l'amor: Els pares intenten aconseguir les seves demandes a força de xantatges emocionals, amenaçant-los amb no parlar-los o no voler-los fins que compleixin el que l'adult vol.
• La inducció: Vol aconseguir que el nen comprovi per ell mateix l'abast de les seves conductes i fomentar l'empatia. Quan el nen realitza alguna cosa malament, se li ha de fer veure que l'altra persona pot sortir perjudicada i com s'hauria sentit si l'hi haguessin fet a ell.

El Paper de l'Escola en l'Educació en Valors

Rols de l'Escola

• Paper compensador: Quan l'escola és la que s'encarrega principalment d'aquesta faceta educativa, atès que la família, per impossibilitat o per desconeixement, no la fa.
• Paper col·laborador: Quan ajuda i col·labora amb la família en aquesta tasca educativa.

Elements Clau per a l'Educació en Valors

• La relació que s'estableix entre els infants i els seus educadors.
• La necessitat que tenen els infants d'acumular experiències i tenir bons models (que els permetin observar uns valors morals que ells més tard reelaboraran i faran seus).
• La relació que existeix entre aquests centres educatius i les famílies (a més edat de l'infant, menys relació família-escola).