Desenvolupament Moral, Ètica i Estat: Guia Completa

Desenvolupament Moral

Nivells de Desenvolupament Moral

1. Nivell Preconvencional (3-7 anys)

En aquesta etapa, els nens aprenen l'obediència a les figures d'autoritat per evitar càstigs.

• Subnivell d'obediència: El que diuen els adults és correcte. Per exemple, evitar les paraulotes perquè els adults ho indiquen.
• Subnivell d'afavoriment d'interessos: Rectificar el comportament per evitar un càstig. Per exemple, demanar perdó després de dir una paraulota.

2. Nivell Convencional (7-12 anys)

En aquesta etapa, allò correcte és el que s'acorda socialment.

• Subnivell de satisfacció d'expectatives: Cedir a la pressió de grup per ser acceptat.
• Subnivell de normes socials: Acordar normes comunes, com circular per la dreta.

3. Nivell Postconvencional (a partir de 12 anys)

En aquesta etapa, el pensament individual i l'abstracció permeten anar més enllà de les normes establertes.

• Subnivell de drets prioritaris: Escollir entre dues normes imposades simultàniament.
• Subnivell de principis universals: Discrepar amb l'opinió general sobre el que és correcte.

Conceptes Clave

• Etapa moral o subnivell de satisfer expectatives: Cedir a la pressió de grup per ser acceptat.
• Estat de guerra (Hobbes): En l'estat natural, la gent cedeix la seva llibertat al monarca a canvi de seguretat.
• Imperatiu categòric (Kant): Actuar segons principis universalitzables, tractant les persones com a fins en si mateixes.
• Determinació: Exercir la llibertat sota certes condicions.

Exemples

• Llibertat positiva: Decidir fer esport quan estem sols a casa.
• Plaer natural no necessari (Epicur): Variar la dieta, tot i que menjar en si ja és un plaer natural.
• Consens (Habermas): Arribar a una conclusió en un debat sobre la vacunació.

7. L'Acció Moral

La consciència moral guia el comportament humà, diferenciant les accions bones de les dolentes. La llibertat es divideix en:

• Llibertat positiva: Capacitat d'actuar segons la pròpia voluntat.
• Llibertat negativa: Absència de coerció externa.

La determinació i el condicionament, factors externs o interns, poden limitar la llibertat. L'autonomia és la capacitat d'autogovern, mentre que la heteronomia implica actuar segons influències externes. La justícia busca la igualtat i la imparcialitat, i l'atenció es centra en la cura dels altres. La responsabilitat implica acceptar les conseqüències de les pròpies accions.

8. Ètica de la Felicitat i Ètica de la Justícia

Ètiques Teleològiques (Cercar la felicitat)

• Autorealització (Aristòtil): La felicitat (eudaimonia) s'aconsegueix realitzant el propi potencial.
• Autosuficiència (cínics i estoics): La felicitat prové de la independència material i la tranquil·litat interior.
• Plaer (epicureisme i utilitarisme): La felicitat es troba en el plaer moderat i l'absència de dolor (epicureisme) o en la màxima felicitat per al major nombre de persones (utilitarisme).

Ètiques Deontològiques (Cercar la justícia)

• Formalisme (Kant): Actuar per deure i segons principis universals.
• Els procediments (Habermas): Importància del discurs racional i la participació democràtica.

9. Estat i Ciutadania

Origen i Legitimitat de l'Estat

L'estat exerceix autoritat sobre una població. La seva legitimitat rau en governar justa i efectivament, amb el consentiment dels governats.

El Contracte Social

• Hobbes: L'estat evita el caos; el contracte social implica cedir llibertat per seguretat.
• Locke: L'estat protegeix els drets naturals; el govern ha de ser legítim i basat en el consentiment.
• Rousseau: El contracte social es basa en la voluntat general; la sobirania resideix en el poble.

Drets

• Drets civils: Llibertat d'expressió, reunió i igualtat davant la llei.
• Drets polítics: Votar, ser elegit i participar en política.
• Drets socials, econòmics i culturals: Educació, salut, nivell de vida adequat i participació cultural.
• Drets a la pau i el desenvolupament: Viure en pau i desenvolupament sostenible.