Desenvolupament Miner i Ferroviari a Espanya (1874-1914)

La Producció Minera a Espanya (1874-1914)

Entre el 1874 i el 1914 va tenir lloc l’explotació massiva dels jaciments miners del subsòl espanyol, que comptava amb reserves abundants de ferro, coure, plom, zinc i carbó. Les dues activitats extractives més importants van ser el carbó i el mineral de ferro.

Ferro i Carbó: Sectors Clau de la Mineria Espanyola

L'augment de la demanda del carbó va ser afavorit per la màquina de vapor i el desenvolupament de la siderúrgia. A Astúries es va assolir un desenvolupament més gran a causa de l'abundància de recursos. Però la competència que va suposar l'arribada del carbó gal·lès només va poder ser pal·liada amb el proteccionisme aranzelari. La mineria del ferro va ser un sector que va tenir una expansió important. El mineral biscaí comptava amb l'avantatge de la proximitat de les mines al mar, fet que n'abaratia el transport. L'escassetat de la demanda interior va fer que la producció fos destinada a l'exportació. L'auge de les exportacions va fer d'Espanya el principal proveïdor de mineral de ferro d'Europa.

La Desamortització del Subsòl i la Llei de Mines

La Llei de Mines del 1868: Liberalització i Concessions

La Llei de Mines del 1868 va suposar la fi d'una rígida reglamentació de les concessions mineres i la liberalització del sector, iniciant l'explotació massiva dels jaciments espanyols. L'expansió de la producció minera s'explica per tres factors:

• L'augment de la demanda internacional.
• Els avenços en les tècniques d'explotació, que en van abaratir els costos d'extracció.
• L'endeutament crònic de la Hisenda espanyola, que va impulsar la concessió d'explotació dels jaciments a companyies estrangeres a canvi de compensacions monetàries per a l'Estat.

Per això, alguns historiadors han considerat aquestes concessions com una veritable desamortització del subsòl. Entre el 1870 i el 1913, van ser molt importants els jaciments:

• Els de plom al sud peninsular.
• Els de coure de Riotinto.
• Els de mercuri d'Almadén.
• Els de zinc de Reocín.

La major part de la quantitat que se'n va extreure es va exportar i va tenir efectes, ja que eren explotats de manera gairebé exclusiva per societats estrangeres i dedicats a l'exportació.

El Ferrocarril i el Mercat Interior Espanyol

La Construcció de la Xarxa Ferroviària Espanyola

La xarxa ferroviària a Espanya es va iniciar el 1855 amb l'aprovació de la Llei General de Ferrocarrils.

Etapes de la Construcció del Traçat Ferroviari

La construcció de la xarxa ferroviària va tenir diferents fases:

• La primera gran expansió (1855-1866) va suposar una mobilització de capitals molt superior a qualsevol altra iniciativa econòmica, a més d'una intervenció molt remarcable de companyies estrangeres.
• La crisi financera del 1866 va suposar un període de paralització de la construcció.

Acabada la fase de construcció intensiva, l'explotació de les línies va posar al descobert que els ferrocarrils produïen uns beneficis molt escassos. A partir del 1873 es va iniciar una nova etapa constructiva, durant la qual es va completar el traçat de la xarxa que havia quedat paralitzat.

Efectes del Ferrocarril sobre l'Economia Espanyola

En primer lloc, es va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, cosa que va dificultar les comunicacions entre les zones més industrials i dinàmiques. En segon lloc, es va fixar una amplada de via més gran que la de la majoria de les línies europees, una decisió que va obstaculitzar els intercanvis amb Europa. Les causes d'aquesta decisió van ser de tipus tècnic. En tercer lloc, la llei va autoritzar les companyies constructores a importar lliures d'aranzels duaners tots els materials necessaris per a la construcció de la xarxa ferroviària. Aquesta franquícia aranzelària ha estat considerada com una altra oportunitat perduda per incentivar el creixement industrial d'Espanya, perquè no es va produir, com en altres economies europees, un augment de la demanda interior sobre el sector siderúrgic per construir la xarxa.

Les Dificultats del Mercat Interior Espanyol

Els passos legislatius necessaris per suprimir la circulació de mercaderies i construir un mercat nacional que superés els estrets límits comarcals característics de l'Antic Règim es van donar a la primera meitat del segle XIX. En conseqüència:

• Es van derogar els gremis per augmentar el nombre de productors.
• Es van suprimir els impostos de pas.
• Es van eliminar les taxes i impostos indirectes sobre el comerç.

Un altre element imprescindible va ser la creació d'un sistema de transports que permetés traslladar les mercaderies de les zones productores a les consumidores amb una rapidesa i un cost raonable. Espanya no disposava d'una bona xarxa de camins ni d'una xarxa hidrogràfica que permetés el transport fluvial, de manera que va caldre esperar a la construcció de la xarxa ferroviària. El ferrocarril va ser un instrument indispensable per proveir Espanya d'un sistema de transport massiu, barat i ràpid que pogués afavorir l'intercanvi de persones i de mercaderies entre les diferents regions i augmentar el comerç interior. L'energia del vapor també es va aplicar a les embarcacions, i la navegació es va convertir en un element a llarga distància. Però el problema principal per a l'articulació del mercat interior va ser el desenvolupament industrial escàs de moltes regions espanyoles i el fet que hi predominés una economia agrícola amb una productivitat molt limitada. L'escassa capacitat adquisitiva d'una bona part de la pagesia espanyola va fer difícil el creixement de la producció per manca de demanda.