Desenvolupament infantil i teories psicològiques

Teories biològiques:

Teories biològiques:T. de la maduració (Gesell): Les habilitats tenen 1 horari biològic marcat per unes pautes que determinen la conducta. Cada nen té el seu horari i característiques. L'autoregulació indica quan estan preparats per donar un pas en el desenvolupament i no és qüestió de forçar. No tots som iguals perquè hi ha qui poden ser més immadurs, hem de fer una observació per donar l'estímul correcte.T. etològica (Konrad): Importants les conductes que ajuden a sobreviure. Estudien els desencadenants d'estímuls que són aquelles coses que provoquen reaccions. A vegades són conductes i altres no. El plor és un estímul ja que provoca reaccions. Tenim una part instintiva superada per una part racional. (Característiques conductes innates) Són universals, no necessiten aprenentatge, programades biològicament per respondre a estímuls, són rígides, són influenciables per l'entorn i els interessos les conductes complexes. (Mètode d'estudi) Observació natural, reproducció de situacions, els humans necessitem mantenir a prop la persona que ens cuida. John Bowlby s'adona que els problemes dels nens orfes tenen el síndrome hospitalari. Necessitem un vincle afectiu.Teoria cultural contextual:T. de l'anàlisi sociocultural (Vigotsky): Individu i societat estan lligats. Els nens dins la cultura desenvolupen: Continguts del seu pensament: informació que es transmet a través de la cultura i eines per pensar: allò que serveix per seguir aprenent. Vigotsky distingia entre capacitats psicològiques humanes i dels animals. Les capacitats humanes que ens distingeixen són els processos psicològics que utilitzen com a suport els signes que ens permeten regular i controlar el comportament i dur-lo a la pràctica de manera conscient. Els signes i sistemes de signes que fan de mediadors no tenen caràcter individual. El medi social i cultural és el que disposa dels signes. Vigotsky entenia que el desenvolupament individual consisteix en l'adquisició dels signes i sistemes de signes. La zona de desenvolupament pròxim és el nivell que pot assolir una persona tota sola o amb l'ajuda d'una altra. Aquest concepte destaca la importància de la cooperació i de l'intercanvi social en el desenvolupament dels nens. El procés d'aprenentatge és un procés d'interacció i d'influència entre dos conceptes: Espontanis: S'adquireixen a partir del contacte amb l'entorn a partir de les propietats dels objectes a què es refereixen, introduint un procés abstracte. Científics: S'adquireixen a través de la instrucció en un procés de dalt a baix. (Branques d'investigació): Concepte cultura: Coneixement de com diferents cultures s'organitzen en processos educatius de forma diferent. Importància dels contextos en l'educació: La finalitat és aprendre a dissenyar entorns rics en estímuls i significatius per transformar processos E-A en sistemes globals d'activitats. Interacció entre dues persones: Processos microscòpics. Bruner entén el procés d'interacció amb una metàfora que anomena l'abastida on la persona que interactua amb una altra li fa una abastida i li lleva a poc a poc.T. dels sistemes ecològics (Bronfenbrenner): Defineix el concepte instigador del desenvolupament que són les característiques que té un nen que són capaces d'influir en altres persones i li marquen una trajectòria. (nunca molt guapa). Va parlar de diferents instigadors del desenvolupament: aprenentatge físic, habilitats socials, capacitats intellectuals i la personalitat. El nen té capes: Microsistema: Els que tenim més a prop i influeixen en el nen. Mesosistema: Indica que hi ha d'haver relacions entre els elements del microsistema per un bon desenvolupament. Ecosistema: Contextos que influeixen però d'una manera no tan directa. Macrosistema: Cultura i subcultura on viu el nen que li aporten una sèrie de valors.Psicologia cognitiva:Teoria de Piaget: La teoria és epistemologia genètica cercava la gènesi del coneixement científic. Va observar els nens de forma concreta. Hi havia processos biològics, superiors i intel·ligència. El nen recent nascut no sap fer res però té conductes reflexes: xuclar. Li és útil i xucla fort. S'adona que el pit no és el mateix que el dit, assimila i acomoda i s'adapta. Esquema: tipus de conducta estructurada interioritzada que es pot repetir en situacions que no són idèntiques. Es van modificant. Operacions: Accions mentals, es pensen, interioritzades sense suport d'objecte. Són reversibles. Piaget va comprovar que la idea era important ja que les operacions i esquemes es van construint. Va descriure el desenvolupament cognitiu dels nens i el va dividir en etapes: -Sensoriomotor 0-2: Coneixements, sensacions... que rep el nen des que neix fins als 2 anys. -Preoperatòria 2-7: No tenen pensament reversible. Intenten baixar el nivell mental del nen. -Operacions concretes 6-11: A primària no tenen pensament abstracte assolit. -Operacions formals 11+: Ja han assolit el pensament abstract.

Mètode científic:

Mètode científic: Experiment on l'investigador manipula variables i veu si influeixen en els resultats. Etapes: Observació controlada i registre de dades: Un experiment és una observació controlada de totes les variables menys una que és la que es manipula. L'observació ha de ser explicada i sorgeixen hipòtesis. Desenvolupament i comprovació d'hipòtesis: Tot ha d'estar definit amb precisió de forma que un altre investigador pugui repetir l'experiment si ho vol fer. Divulgació de dades: Les dades dels experiments s'han de divulgar a través dels mitjans perquè la ciència avanci.Primeres relacions socials i afectives: El nen estableix relació amb la mare molt forta. Comencen a interactuar i s'influeixen. Es regulen de manera mútua i la clau és la comunicació.Regulació mútua entre bebès i cuidadors: Plor: una de les formes més importants de comunicació que disposa el nen, una de les relacions més fortes i clares ja que les persones adultes reaccionen. Els etòlegs han estudiat el plor i és un desencadenant d'estímuls. Emocions i sistema educatiu: els primers plors, solets transmeten malestar. Després somriu. Aquests són les primeres emocions però després apareixen emocions noves. Desenvolupament i expressió de les emocions: podem moure tots els músculs de la cara però les emocions apareixen en determinats moments. Socialització de les emocions: les relacions emocionals van apareixent ja que el cos va evolucionant. Les persones que estan a prop del nen reforcen les emocions i proporcionen models. Reconeixement de les emocions: es va produint per etapes.-d 6 setmanes ja distingeixen les emocions però després sí. Desenvolupament de l'afecte: Conducta de supervivència important 0-2 mesos: sensibilitat social indiscriminada, 2-7 mesos: sensibilitat social diferenciada, 8-24 mesos: afecte centrat. Hi ha dues àrees: emocional: apareix el plor i motora: apareix el gateig.Desenvolupament social: Piaget deia que hi havia tipus de coneixements. Després dels primers mesos establien rutines de funcionament i permeten al nen tenir un ordre de referència per anticipar-se. 1-es van independitzant de la mare. 2-primers mesos: aprenen rutines de funcionament i s'anticipen. 3-descobreix la responsabilitat i a vegades la intenta transferir. 4-explora les regles que regeixen les normes socials.Llei de Mendel: Teoria de la transmissió genètica. Cada característica humana està associada a 2 gens, pare i mare. A la parella de gens se li diu al·lel. A la característica que es pot observar fenotip i a la que queda amagada genotip. Hi ha gens dominants i recessius. Sempre surt el dominant. Pot passar que els gens de al·lel siguin iguals (homozigòtica) o diferents (heterozigòtica). Tenen dos principis: Principi de segregació: cada característica que es pot heretar es transmet a la descendència en una unitat separada. Principi de varietat independent: les unitats es transmeten independentment les unes de les altres.Teratogen: Hi ha mals formats no només físicament sinó psíquicament. La teratologia és la ciència que estudia els agents no genètics que poden causar alteracions al fetus. Hi ha factors que poden actuar en les malformacions de l'embrió i del fetus. Un teratogen és qualsevol agent ambiental que provoca dany durant el període prenatal i depèn de: la quantitat de temps, la composició genètica, la presència d'altres factors negatius i de l'edat.