Desenvolupament infantil i hàbits de son

L’activitat en la infància

Permet als infants conèixer-se a si mateixos i al seu entorn, satisfent així la necessitat de descobrir i experimentar. L’activitat afavoreix actituds com l’esforç, la constància, el respecte, la solidaritat i el compromís.

Les fases del son

1. L’adormiment: Moment d’anar-se’n a dormir fins que la persona està dormida. Es busca la postura més còmoda, les parpelles pesen, els músculs es relaxen, badalls...

2. La son: Hi ha dos tipus: son lent i son REM, la successió dels quals s’anomena cicle del son. Aquest dura entre dues hores i al llarg de la nit es produeixen quatre o cinc vegades, encara que no tots són iguals. Al avançar la nit el son REM és cada vegada més llarg.

Estadi 1: Son lent:
- FASE 1: Son lleuger amb relaxament muscular i ritme respiratori i cardíac lent.
- FASE 2: Son lleuger però més profund que la fase anterior i consciència més reduïda.
- FASE 3: Son profund, músculs relaxats, disminució de la temperatura i pressió sanguínia.
- FASE 4: Màxima profunditat del son i inconsciència total davant dels estímuls.

Son REM/son agitat:
La respiració i el pols són irregulars, el ritme cardíac s’accelera i els ulls es mouen sota les parpelles, es contrauen els dits, es fan expressions amb la cara i gemecs. És el període de son en el que s’acostuma a somiar i a tenir malsons. Dura entre 15 i 20 minuts i representa un 20-25% del cicle del son en les persones adultes i fins a un 50% en els infants.

3. El despertament: S’emmarca en el ritme biològic, que regula les activitats vitals. Va acompanyat d’una sensació de benestar, cada persona es desperta de manera diferent.

- Patró del son: Dormir les hores necessàries i fer-ho amb la freqüència que es necessiti. La durada i freqüència són particulars.

Qualitat del son: Afavorir que el son sigui de qualitat. Sense sorolls, ni interrupcions, il·luminació, higiene i temperatura adequada.

L’hora d’anar a dormir

- Els pares han d’ajudar als infants a relaxar-se, tranquil·litzar-se, estar-se sense persona adulta i conciliar el son.

L’equilibri i vigília-son

Equilibrar l’activitat i el descans i dormir bé és fonamental. El paper de la persona adulta és clau per guiar i ensenyar.

Afectivitat i vincle d’aferrament en el son

L’acte de dormir en la infància està molt lligat amb el vincle afectiu que s’estableixi amb la persona adulta de referència (relació d’aferrament).

- Conductes d’aferrament: pretenen mantenir o aconseguir la proximitat amb la mare o altres persones i es manifesten amb mirades, somriures...
Mètode Ferber o deixar-los plorar (D. Estivill): Es basa en definir horaris i rutines (reduir la il·luminació, contar un conte...), seguit es desitja bona nit i es deixa a l’infant sol al seu llitet encara que plori, així sabrà que encara que plori no vindran.Mètode Sunderland o coallitar (Rosa Jové): Defensa que els infants han de dormir al llit dels pares fins als 5 anys.

Dificultats en l’aprenentatge dels hàbits de descans

Factors que intervenen.1) Problema de la separació: Es produeix quan l’infant percep el son com una experiència de separació i manifesta conductes d’aferrament a la persona.

Les persones adultes han d’afavorir el procés de separació ja que així incrementen la autonomia de l’infant, entorn relaxat, segur, rituals adequats…2) Dificultats en l’adquisició de l’hàbit de dormir:
Horari: Els horaris de son i d’alimentació irregulars i que no respecten els ritmes individuals alteren el son dels infants.

Rutines: Rutines relacionades amb l’anar a dormir i repetir-les.

Ambient i objectes: Les condicions ambientals (llum, so, temperatura) comoditat i seguretat.

Pautes d’actuació: Les respostes han de ser clares i s’ha de donar sempre la mateixa resposta.

Característiques individuals:

La relació amb la família: L’escola convé que faci xerrades informatives.