Desenvolupament Infantil 2-3 Anys: Pedagogia Reggio Emilia i els seus Pilars

L’etapa de 2 a 3 anys és una fase clau en el desenvolupament global dels infants. Es tracta d’un moment de forta expansió en els àmbits motriu, sensorial, cognitiu, emocional i comunicatiu. Els infants comencen a desenvolupar una major autonomia, mostren curiositat per l’entorn, expressen emocions amb més intenció i comencen a construir representacions mentals de la realitat. És també l’etapa en què s’inicia amb força el pensament simbòlic, el joc d’imitació i l’exploració activa del món a través del moviment i la manipulació.

Des de la visió pedagògica de Loris Malaguzzi, creador de la filosofia de les Escoles de Reggio Emilia, l’infant és considerat un subjecte actiu, competent, curiós i ple de potencialitats. En aquest sentit, l’adult ha de generar entorns rics, acollidors, estimulants i significatius, on l’infant pugui explorar, expressar-se i comunicar-se a través de múltiples llenguatges, els seus “cent llenguatges”. Aquesta mirada educativa es concreta en tres pilars fonamentals de la pràctica educativa amb infants d’aquesta edat: l’experimentació, el joc lliure i el joc simbòlic.

L'Experimentació: Via Natural d'Aprenentatge

L’experimentació és un procés fonamental i una via natural i essencial d’aprenentatge durant els primers anys de vida. En la franja dels 2 als 3 anys, els infants es troben encara molt vinculats a l’acció i la percepció sensorial per comprendre el món que els envolta. Segons Jean Piaget, es troben en la transició entre l’etapa sensoriomotriu i la preoperatòria, on la manipulació i la interacció directa amb els objectes continuen sent els principals canals d’aprenentatge.

Malaguzzi considera que l’experimentació no és una activitat aïllada, sinó una actitud: una forma de pensar i investigar pròpia dels infants. A través del contacte amb materials diversos —com fang, aigua, pintura, llum, sorra, elements naturals o materials no estructurats—, l’infant pot fer-se preguntes amb el cos i amb les mans: “Què passa si ho toco, si ho barrejo, si ho trenco, si ho tiro...?”. Està generant hipòtesis, observant resultats i construint coneixement de forma vivencial. Aquesta activitat no té per objectiu un resultat final tancat, sinó el procés d’indagació en si mateix, en què l’infant construeix coneixement a partir de la seva pròpia experiència. No es busca un producte final, sinó el gaudi i el valor del procés.

Aquesta manera d’aprendre s’ajusta plenament a les capacitats dels infants de 2-3 anys, ja que els permet conèixer el món des del seu cos, des del moviment, i des de la seva pròpia iniciativa. L’adult actua com a acompanyant i observador, oferint materials de qualitat i respectant el temps individual de cada infant. Aquesta pràctica reforça la curiositat, l’autonomia i la capacitat de concentració.

El Joc Lliure: Dret i Desenvolupament

El joc lliure és una forma natural, essencial i autèntica d’expressió i aprenentatge en la petita infància. Es tracta d’un espai de llibertat on l’infant decideix què vol fer, com i amb qui. Aquest tipus de joc afavoreix el desenvolupament de la iniciativa pròpia, la presa de decisions, la creativitat i les relacions socials. El joc lliure potencia la creativitat, la iniciativa i l’autonomia, aspectes fonamentals en aquesta franja d’edat.

Des de la mirada de Malaguzzi, el joc no ha de ser dirigit ni imposat, sinó que ha de sorgir dels interessos reals dels infants. Ell defensa que el joc lliure és un dret de l’infant i ha de ser respectat com a espai de creació, de plaer i d'expressió. És important preparar espais oberts, rics, organitzats amb intenció i estèticament cuidats, amb materials accessibles i no estructurats que estimulin la imaginació i permetin diferents formes d’ús. Això afavoreix que l’infant pugui ser protagonista del seu aprenentatge, prenent decisions sobre què fer, com fer-ho i amb qui compartir l’experiència, donant lloc a un aprenentatge personalitzat i ple de sentit.

En infants de 2-3 anys, aquest tipus de joc lliure és especialment important per fomentar l’autonomia i el desenvolupament motriu i emocional. L’educador ha d’observar sense dirigir, intervenir només quan calgui i confiar en les capacitats dels infants per autoorganitzar-se. Seguint també referents com Emmi Pikler, es reconeix la importància de permetre que l’infant es mogui, explori i actuï per iniciativa pròpia, sense interrupcions innecessàries per part de l’adult. Així, es crea un ambient segur emocionalment i físicament on l’infant pot créixer i descobrir el món amb confiança i un desenvolupament saludable i respectuós.

El Joc Simbòlic: Expressió i Comprensió del Món

El joc simbòlic comença a aparèixer amb força cap als 2 anys i esdevé una eina molt poderosa per a la comprensió del món social, l’elaboració d’emocions i el desenvolupament del llenguatge. Aquesta forma de joc es caracteritza per la capacitat de representar situacions de la vida quotidiana a través de la imitació, el “fer veure” i la invenció de rols. És fonamental per a l'elaboració de vivències, la regulació emocional i la construcció del pensament simbòlic.

Per a Loris Malaguzzi, el joc simbòlic és un dels múltiples “cent llenguatges dels infants”. És una manera que tenen els nens i les nenes de representar, comunicar, expressar emocions, i connectar idees. Quan un infant cuida una nina, imita el metge, o es transforma en un animal, està expressant emocions, reelaborant experiències i comunicant significats a través del gest, la paraula, la mirada o el cos.

Els ambients Reggio Emilia proposen racons de joc simbòlic rics, diversos i suggeridors, amb teles, disfresses, objectes reals en miniatura, nines, estris de cuina i molts altres materials que permeten transformar l’espai i representar múltiples mons. Per als infants de 2 a 3 anys, aquest tipus de joc afavoreix especialment la interacció social, el desenvolupament del llenguatge oral, la capacitat d’empatitzar i la creativitat narrativa.