Desenvolupament Infantil (0-2 Anys): Piaget, Llenguatge i Afecció

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,85 KB

Etapa Sensoriomotora de Piaget (0-2 anys)

L'estadi sensoriomotor marca l'inici de la intel·ligència. Es caracteritza per la utilització dels sentits per captar informació del món i actuar sobre ell amb habilitats motores. Fins als 2 anys, el nadó només coneix el món real a través d'aquesta interacció directa. Es divideix en 6 subestadis:

  • Subestadi 1 (Naixement - 1 mes)

    Els reflexos constitueixen la intel·ligència inicial, una forma d'interacció amb el món exterior. La característica fonamental és l'exercici dels esquemes innats. El nadó els utilitza inconscientment; no realitza la mateixa conducta en diferents contexts, perquè es dispara automàticament.

  • Subestadi 2 (1 mes - 4 mesos)

    Apareixen les adaptacions voluntàries i la modificació dels esquemes inicials. S'aprèn la conducta per l'experiència i s'utilitzen objectes en la conducta. Sorgeix la noció de reacció circular primària: una acció repetida perquè produeix plaer, descoberta per casualitat i repetida fins que es perfecciona, moment en què es perd l'interès.

  • Subestadi 3 (4 mesos - 8 mesos)

    Creix l'interès pel món exterior perquè el nadó descobreix que pot influir-hi amb les seves conductes. Apareix la noció de reacció circular secundària: similar a la primària, però implicant objectes i persones, i realitzada de manera voluntària.

  • Subestadi 4 (8 mesos - 12 mesos)

    Milloren les fites aconseguides. Les conductes s'orienten cap a objectius clars. El nadó entén la relació conducta-efecte sobre el món i comprèn la permanència de l'objecte (sap que els objectes existeixen encara que no els vegi).

  • Subestadi 5 (12 mesos - 18 mesos)

    Millora l'anticipació dels fets. Apareix la reacció circular terciària: modifica diferents accions per observar els resultats. És l'etapa del "petit científic", ja que experimenta per veure què passa, comprenent la relació causa-efecte (com s'explica a la lectura del mòdul 3 amb el joc "on és?").

  • Subestadi 6 (18 mesos - 24 mesos)

    S'inicia el pensament simbòlic, que es completarà a l'estadi preoperacional. Ja pot experimentar mentalment "què passaria si...". El llenguatge esdevé important per a l'aparició de la representació simbòlica. Els infants comencen a ser més dependents del pensament i menys de la interacció directa amb el món. El pensament es torna més autònom i flexible.

Desenvolupament del Llenguatge Preverbal

Les relacions mare-fill permeten l'aparició i evolució del llenguatge preverbal. Des del naixement, el nadó està preparat per al llenguatge, però necessita estimulació externa i contacte social. Les fites aconseguides des del naixement fins als 2 anys són:

  • a) Naixement - 2 mesos:

    Diferencia entre sons, síl·labes i entonacions. Emet els primers sons (plors, rialles).

  • b) 2 mesos - 6 mesos:

    Inici del balboteig: vocalitzacions formades principalment per vocals.

  • c) 6 mesos - 10 mesos:

    Balboteig reduplicat: combinació de sons vocàlics i consonàntics (ex: "ma-ma-ma", "pa-pa-pa").

  • d) 10 mesos - 12 mesos:

    Comprèn força l'adult, especialment frases curtes i senzilles. Realitza sons amb entonació simple acompanyats de gestos. Assenyala intencionadament. Apareix el parloteig (ajunta síl·labes diferents).

  • e) 12 mesos - 18 mesos:

    Parloteig amb vocabulari incipient. Produeix 1-2 paraules, sovint utilitzades erròniament (holofrases). Als 18 mesos, té unes 50 paraules adquirides (noms de persones, objectes, verbs...).

  • f) 18 mesos - 21 mesos:

    Explosió de l'aprenentatge del llenguatge: pot adquirir fins a 100 paraules per mes. Es produeix un ajust semàntic ràpid i el lèxic creix veloçment.

  • g) 21 mesos - 24 mesos:

    Expansió del llenguatge: comença a formar frases de dues paraules (ex: "més pa").

Desenvolupament Afectiu: L'Afecció

L'afecció és el llaç afectiu que una persona o animal forma entre ell mateix i un altre individu concret. És un llaç que els vincula a l'espai i que perdura al llarg del temps. Fases de formació:

  • 1ª Fase (Naixement - 2 mesos):

    Sensibilitat social indiscriminada. El nadó no mostra preferències clares, no fa especial cas a la mare respecte a altres persones.

  • 2ª Fase (2 mesos - 7 mesos):

    Sensibilitat social diferenciada. Mostra major interès per les persones que el cuiden habitualment, però encara no rebutja els desconeguts ni mostra por.

  • 3ª Fase (8 mesos - 24 mesos):

    Afecció definida. L'afecció està clarament establerta. Només es relaciona amb les figures conegudes i mostra una por intensa als desconeguts (ansietat per separació i por als estranys).

L'afecció es consolida principalment fins als 2 anys, després va minvant en intensitat però no desapareix.

Tipus d'Afecció (Segons Ainsworth)

  • Afecció Segura (aprox. 65%): L'infant explora l'entorn utilitzant la mare com a base segura. Mostra angoixa moderada quan la mare marxa i alegria quan torna.
  • Afecció Insegura-Angoixada/Ambivalent/Resistent (aprox. 10%): L'infant no s'allunya gaire de la mare per explorar. S'angoixa molt quan marxa i, quan torna, pot mostrar-se enfadat o ambivalent (busca contacte però el rebutja).
  • Afecció Insegura-Evasiva/Evitativa (aprox. 25%): L'infant sembla indiferent a la presència o absència de la mare. Evita el contacte quan torna.

Factors Determinants i Conseqüències

La sensibilitat materna és clau: una mare segura sol respondre adequadament a les necessitats del fill, mentre que una insegura pot ser inconsistent o ignorant. El tipus d'afecció pot tenir conseqüències importants en etapes posteriors (ex: un balboteig pobre pot relacionar-se amb una interacció insuficient). L'afecció es desenvolupa principalment cap a qui té cura principal del nen/a, però també es forma afecció al pare i altres cuidadors importants des de ben petit.

Desenvolupament de la Personalitat

La personalitat és la manera pròpia i característica de pensar, sentir i actuar d'un individu. Abarca l'estat d'ànim, les opinions, les actituds, etc. Són aquelles característiques relativament estables, algunes innates (temperament) i altres adquirides, que diferencien cada persona.

Entradas relacionadas: