Desenvolupament de la infància i l'educació

La infància és una etapa educativa molt important per al desenvolupament integral de la persona i que comprèn des del naixement fins a la pubertat, on es necessita una atenció especial a causa dels importants canvis psicològics, biològics i socials. Hi ha diferents etapes de la infància:

• Primera infància: naixement fins als 3 anys, primer cicle d'educació infantil
• Segona infància: 3 a 6 anys
• Tercera infància: 6 fins a la pubertat

Educació

Acte de guiar i conduir a l'infant arrencant-lo d'un estat inicial que es considera que ha de ser superat. L'origen de la paraula educació ve del llatí educare, que significa criar, nodrir, alimentar (construir), i educere, que significa treure, portar, extreure des de dins cap a fora. Educar implica transformar o actuar sobre una persona.

Intervenció

Actuació que es desenvolupa en relació amb la infància, és l'acció que es realitza per evitar o corregir un conjunt d'accions destinades a procurar la satisfacció de les necessitats d'una persona. L'educació a l'etapa infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les seves capacitats i la satisfacció de les seves necessitats.

El caràcter de la intervenció

L'intervenció educativa té com a finalitat aconseguir que els nens i les nenes vagin incorporant progressivament noves habilitats i aconsegueixin una autonomia i coneixement. L'intervenció assistencial té com a objectiu proporcionar les ajudes necessàries i suplir les necessitats que els infants no poden satisfer per ells mateixos.

Aspectes de la intervenció

L'integració té com a objectiu incloure algú fora de les principals característiques. L'inclusió, en canvi, pretén donar resposta educativa a tots els alumnes independentment de les seves necessitats.

Modalitats de la intervenció

La intervenció formal es porta a terme en el sistema educatiu reglat, on hi ha un lloc i temps (edat determinada) definit per llei i finalment es dóna un títol de validesa oficial. La intervenció no formal són accions educatives intencionades realitzades des de fora de l'escola, que permeten assolir uns objectius que s'han definit prèviament. La intervenció informal no té cap títol ni res, es rep de manera espontània i es basa en les experiències quotidianes al llarg de tota la vida.

Important sortir de l'escola projectes educatius

Els projectes educatius busquen estratègies perquè tots els infants i adolescents treballin conjuntament per millorar l'escolaritat i l'ús socialitzador i educatiu del temps de lleure. Les comunitats d'aprenentatge promouen el compartir dels coneixements i valors entre tots els membres.

Intervenció educativa

L'intervenció educativa formal té com a objectiu l'ensenyament per a cada infant amb les seves necessitats, on generalment dóna dret a un títol amb validesa oficial. L'intervenció socioeducativa, a més dels aspectes educatius, atén les necessitats socials. L'intervenció no formal no està reglada pel sistema educatiu i es realitza en diferents àmbits i espais.

Intervenció socioeducativa de caràcter assistencial

Aquesta intervenció es desenvolupa i dirigeix de manera especial a nens i nenes en situació de risc d'exclusió, conflicte o desavantatge social. Exemples d'aquesta intervenció són els centres d'acollida, els centres residencials i els centres oberts.

Perspectiva de gènere a l'educació infantil

Tradicionalment, la dona ha estat associada a les tasques de cura i assistència als altres membres del grup. Aquesta associació ha perpetuat uns rols o estereotips de gènere que s'han transmès amb l'educació informal. Les dones estan molt relacionades amb l'àrea reservada de l'educació infantil, ja que està relacionada amb la maternitat.

Per revertir aquesta situació, és necessari:

• Revaloritzar l'educació a la infància i prestigiar la tasca dels professionals que s'hi dediquen
• Afavorir una veritable coeducació i promoció de la igualtat de gènere
• Dotar d'una normativa eficient en matèria d'igualtat afavorint les polítiques de discriminació positiva
• Potenciar polítiques per afavorir la igualtat de gènere
• Utilitzar un llenguatge visual i gràfic amb un tractament equitatiu per a ambdós sexes i lliure d'estereotips de gènere

De l'escola tradicional a l'escola nova

L'escola nova considera l'infant com a subjecte actiu de l'aprenentatge i modifica el paper del mestre. L'escola s'obre a l'exterior i el sistema ha de ser flexible i adaptar-se a l'especificitat de cada nen o nena. Es promouen mètodes educatius basats en la imaginació i el pensament. Aquesta escola s'inscriu en el sistema polític del liberalisme i en el sistema econòmic capitalista.

Precursors

Rousseau va defensar l'educació basada en l'experimentació i el desenvolupament natural de l'infant. Pestalozzi va valorar la importància del descobriment per part dels alumnes i va considerar l'educació com una ajuda per a l'infant en el seu procés d'aprenentatge. Froebel va ser el pare de la primera llar d'infants i va destacar la importància del joc en el desenvolupament infantil.

Figures importants de l'escola nova

Les germanes Agazzi van desenvolupar un mètode educatiu basat en l'espontaneïtat i l'experiència personal dels nens i nenes. Maria Montessori va partir del desenvolupament psicofisiològic de l'infant i va crear un model educatiu basat en la ment absorbent, els períodes sensitius, l'ambient adaptat, els materials i el paper de l'educadora. Rosa Sensat va racionalitzar els continguts i la didàctica de les matèries escolars i va considerar que l'escola ha de desenvolupar tant la individualitat com l'educació social. Decroly va crear una pràctica educativa anomenada centre d'interès, on es treballen les necessitats de l'infant a través del joc. Ferrer i Guàrdia va fundar l'Escola Moderna, que promovia un mètode d'aprenentatge lliure i autogestionari. Neill va crear l'escola Summerhill, una escola democràtica on es posaven en pràctica els principis de l'educació crítica i la presa de decisions per part dels infants. A la regió d'Emília, es va desenvolupar un enfocament educatiu desvinculat de l'oficial i basat en el reconeixement dels drets de l'infant. Pikler va treballar per educar infants abandonats i va basar-se en la confiança en la capacitat autònoma de desenvolupament de l'infant i en una relació afectiva privilegiada.

Propostes metodològiques actuals

Algunes de les propostes metodològiques actuals són:

• Projectes: organitzar els continguts sobre la base d'un eix central triat en funció de les necessitats i els interessos naturals dels nens i nenes.
• Tallers: posada en pràctica limitada de temps d'una tècnica concreta que permeti que l'infant experimenti i explori i busqui solucions.
• Rutines: determinar el temps i els ritmes naturals dels més petits, com ara el grup de la son, l'alimentació, el descans, el vestit i la higiene.
• Joc experimental: utilitzar el joc com a element organitzatiu per al coneixement de l'espai i l'ordre.
• Altres propostes com sortides, festes i activitats plàstiques.