El desenvolupament industrial a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,98 KB
El creixement demogràfic
Creixement de la població provocat pel descens de la mortalitat i pel manteniment de la natalitat, a causa de l'augment de la producció agropecuària, millor alimentació, millora de la higiene i avanços mèdics.
Els moviments migratoris
Moviment migratori al conjunt d'Espanya del camp a les zones industrials i al final del segle XIX a altres continents: Madrid, Biscaia, Barcelona, Vallés Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat, Cuba, Amèrica Llatina.
El creixement de les ciutats
Creixement de població d'alguns nuclis: Madrid, València, Sevilla, Màlaga i Saragossa, Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa.
La reforma agrària liberal
La reforma agrària liberal va canviar les formes de propietat i de producció de l'Antic Règim: desamortització de les propietats de l'Església i dels ajuntaments, la producció agrícola es desenvolupa de forma desigual al territori, la majoria dels pagesos es van transformar en jornalers.
L'agricultura a Espanya
Diversitat dels tipus de propietat: latifundis (Extremadura, Castella, Andalusia), propietats rendistes, minifundis (Galícia). Producció i explotació deficitària.
El desenvolupament agrari a Catalunya
A Catalunya, els sistemes d'arrendament anomenat enfiteusi permeten al pagès quedar-se amb una part de la producció. El poder dels privilegiats és menor.
La indústria tèxtil
1833 primera màquina de vapor a Catalunya. Les primeres fàbriques s'instal·len a prop de la costa perquè el carbó arribava per mar. A partir de 1860 les industries s'instal·len als marges dels rius (colònies industrials). S'aprofita l'energia hidràulica. Producció de texits estampats de cotó (indianes).
La siderúrgica
1826 s'instal·len els primers alts forns a Andalusia. Jaciments de ferro, 1868 a Astúries. Jaciments de carbó més rics, 1876 al País Basc. Exportació de ferro a Anglaterra i s'importa de tornada carbó britànic.
L'industrialització espanyola
Es va iniciar més tard i va ser desigual a causa de la poca capacitat adquisitiva de la població, escassa inversió. La burgesia era un grup social minoritari, problemes de transport per manca del ferrocarril i males carreteres, escassetat de minerals i de fonts d'energia. Per això, competitivitat deficient als mercats internacionals pels preus més cars, s'imposa el proteccionisme per afavorir el creixement de l'industria interna.
L'explotació minera
1868 inici de l'explotació massiva de minerals: Plom a Linares i la Carolina (Jaén), Coure a Riotinto (Huelva), Mercuri a Almadén (Ciudad Real), Zinc a Reocín (Cantàbria). Activitats mineres més importants: carbó i ferro. Exportacions a Europa per l'escassa demanda nacional.
El ferrocarril
1848 i 1851: primeres línies de ferrocarril (Barcelona-Mataró, Madrid-Aranjuez). 1855: Llei General de Ferrocarrils que impulsa l'expansió de ferrocarril. Estructura radial de ferrocarril amb centre a Madrid i amplada diferent a Europa, el que va obligar el transbordament a la frontera.
Innovació energètica i industrial
L'electrificació es fa en dues etapes: 1880-1914, restringit a la il·luminació. 1914-1930 s’estén a la indústria. La difusió del petroli i la invenció del motor d’explosió inicia la indústria de l’automòbil. Desenvolupament de la indústria metal·lúrgica per la necessitat de maquinària de tot tipus (agrícola, tèxtil, ferroviària). Sevilla, Barcelona, País Basc i Galícia (indústria naval i mecànica). Indústria química: fabricació d’adobs, pintures, medicines.
Desenvolupament i desigualtat
L’augment demogràfic va afavorir el desenvolupament industrial (demanda de productes). La indústria creix a Catalunya, País Basc, Astúries, València i Madrid. Desequilibri en el repartiment de la riquesa. Canàries, Galícia, Castella la Manxa, Extremadura i Andalusia: sector agrari tradicional, indústria escassa.