Desenvolupament humà: conceptes, postures i teories

Francés8,41 KB

El desenvolupament humà. Teories.

1. Conceptes bàsics

  • Creixement: augment no lineal quantitatiu de les estructures corporals, des de la concepció fins a l'edat adulta.

  • Maduració: canvis qualitatius: canvis morfològics (desenvolupament de la conducta).

  • Aprenentatge: canvis qualitatius, fenomen psicosocial (relació dels processos mentals amb el medi). Les experiències modifiquen el nostre sistema cognitiu, afectiu…

  • Desenvolupament: canvis qualitatius i quantitatius en la naturalesa i en l'organització de l'estructura i la conducta d'un organisme. Les seves característiques són:

    1. És continu des de la fecundació fins a la mort.

    2. És acumulatiu.

    3. És holístic: depèn dels altres i de la interacció amb el medi.

2. Postures sobre la influència en el desenvolupament humà

  • Postura innatista: desenvolupament humà determinat genèticament.

  • Postura ambientalista o empirista: desenvolupament humà determinat per l'experiència i l'aprenentatge.

  • Postura interaccionista: desenvolupament humà determinat per ambdues coses (genètica i aprenentatge).

3. Teories sobre el desenvolupament humà

Primera classificació

  • Mecanicista: dona més importància als estímuls externs en el desenvolupament humà. Relacionada amb la postura ambientalista.

  • Organicista: dona importància al paper actiu de la persona. Relacionada amb la postura innatista.

  • Dialèctica o contextual: és important la persona en el medi on es desenvolupa. Relacionada amb la postura interaccionista.

Segona classificació

  • Teories biològiques: centren el desenvolupament evolutiu en els factors biològics. Hi ha dos tipus:

    1. Teories evolucionistes: es basen en la teoria de l'evolució de les espècies (Darwin). El criteri fonamental de l'evolució és la selecció natural (només els més forts sobreviuen).

    2. Teories etològiques: consideren que el desenvolupament és un procés interactiu entre l'individu i l'entorn.

  • Teories psicològico-estructuralistes clàssiques: destaquen dues:

    1. Teoria psicoanalítica: estudia la personalitat a partir de conductes no observables. Consideren que existeix un inconscient que és el que determina la conducta.

      Principis d'aquesta teoria:

      • Hi ha un inconscient que determina la conducta humana.

      • Existeix una energia interna (impulsos) que afavoreix l'aparició de la conducta.

      • Els individus passen per diferents etapes.

      • Importància de les experiències dels primers anys.

      • Sexualitat infantil, diferent de l'adulta, que determina la personalitat.

      • Importància de la figura materna.

      Etapes del desenvolupament dels nens:

      • Etapa oral (0-12 mesos): localitzada a la boca i zona periboca. Plaer per la succió i l'exploració amb la boca.

      • Etapa anal (1-3 anys): plaer en el control d'esfínters. Adquireixen les primeres normes. Sentiments de culpa i frustració.

      • Etapa fàl·lica (3-5/6 anys): importància de la zona genital. Els nens prenen consciència del penis i les nenes senten enveja.

        Apareixen els complexos d'Èdip (el nen sent desig per la mare) i Electra (la nena sent desig pel pare).

      • Etapa de latència (fins a la pubertat): la sexualitat està adormida.

      • Etapa genital (edat adulta): plaer genital amb una altra persona.

    2. Teoria de la Gestalt: importància de la globalitat. Les persones organitzen la informació de la realitat a través d'esquemes globals i parteixen de lleis universals que ordenen els estímuls sensorials.

  • Teories de l'aprenentatge o conductuals: els seus principis són:

    • El desenvolupament depèn de l'aprenentatge.

    • L'aprenentatge es dona a partir de conductes observables.

    • Les diferències individuals en el desenvolupament estan causades per les diferents influències ambientals.

    • Les estructures biològiques i la predisposició genètica imposen certs límits al desenvolupament de la conducta.

    • El desenvolupament no segueix etapes predeterminades i universals.

    1. Teoria del condicionament clàssic: entén el desenvolupament humà com un procés de formació de conductes basades en reflexos condicionats. Associació de fets que es produeixen al mateix temps i en el mateix lloc.

    2. Teoria del condicionament operant: aprenentatge més complex basat en les conseqüències de la conducta.

      • Reforç positiu: a l'acció li segueix un efecte gratificant.

      • Reforç negatiu: tendeixen a repetir conductes que tenen l'eliminació d'un estímul dolorós o no grat.

      • Càstig positiu: a l'acció li segueix un efecte desagradable.

      • Càstig negatiu: l'acció té com a conseqüència la retirada d'un estímul que els agrada.

    3. Teoria de l'aprenentatge social: aprenentatge a través de l'observació de l'actuació dels altres (modelatge).

      Aprenentatge vicari: s'aprèn de les conseqüències que altres persones obtenen de les seves conductes.

  • Teories cognitives:

    1. Teoria epistemològica (Piaget): importància de conèixer com els nens arriben al coneixement que sorgeix a partir de la realitat. El coneixement té diferents períodes evolutius (sensoriomotor, preoperatori, operacions concretes i operacions formals).

    2. Teoria del processament de la informació: estudia els processos mentals interns de cada persona, sobretot a nivell cognitiu. Concep el desenvolupament humà com un procés que implica l'adquisició de noves destreses i regles cognitives.

  • Teories culturals-contextuals:

    1. Teoria psicogenètica (Wallon): estableix etapes en el desenvolupament. A mesura que es passa d'una etapa a una altra, els sistemes de conducta són més complexos, amb adquisicions evolutives en diferents àmbits. Etapes:

      • Estadi impulsiu o emocional (centrat en el jo)

      • Estadi sensoriomotor (exploració de l'exterior)

      • Personalisme (centrat en el jo): construcció de la pròpia personalitat.

      • Pensament categorial (centrat en l'exterior)

      • Pubertat, adolescència (centrada en el jo)

    2. Teoria sociocultural (Vigotski): el context cultural determina el desenvolupament de l'individu. L'aprenentatge comença sempre a l'exterior i s'utilitzen dos instruments (eines i signes).

      Llei de doble formació: el coneixement i la construcció de la intel·ligència apareixen gràcies a la interacció amb els altres i s'interioritzen.

    3. Teoria ecològica de sistemes (Bronfenbrenner): cada persona està influïda per la interacció d'una sèrie de ecosistemes.

      • Microsistema: nen, família, amics…

      • Mesosistema: interrelació entre diversos microsistemes.

      • Exosistema: institucions educatives, culturals, polítiques, econòmiques…

      • Macrosistema: sistema que envolta els anteriors i influeix en ells i en l'individu.

      • Cronosistema: època històrica en la qual es desenvolupa la persona.

      Efecte cohort: valors, esdeveniments i tecnologia que influeixen en la vida de les persones.

Descargar

PDF Word HTML