Desenvolupament humà: conceptes, postures i teories
El desenvolupament humà. Teories.
1. Conceptes bàsics
Creixement: augment no lineal quantitatiu de les estructures corporals, des de la concepció fins a l'edat adulta.
Maduració: canvis qualitatius: canvis morfològics (desenvolupament de la conducta).
Aprenentatge: canvis qualitatius, fenomen psicosocial (relació dels processos mentals amb el medi). Les experiències modifiquen el nostre sistema cognitiu, afectiu…
Desenvolupament: canvis qualitatius i quantitatius en la naturalesa i en l'organització de l'estructura i la conducta d'un organisme. Les seves característiques són:
És continu des de la fecundació fins a la mort.
És acumulatiu.
És holístic: depèn dels altres i de la interacció amb el medi.
2. Postures sobre la influència en el desenvolupament humà
Postura innatista: desenvolupament humà determinat genèticament.
Postura ambientalista o empirista: desenvolupament humà determinat per l'experiència i l'aprenentatge.
Postura interaccionista: desenvolupament humà determinat per ambdues coses (genètica i aprenentatge).
3. Teories sobre el desenvolupament humà
Primera classificació
Mecanicista: dona més importància als estímuls externs en el desenvolupament humà. Relacionada amb la postura ambientalista.
Organicista: dona importància al paper actiu de la persona. Relacionada amb la postura innatista.
Dialèctica o contextual: és important la persona en el medi on es desenvolupa. Relacionada amb la postura interaccionista.
Segona classificació
Teories biològiques: centren el desenvolupament evolutiu en els factors biològics. Hi ha dos tipus:
Teories evolucionistes: es basen en la teoria de l'evolució de les espècies (Darwin). El criteri fonamental de l'evolució és la selecció natural (només els més forts sobreviuen).
Teories etològiques: consideren que el desenvolupament és un procés interactiu entre l'individu i l'entorn.
Teories psicològico-estructuralistes clàssiques: destaquen dues:
Teoria psicoanalítica: estudia la personalitat a partir de conductes no observables. Consideren que existeix un inconscient que és el que determina la conducta.
Principis d'aquesta teoria:
Hi ha un inconscient que determina la conducta humana.
Existeix una energia interna (impulsos) que afavoreix l'aparició de la conducta.
Els individus passen per diferents etapes.
Importància de les experiències dels primers anys.
Sexualitat infantil, diferent de l'adulta, que determina la personalitat.
Importància de la figura materna.
Etapes del desenvolupament dels nens:
Etapa oral (0-12 mesos): localitzada a la boca i zona periboca. Plaer per la succió i l'exploració amb la boca.
Etapa anal (1-3 anys): plaer en el control d'esfínters. Adquireixen les primeres normes. Sentiments de culpa i frustració.
Etapa fàl·lica (3-5/6 anys): importància de la zona genital. Els nens prenen consciència del penis i les nenes senten enveja.
Apareixen els complexos d'Èdip (el nen sent desig per la mare) i Electra (la nena sent desig pel pare).
Etapa de latència (fins a la pubertat): la sexualitat està adormida.
Etapa genital (edat adulta): plaer genital amb una altra persona.
Teoria de la Gestalt: importància de la globalitat. Les persones organitzen la informació de la realitat a través d'esquemes globals i parteixen de lleis universals que ordenen els estímuls sensorials.
Teories de l'aprenentatge o conductuals: els seus principis són:
El desenvolupament depèn de l'aprenentatge.
L'aprenentatge es dona a partir de conductes observables.
Les diferències individuals en el desenvolupament estan causades per les diferents influències ambientals.
Les estructures biològiques i la predisposició genètica imposen certs límits al desenvolupament de la conducta.
El desenvolupament no segueix etapes predeterminades i universals.
Teoria del condicionament clàssic: entén el desenvolupament humà com un procés de formació de conductes basades en reflexos condicionats. Associació de fets que es produeixen al mateix temps i en el mateix lloc.
Teoria del condicionament operant: aprenentatge més complex basat en les conseqüències de la conducta.
Reforç positiu: a l'acció li segueix un efecte gratificant.
Reforç negatiu: tendeixen a repetir conductes que tenen l'eliminació d'un estímul dolorós o no grat.
Càstig positiu: a l'acció li segueix un efecte desagradable.
Càstig negatiu: l'acció té com a conseqüència la retirada d'un estímul que els agrada.
Teoria de l'aprenentatge social: aprenentatge a través de l'observació de l'actuació dels altres (modelatge).
Aprenentatge vicari: s'aprèn de les conseqüències que altres persones obtenen de les seves conductes.
Teories cognitives:
Teoria epistemològica (Piaget): importància de conèixer com els nens arriben al coneixement que sorgeix a partir de la realitat. El coneixement té diferents períodes evolutius (sensoriomotor, preoperatori, operacions concretes i operacions formals).
Teoria del processament de la informació: estudia els processos mentals interns de cada persona, sobretot a nivell cognitiu. Concep el desenvolupament humà com un procés que implica l'adquisició de noves destreses i regles cognitives.
Teories culturals-contextuals:
Teoria psicogenètica (Wallon): estableix etapes en el desenvolupament. A mesura que es passa d'una etapa a una altra, els sistemes de conducta són més complexos, amb adquisicions evolutives en diferents àmbits. Etapes:
Estadi impulsiu o emocional (centrat en el jo)
Estadi sensoriomotor (exploració de l'exterior)
Personalisme (centrat en el jo): construcció de la pròpia personalitat.
Pensament categorial (centrat en l'exterior)
Pubertat, adolescència (centrada en el jo)
Teoria sociocultural (Vigotski): el context cultural determina el desenvolupament de l'individu. L'aprenentatge comença sempre a l'exterior i s'utilitzen dos instruments (eines i signes).
Llei de doble formació: el coneixement i la construcció de la intel·ligència apareixen gràcies a la interacció amb els altres i s'interioritzen.
Teoria ecològica de sistemes (Bronfenbrenner): cada persona està influïda per la interacció d'una sèrie de ecosistemes.
Microsistema: nen, família, amics…
Mesosistema: interrelació entre diversos microsistemes.
Exosistema: institucions educatives, culturals, polítiques, econòmiques…
Macrosistema: sistema que envolta els anteriors i influeix en ells i en l'individu.
Cronosistema: època històrica en la qual es desenvolupa la persona.
Efecte cohort: valors, esdeveniments i tecnologia que influeixen en la vida de les persones.