Desenvolupament Humà: Conceptes, Factors i Teories Clau

Desenvolupament Humà: Conceptes Fonamentals

El desenvolupament humà és el procés pel qual els infants van madurant i creixent. És un procés llarg i continu que s'estén durant tota la vida. Està format per diferents processos interrelacionats:

• Processos físics: Canvis físics (pes, alçada, etc.).

• Processos cognitius i lingüístics: Canvis psicològics relacionats amb el pensament i el llenguatge.

• Processos socioemocionals: Canvis en les emocions, la personalitat i les relacions socials.

Conceptes Bàsics del Desenvolupament

Per comprendre el desenvolupament humà, és essencial conèixer alguns conceptes clau:

• Desenvolupament: Fa referència al creixement físic i a l'evolució de les capacitats.

• Creixement: Implica el desenvolupament psicològic i l'adquisició de noves habilitats.

• Maduració: Són els canvis de forma i de conducta que es produeixen de manera natural (físics i psicològics).

• Aprenentatge: És el procés que modifica la nostra conducta a través de l'experiència.

Factors que Influeixen en el Desenvolupament Humà

Diversos factors poden alterar o influir en el procés del desenvolupament humà:

• Determinants biològics (herència): Implica que els éssers humans tinguin unes mateixes característiques genètiques.

• Determinants ambientals (medi): Es diferencien en context individual (pares, amics, llar, etc.) i context cultural, històric o religiós.

• Interaccionisme: Fa referència a la sociabilitat de l'infant i la seva interacció amb l'entorn.

Principals Teories del Desenvolupament Humà

L'estudi del desenvolupament humà s'ha abordat des de diverses perspectives teòriques. A continuació, es presenten les més rellevants:

• Teoria del Cicle Vital: L'estudi del desenvolupament humà al llarg de tot el cicle vital. Ens desenvolupem des que naixem fins que morim, i totes les etapes de la vida són importants.

• Teoria del Processament de la Informació: Ha estudiat sobretot la percepció, l'atenció, la memòria, i com es planifica, categoritza i es comprèn la informació.

• Teoria Ecològica (Bronfenbrenner): Ha estudiat un conjunt d'influències que provenen de diferents contextos o sistemes ambientals, des de l'entorn més petit en el qual l'infant està immers (microsistema), fins al context cultural en el qual es desenvolupa (macrosistema).

• Teoria Evolucionista: Els comportaments i cognicions de les persones (allò que fem i que sabem) són producte de la selecció natural que ha actuat en el decurs de l'evolució de l'espècie.

• Teoria Psicosocial d'Erikson: Estudia com les diferents exigències socials provoquen situacions crítiques a les quals hem de donar resposta mitjançant la construcció de recursos dels quals no disposem.

• Teoria Sociocultural (Vygotsky): Va definir la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP), és a dir, la distància entre el nivell real de desenvolupament d'un infant (allò que sap resoldre i fer per si mateix, sense ajut) i el nivell de desenvolupament potencial (allò que pot resoldre amb la col·laboració d'un infant més capaç o d'un adult).

• Teoria Conductista i Teoria Cognitivo-Social: El desenvolupament humà és producte de les contingències de l'ambient, és fruit de l'aprenentatge.

• Teoria Cognitiva de Piaget: Posa l'accent en el desenvolupament del coneixement. La intel·ligència es construeix a partir de l'acció: l'infant, a partir de les capacitats heretades i mitjançant la seva activitat, assimila elements del medi que l'envolta i va elaborant estructures de coneixement cada cop més complexes.

• Teoria Psicoanalítica (Freud): La importància de la infància en el posterior desenvolupament dels individus, les motivacions inconscients de la nostra conducta o entendre el desenvolupament com a resultant de la pressió i conflicte pulsional (Eros/Thanatos) i dels principis del plaer i de la realitat són algunes de les seves principals aportacions, com també l'explicació del desenvolupament psicosexual.

• Teoria Etològica: Una de les seves principals aportacions ha estat la d'haver definit les teories del vincle, que expliquen la vinculació afectiva entre el nadó i els seus cuidadors.