Desenvolupament físic i creixement infantil de 0 a 6 anys

Desenvolupament físic de 0 a 6 anys

En el desenvolupament físic de 0 a 6 anys, cal diferenciar dos conceptes clau: la maduració (quan els òrgans funcionen correctament) i el creixement (l'augment de la mida corporal). Durant el primer trimestre de gestació es formen els òrgans, sent una etapa extremadament delicada; posteriorment, aquests maduren, sent els pulmons els últims a fer-ho. El creixement és més intens entre els 0 i els 6 anys, especialment en el període de 0 a 3 anys.

Etapes del desenvolupament i edat òssia

Per determinar l'edat òssia, s'utilitza la radiografia de canell (mètode Greulich-Pyle). Les etapes principals són:

• Neonatal: dels 0 als 28 dies.
• Lactància: dels 0 als 6 mesos (alimentació exclusiva amb llet).
• Infantil: etapa en què l'infant comença a caminar i parlar.
• Escolar: dels 3 als 6 anys.
• Pubertat: als 12-13 anys, on es produeix la segona fase de creixement ràpid.

Mentre que la maduració es refereix a les funcions, el creixement es refereix a la mida. Condicions com la diabetis gestacional (alteració hormonal durant l'embaràs) poden provocar que el nadó neixi amb una mida més gran de l'habitual.

Característiques del nounat i alimentació

El pes mitjà d'un nounat és de 3,3 kg, tot i que pot perdre pes els primers dies i recuperar-lo a les dues setmanes. El calostre és la primera llet que rep el nadó, rica en defenses. La glucosa (C₆H₁₂O₆) és la font d'energia principal; per detectar problemes, es realitza una prova amb un líquid dolç i una analítica.

Pell, cabell i dentició

En néixer, el nadó pot presentar:

• Vernix: capa blanca protectora.
• Lanugen: pèl molt fi que acaba caient.
• Millium: petits granets blancs.
• Icterícia: coloració groga de la pell per excés de bilirubina.

Pel que fa a la dentició, els nens tenen 20 dents temporals (sense premolars), que són més petites i blanques que les 32 dents definitives dels adults (més grans i groguenques). Per alleujar les molèsties, es poden usar productes com el Gengigel, mossegadors de silicona, gases humides o paracetamol infantil.

Sistema digestiu i segments corporals

El sistema digestiu presenta característiques específiques:

• Meconi: les primeres femtes, de color verd-negre, que contenen bilis.
• Càrdies immadur: provoca la regurgitació freqüent.
• Reflex gastrocòlic: ganes de defecar immediatament després de menjar.

Quant a les proporcions, la relació entre els segments superior i inferior és d'aproximadament 1,7 al néixer, i es va igualant amb l'edat.

El crani, les fontanel·les i la maduració òssia

Les fontanel·les són espais entre els ossos del crani que permeten el pas pel canal del part i el creixement cerebral posterior. El perímetre cefàlic és de 35 cm al néixer i arriba als 50 cm als 5 anys. Anomalies comunes inclouen la hidrocefàlia (excés de líquid al cervell, que requereix drenatge) i la microcefàlia (crani excessivament petit).

La maduració òssia es mesura amb una RX de mà o canell; si l'edat òssia és inferior a la cronològica, existeix un retard maduratiu.

Maduració neurològica i reflexos primaris

S'avalua mitjançant la motricitat, el llenguatge, l'àrea social i els reflexos, utilitzant tests com l'Apgar i el Denver. El Test d'Apgar (realitzat al minut 1 i al minut 5) avalua el cor, la respiració, el to muscular, els reflexos i el color, amb una puntuació de 0 a 10:

• 7-10: estat òptim.
• 4-6: moderat.
• 0-3: greu.

Reflexos principals:

• Moro: reacció de sobresalt.
• Pressió: agafar el dit amb força.
• Perioral: cerca del mugró.
• Marxa automàtica: moviment de caminar reflex.
• Paracaigudes: reflex de defensa que no desapareix.
• Landau: estirar braços i cames (fins als 2 anys).

Seguiment del creixement: Percentils

Els percentils (entre 3 i 97 es considera normal) serveixen per seguir les corbes de pes i talla. Per exemple, estar al percentil 25 significa que l'infant està per sobre del 25% de la població i per sota del 75%. Alguns càlculs orientatius de pes són: 6 mesos (7,5 kg), 10 mesos (9,5 kg), 3 anys (14 kg) i 10 anys (28 kg).

Factors que influeixen i trastorns del creixement

La llet materna és superior a l'artificial perquè conté anticossos. L'hormona del creixement (GH) és vital; un excés pot causar gegantisme. El creixement depèn de:

• Factors endògens: genètica, hormones i salut general.
• Factors exògens: alimentació, exercici, son i afecte.

Durant l'embaràs, la hipertensió arterial (HTA) pot causar retard en el creixement, el tabac provoca baix pes (i passa nicotina a la llet), i l'alcohol o les drogues causen malformacions i retards greus.

Estimulació i prevenció de l'obesitat

L'estimulació mitjançant jocs amb llums, sons i textures afavoreix el desenvolupament sensorial i cognitiu. D'altra banda, cal vigilar el dèficit de creixement, que pot ser fisiològic (genètica) o patològic (síndrome de Down, malalties cròniques). L'obesitat infantil és un risc creixent que provoca diabetis tipus 2, HTA, problemes cardíacs, articulars i apnea, causada per mala alimentació, sedentarisme, estrès o genètica.

Com a idea final, el creixement depèn d'hàbits saludables (menjar, descans, activitat i afecte) i no de vitamines externes. La publicitat influeix en l'alimentació infantil i és necessari regular-la.