Desenvolupament evolutiu en l'etapa de primària

Visió general del desenvolupament evolutiu

Històricament, s'han plantejat diverses teories sobre el desenvolupament. Mentre que els innatistes el consideraven conseqüència de la càrrega genètica, els ambientalistes ho atribuïen a l'ambient i les experiències. Actualment, es comprèn que el comportament i desenvolupament humans es veuen influïts tant per factors genètics com ambientals, estretament interrelacionats. El desenvolupament inclou els canvis biològics i psicològics des del naixement fins a la mort, un procés constructiu on l'individu participa activament en l'adquisició d'assoliments cognitius, motors, afectius i socials. El desenvolupament de les funcions psíquiques superiors no és un simple desplegament "natural", sinó fruit de l'organització de l'aprenentatge.

L'aprenentatge es produeix quan un coneixement nou s'integra i modifica els coneixements previs. La capacitat d'aprenentatge depèn del desenvolupament previ, és a dir, del nivell de competència cognitiva. Aprenentatge i desenvolupament són processos diferents però indissociables, lligats a la transformació de l'individu en interacció amb el medi. Bandura, en la seva teoria de l'aprenentatge social, considera que l'aprenentatge està vinculat a processos de condicionament i reforç.

Característiques del desenvolupament a primària (6-12 anys)

L'Educació Primària marca l'entrada a l'escolaritat obligatòria. Conèixer els trets de la personalitat de l'alumnat és essencial. Durant aquesta etapa, adquireixen autonomia, desenvolupen el llenguatge, s'inicien en altres llenguatges (matemàtic, artístic, expressió corporal), diferencien entre fets físics i estats psicològics, i afronten les seves representacions amb la realitat. Les noves capacitats lingüístiques i de pensament faciliten la interacció social, una font important de desenvolupament i estímul per a l'aprenentatge.

A través de les relacions escolars, assimilen valors, creences i actituds, progressant en la construcció d'un judici i una posició moral autònoma. El desenvolupament cognitiu, l'experiència social i l'adopció de valors contribueixen a l'elaboració de l'autoconcepte i l'autoestima.

Aspectes cognitius, motors, afectius i socials

Aspectes Cognitius

Durant l'Educació Primària, es produeix una nova construcció de la realitat i una capacitat d'abstracció creixent:

• Identificació de símbols i signes.
• Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi.
• Construcció d'abstraccions a partir de l'experiència.
• Superació de l'egocentrisme, animisme i finalisme.
• El llenguatge com a instrument d'evolució cognitiva i afectivo-social.

El domini cognitiu s'emmarca en el període de les operacions concretes (Piaget), accions mentals reversibles (inversió i reciprocitat). Les operacions mentals concretes segons Piaget són:

• Operacions lògiques (conservació, classificació, seriacions, concepte de número).
• Operacions infralògiques (mesurament, espacials, conceptes de temps i espai).

Noves teories cognitives introdueixen conceptes com aprenentatge significatiu, social, constructivisme i aprenentatge per projectes. Destaquen les aportacions de Bandura (aprenentatge social) i Vigotsky (teoria sociocultural, on el desenvolupament cognitiu és fruit d'un procés col·laboratiu).

Aspectes Motors

Entre els 6 i 12 anys, els canvis motors no són rellevants, però destaca el desenvolupament de la psicomotricitat gruixuda i fina. La segmentació corporal (controlar cada segment) culmina cap als 7-8 anys. La coordinació, procés paral·lel, consisteix en l'encadenament i associació de moviments, automatitzant-los. S'aprecien canvis corporals: augmenten alçada, pes, les proporcions s'aproximen a les dels adults i el pes del cervell aconsegueix el seu valor definitiu. Milloren agilitat, flexibilitat, precisió, equilibri, força, resistència i velocitat.

Aspectes Afectius i Socials

L'escolarització amplia els entorns de socialització, tot i que la família continua influint. Cal comprendre conceptes com:

• El jo: desenvolupament de l'autoconcepte (Rogers) i l'autoestima.
• El coneixement d'altres persones (Shantz).
• Les relacions d'amistat, entre sexes i de grup.

La teoria del desenvolupament psicosocial d'Erikson proposa que cada etapa implica la consecució de competències que, en superar-les, generen sensació de domini.

Desenvolupament Moral

Apareixen nous sentiments morals, organització de la voluntat i millor regulació afectiva. Sorgeix el respecte mutu entre iguals, complint les regles dels jocs col·lectius. Apareix el sentiment de justícia, que permet jutjar els fets a partir de valors, i no per submissió a l'autoritat.

Implicacions en el procés educatiu

Aspectes Cognitius

• Avaluació inicial per conèixer l'estadi de desenvolupament cognitiu.
• El professorat ha d'organitzar situacions que incitin a la investigació.
• Mostrar contraexemples en cas d'error, en lloc de corregir directament.
• L'alumne comprèn en acció més del que pot expressar verbalment.
• L'aprenentatge és motor de desenvolupament (Vigotsky).
• Aplicar els descobriments de Piaget.
• Utilitzar el modelatge.
• El coneixement de la psicologia de l'etapa guia el professorat.

Aspectes Motors

El docent proposa situacions d'aprenentatge que permetin explorar respostes motores. L'escola ha de facilitar el desenvolupament d'habilitats i destreses específiques, combinant les bàsiques. Cal proposar tasques que relacionin l'aspecte motor amb altres aspectes de la personalitat.

Aspectes Afectius i Socials

El desenvolupament afectiu es veu influït per les característiques del docent i el clima del centre. L'autoconcepte del professorat i el concepte que té de l'alumnat són rellevants. Cal facilitar la interacció entre iguals, promoure l'autonomia moral, la cooperació i la tolerància, i consolidar la consciència de la pròpia identitat. El docent ha de mostrar confiança en les capacitats de l'alumnat, fent-los conscients de les seves possibilitats i del valor de l'esforç.

Conclusions

Els processos educatius estan relacionats amb el desenvolupament de l'alumnat. El desenvolupament cognitiu, l'experiència social i l'adopció de valors influeixen en l'autoconcepte i l'autoestima, contribuint a una experiència feliç i a la realització personal.