Desenvolupament Emocional i Aferrament Infantil: Etapes Clau

Funcions de les Emocions

Funció Adaptativa

Les emocions preparen l'organisme per a reaccionar davant de situacions:

• L'alegria fomenta la repetició d'esdeveniments agradables.
• La ira serveix com a defensa.
• La tristesa ajuda a reflexionar i ajustar objectius.
• La por protegeix de perills.
• L'aversió permet evitar aliments o situacions perilloses.

Funció Social

Les emocions regulen la interacció amb els altres i fomenten l'empatia, que es desenvolupa amb el temps i l'autoconsciència.

Funció Motivacional

Les emocions motiven a realitzar accions, i aquestes accions poden generar noves reaccions emocionals.

Etapes del Desenvolupament Psicomotor i Emocional

Estadi d’Impulsivitat Motriu (0-6 mesos)

En aquesta fase, la vida del bebè està dominada per funcions fisiològiques com el son, l'alimentació i el moviment. La seva activitat és impulsiva i respon a estímuls físics immediats.

Estadi Emocional (6 mesos - 1 any)

L'espectre emocional del bebè s'amplia. La mare no sols satisfà les necessitats fisiològiques del nen, sinó que comença a exercir un paper crucial en l'àmbit emocional. El bebè estableix un vincle emocional més profund amb la figura materna.

Estadi Sensoriomotor (1-2 anys)

El nen explora el món exterior realitzant accions repetitives que li produeixen plaer, com colpejar un objecte que fa soroll. A través d'aquestes activitats, comença a interactuar amb el seu entorn i a desenvolupar una consciència dels objectes.

Estadi del Personalisme (2-6 anys)

És el període en què es construeix la personalitat del nen. Wallon divideix aquesta fase en tres subetapes:

Període de Negativisme (2-3 anys)

Els nens mostren rebuig cap a les persones que els envolten com una forma d'afirmar la seva individualitat.

Període de Gràcia (3-4 anys)

Busquen l'acceptació dels altres a través de comportaments destinats a agradar i seduir.

Període d’Imitació (5-6 anys)

Els nens imiten les persones que admiren, representant rols i copiant comportaments de figures importants en la seva vida.

Desenvolupament de l'Aferrament

Fase de Preaferrament (0-6 setmanes)

El bebè mostra preferència pels estímuls humans, especialment els rostres. A aquesta edat, encara que reconeix la veu i l'olor de la mare, encara no ha format un aferrament concret cap a ella o cap altra figura.

Fase de Formació de l'Aferrament (6 setmanes - 6/8 mesos)

El bebè comença a mostrar preferència per les persones familiars, però no rebutja els desconeguts. El seu vincle més fort sol ser amb la mare, a qui ja comença a reconèixer. El somriure diferencial i les vocalitzacions són senyals clares d'aquest reconeixement.

Fase d’Aferrament Definit (6/8 mesos - 18 mesos)

Els bebès experimenten angoixa davant la separació de la seva figura d'aferrament principal i ansietat davant d'estranys. Aquests signes d'aferrament fort són més evidents quan els nens ja tenen representacions internes del vincle amb els seus cuidadors i han desenvolupat expectatives sobre la seva disponibilitat en moments d'estrès.

Fase de Relació Recíproca (18 mesos en avant)

A partir dels 18 mesos, amb el desenvolupament d'habilitats cognitives i lingüístiques, el nen comença a interactuar amb la figura d'aferrament de manera més equilibrada. Als 2 anys, és capaç d'entendre que la mare tornarà, la qual cosa redueix l'ansietat per separació.

Tipus d'Aferrament

Aferrament Segur

Els nens amb aferrament segur exploren i juguen sense ansietat quan la mare està present, mostren angoixa quan ella se'n va, però s'alegren quan torna. Després del retrobament, tornen a jugar i explorar l'entorn. Entre el 65% i el 70% dels nens presenten aquest tipus d'aferrament.

Aferrament Evasiu

Aquests nens no presten molta atenció a la mare quan està present i no s'angoixen quan se'n va. No mostren inquietud davant d'estranys i no busquen la mare quan torna. Aproximadament el 20% dels nens manifesten aquest patró de comportament.

Aferrament Ambivalent o Resistent

Els nens busquen la proximitat de la mare, però no juguen ni exploren l'entorn. S'angoixen molt quan la mare ix de l'habitació, i en tornar, ploren i no es consolen fàcilment; busquen el contacte, però alhora el rebutgen. Aquest comportament el mostra aproximadament un 10% dels nens.

Aferrament Desorganitzat

Aquests nens mostren conductes contradictòries, com evitar la mare quan està present o allunyar-se'n quan apareix una persona estranya. Aquest tipus d'aferrament sol associar-se amb comportaments inadequats del cuidador, que poden ser conseqüència de negligència o maltractament.