Desenvolupament embrionari humà: fecundació, implantació i organogènesi

Desenvolupament embrionari

Primera setmana: fecundació i segmentació

Fecundació: el material genètic d’una cèl·lula espermàtica (espermatozoide) i d’un ovòcit s’uneixen en un únic nucli diploide (n + n = 2n). Aquesta unió té lloc a la trompa de Fal·lopi, normalment 12–24 h després de l’ovulació. L’espermatozoide ha de penetrar la corona radiada i la zona pel·lúcida.

Segmentació del zigot: divisions mitòtiques del zigot a la trompa de Fal·lopi; comença a les 24 h després de la fecundació. Les cèl·lules resultants s’anomenen blastòmers. Durant aquesta fase es forma la mòrula.

Formació del blastocist i implantació

La formació del blastocist comporta una reorganització cel·lular i l’aparició d’una cavitat (el blastocel). El blastocist arriba a la cavitat uterina al voltant dels 4–5 dies postfecundació. Les glàndules de l’endometri secreten i fan possible la nutrició inicial.

Implantació: al voltant de 6–7 dies postfecundació hi ha l’adhesió del blastocist a l’endometri.

Segona setmana: trofoblast i disc bilaminar

Aproximadament al dia 8 comencen canvis importants:

• Trofoblast: secreció d’enzims i hormones. S’especialitza en dues capes:
  • Sincitiotrofoblast: forma llacunes i invaeix l’endometri.
  • Citotrofoblast: capa cel·lular més interna.
• Embrioblast: es diferencia en un disc embrionari bilaminar amb epiblast (ectoderma) i hipoblast (endoderma o hipoblast).
• Amni: es forma a partir de l’epiblast, originant la cavitat amniòtica.
• Sac vitel·lí: es forma a partir de l’hipoblast (membrana exocelòmica); anteriorment era el blastocel.

Al voltant del dia 12 el blastocist està ben inserit dins l’endometri. El sincitiotrofoblast estableix contacte amb els sinusoides materns afavorint la vascularització materno‑fetal.

Mesoderma extraembrionari i formació del corion

El mesoderma extraembrionari es forma a partir del sac vitelí i prolifera ràpidament (mesènquima). Se separen cavitats que formen el celoma extraembrionari (gran cavitat). La formació del corion implica:

• Mesoderma extraembrionari unit al disc embrionari pel peduncle de fixació.
• Celoma extraembrionari (cavitat coriònica).
• Trofoblast (sincitiotrofoblast i citotrofoblast) i formació de vellositats coriòniques per a la futura placenta.

Tercera setmana: gastrulació i notocorda

Gastrulació: el disc bilaminar es transforma en trilaminar amb la formació de la línia primitiva i la invaginació cel·lular. S’originen les tres capes germinals: ectoderma, mesoderma i endoderma.

La notocorda es forma per un procés notocordal; és un teixit induïdor que contribueix al desenvolupament axial. Les cèl·lules mesodèrmiques participen en la formació dels cossos vertebrals i altres estructures.

Neurulació i somites

Neurulació: l’ectoderma forma la placa neural que s’arqueja i tanca, donant lloc al tub neural, que s’especialitzarà en el sistema nerviós central.

Somites: derivats del mesoderma paraxial; cada somita es diferencia en tres parts:

• miotoma: donarà lloc als músculs esquelètics.
• dermatoma: formarà el teixit connectiu de la dermis.
• esclerotoma: originarà les vèrtebres i les costelles.

Altres subdivisions del mesoderma: mesoderm somàtic (ossos, lligaments, vasos sanguinis i teixit connectiu apendicular) i mesoderm esplàncnic (cor, vasos i teixit connectiu dels aparells respiratori i digestiu).

Quarta setmana: creixement i plegaments

En aquesta fase hi ha un important creixement (l’embrió triplica la mida en períodes successius) i el plegament embrionari transforma el disc en un cos tridimensional cilíndric. Els plegaments cefàlic i caudal determinen la ubicació de la boca i l’anus. El plegament lateral incorpora el sac vitel·lí fins a formar l’intestí primari.

Organogènesi

L’organogènesi és l’aparició i la diferenciació dels principals òrgans i sistemes del cos, i segueix la formació de la xarxa de vasos sanguinis que permet la nutrició i l’intercanvi entre fetus i mare.

Epidermis, ungles i teixits connectius

Epidermis i estructures cutànies

Epidermis: estrats (de superficial a profund): còrnic – lúcid – granulós – espinós – basal. (Nota: l’estrat lúcid només es troba en regions de pell gruixuda.)

Ungla: parts

Ungla: arrel, eponiqui, lúnula, llit ungueal (llecho ungueal), cos de l’ungla, bàndol lliure i hiponiqui. (Termes adaptats al català: arrel, eponiqui, lúnula, llit ungueal, cos de l’ungla, marge lliure, hiponiqui.)

Teixits connectius: classificació

Teixits connectius:

• Embrionari: mesènquima (teixit connectiu mucós).
• Madur:
  • Laxo: teixit connectiu aerolar, adipós, reticular.
  • Dens: regular, irregular, elàstic.
• Cartílag: hialí, fibrocartílag, elàstic.

Parènquima, estroma i regeneració tissular

L’estroma és la fracció orgànica formada pels elements estructurals (teixit conjuntiu, vasos, etc.). El parènquima és la fracció funcional de l’òrgan (les cèl·lules responsables de la funció específica).

Regeneració tissular: té lloc quan el parènquima té capacitat de reparació (sobretot si hi ha cèl·lules mare). Si la regeneració prové principalment de l’estroma, s’acumula teixit connectiu (fibrosi) que pot comportar pèrdua de funció de l’òrgan. Tots els òrgans tenen parènquima i estroma, i l’estroma sol ser teixit connectiu. Els hepatòcits, per exemple, són un epitelis; quan es parla de parènquima i estroma en una glàndula mamària, el parènquima són les cèl·lules mamàries i l’estroma és el teixit connectiu que les sustenta.