Desenvolupament Econòmic Espanya Anys 60: Creixement i Canvis

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DELS ANYS 60

A partir dels anys 50, l’economia va créixer de manera extraordinària, i entre els anys 60 i el 73, aquesta creix vertiginosament i sense precedents. De fet, Espanya s’incorpora al grup dels països industrialitzats. Foren dos els fets que van portar a dit èxit:

1. La Conjuntura Internacional

En aquests anys, Espanya s’incorpora a l’expansió econòmica que s’estava donant en la resta de països d’Europa occidental des de fa anys.

2. Base Industrial

L’existència d’una base industrial que al llarg del segle XX s’havia anat consolidant. És a dir, Espanya tenia molts defectes, però una ja bona base industrial.

Realment, tot començà gràcies al Pla d’Estabilització. L’any 1959 significà l’abandonament de l’autarquia, és a dir, la intervenció desapareix. Franco no va redactar dit pla, sinó que aquest pla ve imposat pels països i organitzacions estrangeres amb l’objectiu de que Espanya pogués optar per ajudes de crèdits exteriors, ja que, per aquell moment, Espanya estava en una situació molt crítica. El nostre país no tenia ja reserves d’or ni diners per a comprar fora i, si no ho feia, ho tenia tot perdut.

Així, a canvi de rebre crèdit, Espanya es va comprometre a:

• Reduir l’intervencionisme de l’Estat en l’economia, controlada ara per l’oferta i la demanda.
• Reduir el dèficit públic ocasionat per les abundants ajudes industrials, aquestes havien de ser competitives.
• Abolir els obstacles que impedeixen l’entrada de productes exteriors, és a dir, liberalitzar l’economia espanyola.

Però aquesta actuació no li feia cap gràcia a Franco i per això ell intenta que el procés s’alenteixi i, durant molts anys, en alguns sectors l’Estat seguirà intervenint, tot i que no tant.

Aquest pla estarà acompanyat pels plans de desenvolupament econòmic i social. Aquests plans van ser creats per Franco amb l’objectiu d’orientar l’economia espanyola, però aquests no eren d’obligatori compliment, tan sols pretenien establir unes directrius; en última instància, era l’economia privada la que decidia si seguir-les o no.

Dita planificació es va centrar sobretot en la indústria, el motor del creixement de l’economia. Aquesta planificació té com a objectiu millorar la distribució d’empreses a nivell regional i l’estructura empresarial d’Espanya. Per tal d’aconseguir-ho, es van marcar dues línies d’actuació:

• Intentar solucionar els problemes que la indústria espanyola havia tingut tradicionalment, com:
  • Petit dimensió de les empreses, que eren familiars.
  • Productivitat baixa.
• Acabar amb la desigualtat del repartiment industrial a nivell regional i intentar crear indústria allí on no hi havia.

Alguns d’aquests problemes es van solucionar gràcies a la iniciativa privada; i gràcies a tots aquests plans, des del 1959 al 1973, la indústria i els serveis es van convertir en el motor de les activitats espanyoles.

Factors que fan augmentar el creixement:

1. Procés de liberalització: Aquest permetrà exportar i importar de manera totalment lliure i ja no sols es comercialitza amb aliments, sinó també amb productes industrials.
2. Gràcies a aquestes importacions i l’augment de la competitivitat, arriben tecnologies més avançades amb les quals s’aconsegueixen millorar els sistemes i tècniques de producció. Aquest augment de la productivitat fa baixar els costos i amb ells també baixa la deflació, tot i que els salaris continuaven sent baixos.
3. Arribada de capital degut a les inversions que es volen fer a Espanya, a més de les transferències monetàries que entren de dues maneres:

• Turisme dels anys 60
• Emigrants espanyols que envien diners a Espanya per als seus familiars

No obstant, aquest creixement de l’economia espanyola va tenir una conseqüència força important: l’augment de la renda per càpita (salaris), la qual cosa va fer augmentar el consum privat. De fet, les famílies gasten més en béns de consum (electrodomèstics, automòbils, etc.) que no pas en aliments. Aquest fet farà que la compra a terminis es faci més popular.

De fet, en aquests anys la compra de béns es converteix en l’aspiració màxima de la classe espanyola, és aquí quan ens convertim en una societat basada en el consum.