El Desenvolupament Econòmic d'Espanya (1959-1973)

L'Expanssió Econòmica (1959-1973)

A finals dels anys 50, la situació econòmica a Espanya era preocupant. Al 1959, el país podria haver-se quedat sense petroli per manca de diners públics per pagar-lo. Davant d'aquesta situació, al 1957 Franco va incorporar al govern un grup de tècnics experts en economia, els anomenats tecnòcrates, molts dels quals estaven vinculats a l'Opus Dei. Els més destacats van ser Mariano Navarro Rubio, ministre d'Hisenda, i Alberto Ullastres, ministre de Comerç, els quals van preparar el Pla d'Estabilització i Liberalització de 1959.

El Pla d'Estabilització i Liberalització de 1959

Aquest pla tenia dos objectius principals:

• Aturar la inflació (estabilitzar els preus i els salaris).
• Liberalitzar el sector exterior (permetre l'entrada de capital estranger, donar més llibertat a les importacions i exportacions).

Arran d'aquest pla, es va devaluar la pesseta. Bàsicament, consistia a modificar l'autarquia i convertir Espanya en un model capitalista clàssic.

Aquests plans es van dur a terme per la desastrosa situació econòmica que patia Espanya, i no per la voluntat de Franco. El dictador no es fiava del model que proposaven els tecnòcrates, ja que no seguia els seus principis ideològics.

Els Primers Anys del Pla

Els primers mesos van ser negatius: la productivitat de les empreses va caure, els sous van baixar, el cost de vida va augmentar i l'atur va créixer. En aquestes condicions, alguns empresaris van decidir exportar fora d'Espanya per col·locar els seus excedents, que eren a causa dels sous baixos i de la poca demanda interior. Els efectes positius es van començar a notar a partir del 1961, any que va començar una etapa d'expansió econòmica.

Catalunya i l'Expanssió Econòmica

Catalunya va sortir beneficiada d'aquesta expansió. Durant la segona meitat de la dècada de 1960, moltes fàbriques es van traslladar a l'àrea de Barcelona. L'any 1975, el sector més important era el metal·lúrgic, seguit del tèxtil, el químic i de la construcció. La diversificació industrial a Catalunya ja era un fet.

Les Causes de l'Expanssió Econòmica

Durant la dècada de 1960, el producte industrial va créixer un 160%, i la renda per càpita es va multiplicar quasi per vuit. Espanya va passar a ser un país industrialitzat, i a Catalunya va augmentar la indústria.

Factors Clau de l'Expanssió

• Turisme: L'expansió sostinguda dels països occidentals va fer que arribés a Espanya, sobretot a les costes, un gran nombre de turistes estrangers. Les divises aportades pels turistes van ser una de les fonts de finançament més importants del desenvolupament espanyol.
• Inversió Estrangera: Les condicions del moviment obrer, que estava reprimit, van fer que moltes empreses estrangeres invertissin a Espanya, ja que podrien obtenir grans beneficis.
• Exportació de Mà d'Obra: Molts espanyols van emigrar a altres països europeus per treballar, enviant part dels seus sous a Espanya. Això va contribuir a la baixada de l'atur i a l'entrada de divises al país.
• Plans de Desenvolupament: Es van invertir diners estatals per condicionar espais, dotant-los d'infraestructures, per a la instal·lació d'indústries. Aquests espais van rebre el nom de polígons industrials o pols de desenvolupament. El sòl era relativament barat, per això s'estimulava la inversió, tant la pròpia com l'estrangera.