Desenvolupament del llenguatge en infants

• XERROTEIG:

  Primers sons que produeixen els infants

• BALVOCEIG / BALVOTEIG:

  A partir dels dos mesos. Ja hi ha un control dels llavis.

Els pulmons es comencen a formar abans de néixer, l'oxigen li arriba pel cordó, per la sang que li arriba a la mare, els pulmons s'estan desenvolupant, s'estan formant, és molt important el que menja la mare perquè el nadó es pugui desenvolupar correctament.

AUTOREPARACIÓ: Moment en què l'infant diu una paraula mal dita i quan la diu, s'adona i s'autocorregeix. Correcció que fa el propi locutor.

HETEROREPARACIÓ: Moment en què l'infant diu una paraula mal dita i el corregeix una altra persona. Hi ha dos tipus:

• Explícita: Li podem dir a l'infant: 'No, no es diu morit, sinó mort'.
• Implícita: Corregim l'infant de manera camuflada: 'Ah! Que s'ha mort el teu gos?'

(exemple: ah! S'ha mort el teu conill...)

• Per què diuen 's'ha morit'? Perquè ells regularitzen allò que és irregular. Segueixen les mateixes normes que han observat amb les altres paraules.

Comunicació no verbal = PARAVERBAL (elements paraverbals: mirades, gestos, plors, expressió facial...)

Funcions de l'adult:

Acompanyar: Deixar-li espai, que faci ell sol, ser-hi i ser.

Interactuar: Per treballar el llenguatge.

Reflexionar: Escoltar. Hem de reflexionar i pensar individualment primer. Reflexionar en veu alta.

Explicitar: Om un model de llengua, explicitar tot allò que fem i per què ho fem. Explicar.

LITERATURA INFANTIL:

1. Funció lingüística:

• Vocabulari + estructures de les frases + endreçar les accions.
• Formes simples a formes complexes.
• Models de tipologies textuals: narració, descripció, text temàtic, text publicitari, il·lustracions.
• Passem de trames senzilles a trames complexes.
• La imatge ens ajuda molt a entendre el text.
• Temps / trama / pensament.

2. Funció de construcció de l'imaginari col·lectiu:

• El pòsit que tenim de les diferents cultures = imaginari col·lectiu (exemple: el llop) - varia segons el lloc, en cada lloc és diferent (exemple: al Marroc tenen un imaginari col·lectiu diferent del nostre).
• Els contes són indispensables per aquest pòsit cultural, per l'imaginari col·lectiu.

• Canvia la història del conte de la Caputxeta Vermella. Si nosaltres no sapiguéssim el conte, no entendríem l'anunci = IMAGINARI COL·LECTIU.

Funció de socialització cultural de les noves generacions: Ens parla dels valors que hi ha a la societat.

Expliquen alguna cosa, explicada per algú (funció de socialització social):

• Poder evocador de les paraules/text.
• El món simbòlic del text però també de les imatges.
• Treball de les emocions.
• Cura en l'elecció d'autors, traductors... (Clic - pàgina web de referència + Rosa Sensat).

Amb una elaboració artística deliberada:

Intersubjectivitat primària: L'existència d'un coneixement previ compartit, d'uns significats comuns que serveixin d'antecedent implícit al nou que es vol comunicar. Tots aquells elements compartits que ens indiquen que hi ha una comunicació. La intersubjectivitat primària seria els coneixements previs a la parla.

Protoconversacions: Instauren un cicle d'interacció entre el nen i la persona que el cuida, en el qual s'estableix una alternança entre somriures, mirades i vocalitzacions, semblant al cicle que es dóna en el diàleg entre adults.

Adquisició del llenguatge oral, importants rutines: Segons Bruner, aquestes activitats donen lloc a contextos d'interacció convencional o ordinaris que es caracteritzen per ser més manejables cognitivament, el qual ajuda al nen a entendre.

Quins tipus de format de joc descriu Bruner? Quins són els tres factors que Bruner considera fonamentals en la interacció social? Segons Bruner, 'El formato es una pauta de interacción estandarizada e inicialmente microcósmica, entre un adulto y un infante, que contiene roles demarcados que finalmente se convierten en reversibles'. Les organitza en tres grans grups: d'acció conjunta (joc de donar i prendre, posar i treure, construir i tirar), d'atenció conjunta (lectura d'imatges, senyalització d'objectes) i d'acció i atenció conjunta (joc del cucut).

Tipus de conversaciones:

• Conversación disputativa: Es caracteritza per la negativa a adoptar els punts de vista de l'altre i per la constant reafirmació de les pròpies opinions.
• Conversación acumulativa: Els interlocutors es basen en les aportacions dels altres afegint informació pròpia i, de manera poc crítica, construeixen conjuntament un corpus compartit de coneixement i comprensió. Es fa servir en ocasions per construir conjuntament un 'argument' retòric més semblant a un monòleg i amb l'objectiu de recolzar una opinió compartida.
• Conversación exploratoria: Els interlocutors aborden de manera crítica però constructiva les idees dels altres. S'ofereix informació pertinent per a la seva consideració conjunta. Es poden refutar i recolzar propostes, però donant raons i oferint alternatives. Es busca l'acord com a base per al progrés conjunt. En aquest tipus de conversacions, les raons i explicacions es fan tan explícites com sigui necessari, donades les bases contextuales per a la conversació que comparteixen els participants, amb la finalitat que puguin fer avaluacions crítiques i arribar a conclusions conjuntes.

T. Colomer considera que la qualitat del llibre, donada per la narració literària, la il·lustració, els elements materials del llibre i la relació entre el text i la imatge, l'adequació a la competència del lector i la diversitat de funcions - per a qui? i per a què? - faran que l'adult tingui èxit amb la seva tria.

Bruner ens diu que el nen s'adona que hi ha objectes i interacciona amb ells amb l'acció conjunta (4-6 mesos). L'infant primer s'adona que hi ha una comunicació amb l'adult, després amb un objecte i finalment amb diversos objectes. HOLOFRASE és aquella pseudoparaula que es refereix a un pensament (ex: 'BABA' = 'Vull aigua') a partir dels 9 mesos. Són aquells balbotejos que representen una frase o paraula que el nen vol dir. Les bilabials són les més fàcils i les primeres que utilitzen (p, b). Les oclusives bilabials poden ser sordes (P) i sonores (B). Les oclusives dentals sordes (T) i sonores (D). Primeres lletres que diuen els nens: P, M, B, T, D, G (oclusives). Primera vocal que diuen els nens: A.

A partir dels 6 mesos, el nen deixa de produir els sons que escolta poc. Assenyalar és un element deíctic que es concreta amb dictics (aquests són: aquí, allà).

Desenvolupament comunicatiu i lingüístic: Fase d'ecolàlia → els nens poden reproduir sons oclusius que venen de la gola (G). Holofrases → paraula que té una intencionalitat de frase, que equival a una frase. Ex: 'aba aba...' que vol dir 'vull aigua'. A partir dels 15 mesos, sobreextensions → paraules que es produeixen amb paraules idiosincràtiques, que vol dir paraules típiques del llenguatge infantil. Sobrextensions → fenòmens de la parla que es produeixen bàsicament amb paraules idiosincràtiques. Hi ha dos tipus: Generalitzacions: el nen és capaç de considerar una paraula com un tot. Generalitza una sola paraula en un camp semàntic. Per exemple, el 'bup-bup' fa referència a qualsevol animal de 4 potes. Restriccions: fenomen en què una paraula que representa un camp semàntic, ell la fa com un element puntual. Per exemple, si diu 'TETE' es refereix al seu germà o 'GAT' i es refereix al seu gat. És una sobrextensió en què el nen en tot un camp semàntic el considera com a un. Nosaltres, com a mestres, hem de parlar amb paraules completes perquè les aprenguin, no cal infantilitzar.

Skinner: Imitació, estímul-resposta.

1. S'adquireix el llenguatge mitjançant el condicionament operant (estímul-resposta = adquisició aprenentatge).

2. Mitjançant els estímuls es produeix una determinada conducta.

3. La resposta de l'altre és el reforç positiu que té per continuar.

4. Paraula i significat s'associen amb objectes i sons.

Piaget: Joc simbòlic, significat-significant.

1. Llenguatge i pensament parteixen de la intel·ligència sensoriomotora (necessiten un objecte).

2. Evolució per estadis (parteix del concret per arribar a l'abstracte).

3. Llenguatge com a possibilitat de representar un significat (relacions significants amb el significat). Ex: cadira (significant).

4. Infant com a subjecte actiu d'aprenentatge.

Vigotsky: Aprenen a partir de la interacció → idea principal de la seva teoria.

1. Relació entre llenguatge i pensament.

2. Desenvolupament humà lligat per l'herència i interacció social.

3. Gràcies a la zona de desenvolupament pròxim, l'infant adquireix el llenguatge.

4. Ús espontani de moviment per crear estructures (i. intrapsicològic). Ens parla de l'interpensament (hi ha un diàleg entre dues persones) i de l'intrapensament (un mateix). Interacció social relació entre llenguatge i pensament. A partir de la interacció entre el nen i una altra persona més capacitada, s'estableix la zona de desenvolupament proper. Comunicació amb l'adult = construcció pròpia del nen.

Chomsky: Innatisme. Els éssers humans tenim una capacitat innata per parlar. Paraula de Chomsky, un nen que no hagi sentit mai aquesta paraula, per context la pot arribar a entendre-la.

1. Universals lingüístics (totes les llengües tenen elements comuns, que són aquests universals lingüístics en aquest cas verbs i noms, adjectius).

2. Dispositiu d'adquisició del llenguatge (LAD).

3. Ús infinit dels mitjans finits (determinat per la sintaxi).

4. A través de mitjans finits entenem infinites operacions.

5. El llenguatge està determinat per l'herència (universals i lingüístics) i condicionat per l'entorn.

6. Primeres produccions verbals infantils.

7. El codi genètic determina la parla.