Desenvolupament del Llenguatge Infantil i Trastorns de la Parla

Desenvolupament del Llenguatge en Infants: Etapes Clau

Primer any: Balbuceig i Primeres Paraules

• Balbuceig primari indiferenciat i laleig: Sons, generalment vocàlics, que provenen de la part posterior de la boca, en resposta a les demostracions afectives dels adults.
• El bebè exercita els òrgans de la parla. Al sisè mes ja comença a fixar-se en el seu gorgoreig, la qual cosa l'estimula a experimentar noves vocalitzacions.
• Generalment, comença a repetir les síl·labes ma-ma, pa-pa, ta-ta, etc.
• 1r any: Balbuceig imitatiu o canònic (necessita retroalimentació auditiva).

Segon any: Llenguatge en Jerga i Holofrases

• 2n any: Primeres paraules (entre 5 i 20), llenguatge en jerga o baby talk, i holofrases.
• Jerga infantil o baby talk:
  • Llenguatge particular del bebè que només solen entendre els adults que l'envolten. Es caracteritza per:
    • Omissions en les paraules (tant de síl·labes com de lletres). Exemple: dir "piota" en lloc de "pilota".
    • Emprar una mateixa paraula per a denominar diferents coses. Exemple: dir "mamà" a la seva mare, però també a la papilla, quan vol que el tapen o per a qualsevol altra cosa d'acord a la necessitat que cobreix.
    • Denominar tots els elements de la mateixa categoria amb la mateixa paraula. Exemple: tota la carn amb la paraula "pollastre" (pollastre, vedella, porc, etc.).
  • Ve acompanyada de gestos i moltes interjeccions.
• Holofrases: Una paraula que implica tot el significat d'un enunciat.

De 2 a 3 anys: Expansió Morfosintàctica Simple

• 2n - 3r any:
  • Expansió morfosintàctica simple: nom-adjectiu (nen guapo), verb-objecte (vull la pilota), que va creixent en complexitat.
  • Massa lèxica de 600-1000 paraules.
  • Ús de pronoms.
  • Llenguatge comprensible per a estranys (i no només adults d'afecció).
  • Edat "preguntona": "I per què? I per què?".

De 4 a 6 anys: Període d'Expansió i Maduresa

• 4-6 anys:
  • Període d'expansió del llenguatge.
  • Notable millora de l'articulació fonemàtica.
  • Etapa de monòleg individual i col·lectiu.
  • Expansió morfosintàctica complexa i madura.
  • Ús social i comunicatiu del llenguatge (pragmàtica).

De 6 a 12 anys: Comprensió Avançada i Estructura

• 6 a 12 anys:
  • Comprensió de dobles sentits i metàfores.
  • Noves construccions gramaticals: passiva, comparatius, subjuntiu i metàfores.
  • Separen les idees de les frases incidentals incloses en les oracions.

Àrees Lingüístiques Fonamentals

Àrea Fonètica

Estudia els sons de la parla o fons. Aquests sons es produeixen amb l'aparell fonador. La fonètica estudia els sons de la parla, no tots els sons produïts per l'aparell fonador que no tenen funció lingüística.

Àrea Lèxic-Semàntica

Part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat. Determina les relacions que s'estableixen entre mots. Aquestes relacions són:

• Sinonímia: S'estableix entre dos o més mots amb significats semblants (ex. persona-individu).
• Antonímia: S'estableix entre mots amb significats oposats (ex. odi-amor).
• Homonímia: Paraules que tenen un significat diferent, malgrat que s'escriuen o pronuncien igual (Ex. hola-ona).
• Polisèmia: Paraules que tenen diversos significats com a conseqüència d'un procés de transferència semàntica (ex. clau: de casa, clau de l'èxit...).

Àrea Gramatical

Mecanismes de generació de mots i frases a partir dels elements fonètics, fonològics, morfològics, sintàctics, lèxics i semàntics en una determinada llengua. Per a l'estudi gramatical, per tant, es divideix la cadena fònica en segments de diferent magnitud: de menor a major són els que segueixen:

• So
• Monema
• Mot o paraula
• Sintagma
• Proposició
• Frase o oració
• Paràgraf

Àrea Pragmàtica

Estudia la llengua des del punt de vista de l'ús que en fan els usuaris. Un tret fonamental de l'estudi pragmàtic és la importància que hi adquireix el context com a factor essencial per a assolir la comprensió del significat. Per això, la pragmàtica s'ha relacionat sovint amb altres disciplines que tenen en compte aspectes socials com la sociolingüística, la sociologia i la psicologia.

Principals Avanços en Pragmàtica

• Canvien el vocabulari, el contingut i la longitud de les frases per tal d'adaptar-se a situacions concretes.
• Poden explicar acudits.
• Controlen el canvi de codi en funció de l'interlocutor (ex. pares vs. companys).

Causes de les Dificultats del Llenguatge

Causes Anatòmiques

• Problemes en els sistemes sensorials: audició i visió.
• Problemes en el sistema nerviós central (SNC).
• Problemes en l'aparell fonoarticulador.
• Control inadequat de la respiració.
• Integritat morfològica dels òrgans perifèrics de fonació.

Causes Contextuals

• Relacions contínues en la seva comunitat de parlants: interaccions lingüístiques que actuen d'estímul i inciten la comunicació.

Variabilitat Interpersonal

• Disparitat en el desenvolupament lingüístic, emocional, afectiu, cognitiu...: les mateixes condicions externes no asseguren desenvolupaments lingüístics idèntics.

Trastorns Específics del Llenguatge i la Parla

Disfonia

• Etiologia: Sobreesforç vocal persistent.
• Factors desencadenants: Orgànics (lesió) o funcionals (sense alteració orgànica).
• Factors afavoridors de l'aparició: Afecten el to o timbre de la veu.
• Classificació:
  • Disfuncional simple: Defecte en el tancament de les cordes vocals. Infreqüent en infants.
  • Disfuncional complexa: Lesió en les cordes vocals, a causa d'una funció inadequada en el comportament vocal. Exemples: nòduls, pòlips a la laringe, edemes, etc.
• Formes particulars: Disfonia infantil, trastorns del canvi de veu, afonies i disfonies per inhibició vocal, etc. Requereixen actuació terapèutica específica.

Dificultats de la Parla

La parla es nodreix de:

• Respiració
• Fonació
• Articulació

Tres tipus de problemes per a articular els sons del llenguatge:

• Dislàlies
• Disglòssies
• Disàrtries

Dislàlies

• Alteracions més freqüents en edat preescolar.
• Manifestació: Dificultat per a pronunciar de forma correcta determinats fonemes o grups de fonemes d'una llengua.
• Pot afectar:
  • Vocals i/o consonants.
  • Un sol fonema o diversos fonemes.

Classificació de les Dislàlies

1. Segons el fonema afectat:
   • Rotacisme: /r/
   • Deltacisme: /d/
   • Sigmatisme: /s/ ("ceceo")
2. Segons l'etiologia:
   • D. Evolutiva o fisiològica
   • D. Audiògena
   • Orgànica (= disglòssia)
   • SNC (= disàrtria)
   • Funcional

Dislàlia Evolutiva o Fisiològica

• Fase del desenvolupament infantil en la qual l'infant no articula correctament un fonema o distorsiona alguns fonemes de la seva llengua.
• Causa: Inadequat desenvolupament del seu aparell fonoarticulador.
• Es considera una "falsa dislàlia" perquè generalment desapareix amb el temps.

Dislàlia Audiògena

• Errors de pronunciació.