Desenvolupament del Llenguatge Infantil i Literatura

Fases Inicials del Desenvolupament Fonètic

• Xerroteig: Primers sons que produeixen els infants.
• Balboteig / Balbuceig: A partir dels dos mesos. Ja hi ha un control dels llavis.

Desenvolupament Prenatal i Comunicació

Els pulmons es comencen a formar abans de néixer; l'oxigen arriba al nadó pel cordó umbilical, a través de la sang que li arriba de la mare. Els pulmons s'estan desenvolupant i formant. És molt important el que menja la mare perquè el nadó es pugui desenvolupar correctament.

Mecanismes de Correcció del Llenguatge

Autoreparació

Moment en què l’infant diu una paraula mal dita i, quan la diu, se n'adona i s'autocorregeix. És la correcció que es fa el propi locutor.

Heteroreparació

Moment en què l’infant diu una paraula mal dita i el corregeix una altra persona. Hi ha de dos tipus:

• Explícita: Li podem dir a l’infant: «No, no es diu morit, sinó mort». (Cal evitar ridiculitzar l'infant).
• Implícita: Corregim l’infant de manera camuflada: «Ah! Que s’ha mort el teu gos?».

Exemple: Ah! S’ha mort el teu conill...

• Per què diuen “s’ha morit”? Perquè ells regularitzen allò que és irregular. Segueixen les mateixes normes que han observat amb les altres paraules.

Comunicació No Verbal i Paraverbal

La comunicació no verbal és paraverbal. Els elements paraverbals inclouen: mirades, gestos, plors, expressió facial, etc.

Funcions Essencials de l’Adult en el Desenvolupament

• Acompanyar: Deixar-li espai, que faci ell sol, ser-hi i ser.
• Interactuar: Per treballar el llenguatge.
• Reflexionar: Escoltar. Hem de reflexionar i pensar individualment primer, i també reflexionar en veu alta.
• Explicitar: Actuar com un model de llengua, explicitar tot allò que fem i per què ho fem (explicar).

La Literatura Infantil i les seves Funcions

1. Funció lingüística:
   • Vocabulari, estructures de les frases i endreçar les accions.
   • Pas de formes simples a formes complexes.
   • Models de tipologies textuals: narració, descripció, text temàtic, text publicitari, il·lustracions.
   • Passem de trames senzilles a trames complexes.
   • La imatge ens ajuda molt a entendre el text.
   • Treball del temps, la trama i el pensament.
2. Funció de construcció de l’imaginari col·lectiu
   • El pòsit que tenim de les diferents cultures és l'imaginari col·lectiu (exemple: el llop). Aquest varia segons el lloc.
   • Els contes són indispensables per a aquest pòsit cultural, per a l’imaginari col·lectiu.
   • Si no sabéssim el conte de la Caputxeta Vermella, no entendríem certs anuncis. Això és l'Imaginari Col·lectiu.
3. Funció de socialització cultural de les noves generacions
   • Ens parla dels valors que hi ha a la societat.
4. Funció de socialització social (Expliquen alguna cosa, explicada per algú)
   • Poder evocador de les paraules/text.
   • El món simbòlic del text, però també de les imatges.
   • Treball de les emocions.
   • Cura en l’elecció d’autors, traductors, etc. (Referència: Clic, Rosa Sensat).
5. Amb una elaboració artística deliberada

Conceptes Clau en l'Adquisició del Llenguatge

Intersubjectivitat primària

L’existència d’un coneixement previ compartit, d’uns significats comuns que serveixen d’antecedent implícit al nou que es vol comunicar. Són tots aquells elements compartits que ens indiquen que hi ha una comunicació. La intersubjectivitat primària serien els coneixements previs a la parla.

Protoconversacions

Instauran un cicle d’interacció entre el nen i la persona que el cuida, en la qual s’estableix una alternança entre somriures, mirades i vocalitzacions, semblant al cicle que es dona en el diàleg entre adults.

Importància de les Rutines

Segons Bruner, aquestes activitats donen lloc a contextos d'interacció convencional o ordinària que es caracteritzen per ser més manejables cognitivament, la qual cosa ajuda el nen a entendre.

Tipus de Formats de Joc (Segons Bruner)

Bruner defineix el format com: “El formato es una pauta de interacción estandarizada e inicialmente microcósmica, entre un adulto y un infante, que contiene roles demarcados que finalmente se convierten en reversibles”.

Els formats s'organitzen en tres grans grups:

• D’acció conjunta: Joc de donar i prendre, posar i treure, construir i tirar.
• D’atenció conjunta: Lectura d’imatges, senyalització d’objectes.
• D’acció i atenció conjunta: Joc del *cucut*.

Tipus de Conversacions

A continuació es descriuen els tipus de converses segons la interacció:

Conversación disputativa

Se caracteriza por la negativa a adoptar los puntos de vista del otro y por la constante reafirmación de las propias opiniones.

Conversación acumulativa

Los interlocutores se basan en las aportaciones de los demás añadiendo información propia y donde, apoyándose mutuamente y de una manera poco crítica, construyen conjuntamente un corpus compartido de conocimiento y de comprensión. Se emplea en ocasiones para construir conjuntamente un “argumento” retórico más parecido a un monólogo y cuyo objetivo es apoyar una opinión compartida.

Conversación exploratoria

Los interlocutores abordan de una manera crítica pero constructiva las ideas de los demás. Se ofrece información pertinente para su consideración conjunta. Se pueden rebatir y apoyar propuestas, pero dándose razones y ofreciéndose alternativas. Se busca el acuerdo como una base para el progreso conjunto. En este tipo de conversaciones las razones y explicaciones se hacen tan explícitas como sea necesario, dadas las bases contextuales para la conversación que comparten los participantes, con el fin de que puedan hacer evaluaciones críticas y lleguen a conclusiones conjuntas.

Teories i Autors Destacats

Teresa Colomer

Considera que la qualitat del llibre —donada per la narració literària, la il·lustració, els elements materials del llibre i la relació entre el text i la imatge—, l’adequació a la competència del lector i la diversitat de funcions (per a qui? i per a què?) faran que l’adult tingui èxit amb la seva tria.

Jerome Bruner

Ens diu que el nen se n'adona que hi ha objectes i interacciona amb ells mitjançant l’acció conjunta (4-6 mesos). L’infant primer se n'adona que hi ha una comunicació amb l’adult, després amb un objecte i finalment amb diversos objectes.

Holòfrase

Aquella pseudoparaula que es refereix a un pensament (ex: “BABA” = “Vull aigua”) a partir dels 9 mesos. Són aquells balbotejos que representen una frase o paraula que el nen vol dir.

Fonemes Inicials

Les bilabials són les més fàcils i les primeres que utilitzen (p, b). Les oclusives bilabials poden ser sorda (P) i sonora (B). Les oclusives dentals, la sorda (T) i la sonora (D). Primeres lletres que diuen els nens: P, M, B, T, D, G (oclusives). Primera vocal que diuen els nens: A.

A partir dels 6 mesos el nen deixa de produir els sons que escolta poc. Assenyalar és un element deíctic que es concreta amb díctics (aquests són: aquí, allà).

Desenvolupament Comunicatiu i Lingüístic: Fases

Fase d’ecolàlia

Els nens poden reproduir sons oclusius que venen de la gola (G).

Holofrases

Paraula que té una intencionalitat de frase, que equival a una frase. Ex: *aba aba*... que vol dir “vull aigua”. A partir dels 15 mesos es produeixen les sobreextensions.

Sobreextensions

Fenòmens de la parla que es produeixen bàsicament amb paraules idiosincràtiques. Hi ha dos tipus:

• Generalitzacions: El nen és capaç de considerar una paraula com un tot. Generalitza una sola paraula en un camp semàntic. Per exemple, el *bup-bup* fa referència a qualsevol animal de 4 potes.
• Restriccions: Fenomen en què una paraula que representa un camp semàntic, ell la considera com un element puntual. Per exemple, si diu *TETE* es refereix només al seu germà o *GAT* es refereix només al seu gat. És una sobreextensió en què el nen restringeix un camp semàntic.

Nosaltres, com a mestres, hem de parlar amb paraules completes perquè les aprenguin; no cal infantilizar.

Teories de l'Adquisició del Llenguatge

Skinner (Conductisme: Imitació, Estímul-Resposta)

1. S’adquireix el llenguatge mitjançant el condicionament operant (estímul-resposta = adquisició/aprenentatge).
2. Mitjançant els estímuls es produeix una determinada conducta.
3. La resposta de l’altre és el reforç positiu que té per continuar.
4. Paraula i significat s’associen amb objectes i sons.

Piaget (Constructivisme: Joc Simbòlic, Significat-Significant)

1. Llenguatge i pensament parteixen de la intel·ligència sensoriomotora (necessiten un objecte).
2. Evolució per estadis (parteix del concret per arribar a l'abstracte).
3. Llenguatge com a possibilitat de representar un significat (Relaciona significant amb el significat). Ex: cadira (significant).
4. L'infant com a subjecte actiu de l'aprenentatge.

Vigotsky (Sociointeraccionisme)

Aprenen a partir de la interacció → idea principal de la seva teoria.

1. Relació entre llenguatge i pensament.
2. Desenvolupament humà lligat per l’herència i la interacció social.
3. Gràcies a la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP), l’infant adquireix el llenguatge.
4. Ús espontani de moviment per crear estructures (i. intrapsicològic).

Ens parla de l'interpensament (diàleg entre dues persones) i l'intrapensament (diàleg intern). A partir de la interacció entre el nen i una altra persona més capacitada s’estableix la zona de desenvolupament proper. La comunicació amb l’adult és la construcció pròpia del nen.

Chomsky (Innatista)

Els éssers humans tenim una capacitat innata per parlar.

1. Universals lingüístics (totes les llengües tenen elements comuns, com verbs i noms, adjectius).
2. Dispositiu d’Adquisició del Llenguatge (LAD).
3. Ús infinit dels mitjans finits (determinat per la sintaxi).
4. A través de mitjans finits entenem infinites operacions.
5. El llenguatge està determinat per l’herència (universals lingüístics) i condicionat per l’entorn.
6. Codi genètic determina la parla.