Desenvolupament del Llenguatge Infantil: Guia Completa

El balbuceig: primeres vocalitzacions

Als 3 mesos s'inicia el balbuceig o lal·lació, que consisteix en vocalitzacions intencionades produïdes pels moviments dels òrgans de fonació.

Les primeres emissions són articulacions identificables amb fonemes (per exemple, /axo/ o /ago/), però són inintencionades.

Etapa lingüística: desenvolupament de la parla

Es caracteritza per l’emissió intencionada de paraules, que va des de:

• La mera denominació de paraules (12 mesos)
• Fins l’adquisició del significat de tota una frase contextualitzada (24 mesos)

L’inici de les primeres paraules es produeix quan l’infant utilitza de manera conscient un terme lingüístic de manera estable i en diferents situacions per referir-se a un element concret.

Presenten característiques en funció de:

• L’articulació
• La significació
• L’ús

Entre els 18 i els 24 mesos s’inicia l’etapa verbal a tres nivells:

• Fonològic
• Semàntic
• Morfosintàctic

Acompanya paraula i moviment.

L'articulació de les paraules

Dels 24 als 30 mesos són capaços de dir el nom d'objectes rellevants per a ells (per exemple, una joguina).

És capaç de reconèixer possessius i noms de coses del seu entorn.

Als 3 anys el vocabulari és més ampli.

La intencionalitat de les paraules

La gesticulació, les variacions en l’entonació i el context en què s’emeten les paraules ajuden a fer que la persona adulta pugui interpretar el missatge de l’infant.

Desenvolupament lingüístic als 3 anys

• Sap descriure activitats del present i experiències del passat.
• Fa ús de la negació.
• Utilitza pronoms personals i plurals.
• Fa moltes preguntes.
• Escolta contes i coneix cançons.

Desenvolupament lingüístic als 4 anys

• Pot reconèixer fins a 2000 paraules.
• Fa ús de moltes paraules i té un llenguatge estructurat.
• El vocabulari es consolida.
• L’ajuda a parlar dels seus interessos, nocions i experiències pròpies.
• La mirada esdevé un element clau en la comunicació.

El paper de l'adult en el desenvolupament

• Respectar el ritme i l’evolució de l’infant.
• L’infant ha d’escoltar l’adult (explicar, cantar...).
• Fomentar la mirada i el contacte físic amb el nadó.

Problemes comuns en el desenvolupament de la parla

• Que el nen repeteixi les preguntes.
• Que el nen faci els sons però no parli, pot ser a causa d'afonia (per sequedat de les cordes vocals).
• Que el nen hagi de ser intervingut per tallar-li el “frenillo” (és de naixement), perquè no li arriba la llengua al paladar i no articula els sons correctament.
• Que un nen de 22 mesos no digui res.
• Nens que només diguin paraules soltes.
• Que als 4 anys portin pipa i biberó, pot provocar que desenvolupin problemes en la parla.

Dislàlia: alteracions en l'articulació

Alteració en l’articulació dels fonemes, que pot ser deguda a problemes d'oïda, boca, coll...

Alteracions més freqüents: /b/, /d/, /g/, /k/, /r/, /rr/, /l/, /ll/, /s/, /z/, /i/, /j/.

Exemple: cadira per cadida (substitucions).

Omissió: /pr/, /br/, /bl/, /cr/ (Exemple: clau per cau, s'omet alguna lletra).

N’hi ha de quatre tipus:

• Evolutiva: Inadequat desenvolupament del seu aparell fonoarticulador. Madurativa (fins als 6 anys d'edat).
• Audiògena: No articula correctament a causa d'una pèrdua auditiva.
• Fonètica: Dificultat en l’aspecte motriu i dels òrgans bucofonatoris. Incoordinació motriu.
• Fonològica: Dificultat en la percepció, discriminació i organització del fonema. Pot produir-lo aïlladament, però dins la paraula pot estar alterat.