Desenvolupament del Llenguatge Infantil: Etapes i Trastorns

Comunicació i Expressió: Diferències Clau

La comunicació persegueix un intercanvi; és a dir, hi ha intencionalitat d’aconseguir una resposta per part de l'emissor. L’expressió, no compleix necessàriament aquesta intencionalitat, ja que es refereix bàsicament a una exteriorització de sensacions, impulsos o desitjos.

Factors per a una Estimulació Adequada

• Una estimulació adequada que propiciï la comunicació.
• Una comunicació motivadora que faciliti la interacció.
• Una interacció qualitativa, mitjançant la qual se sàpiga escoltar i contestar adequadament.
• L’animació i invitació a la imitació com a element d’aprenentatge.

Etapes del Desenvolupament del Llenguatge

Etapa Prelingüística

Es caracteritza per l’emissió de diferents manifestacions, sons o altres produccions fonètiques no verbals, que constitueixen els primers intents comunicatius. Aquesta etapa abasta des del naixement fins als 12 o 15 mesos aproximadament, amb l’aparició de les primeres paraules.

És fonamental acariciar, abraçar o portar el nadó en braços, perquè és la manera com es sentirà estimat. És important aprofitar els moments del bany i posteriors per fer-los massatges per tot el cos.

Etapa de Llenguatge Combinatori

Comprèn des que es comencen a adquirir les primeres estructures lingüístiques fins que s’inicia el domini de la sintaxi, pròpia del llenguatge adult. Aquesta etapa es situa entre els dos i els sis anys.

Etapa 1: Unió de Paraules

L’infant comença a unir paraules soltes. Utilització d’estructures lingüístiques compostes gairebé exclusivament per substantius, verbs i adjectius.

Etapa 2: Creació de Frases

L’infant aconsegueix crear les primeres frases. Es produeix:

• L’ús de morfemes i flexions.
• L’augment del lèxic.
• L’ús de la negociació.
• La formulació de preguntes.
• L’aprenentatge de regles sintàctiques.
• El domini dels conceptes relatius.

Etapa 3: Camí cap al Llenguatge Adult

L’infant inicia el seu camí cap al llenguatge adult, treballant aspectes com:

• Fonètica.
• L’aplicació dels seus punts de vista.
• La distribució del temps.
• El diàleg.
• La capacitat de distingir el temps real de l’irreal.
• La subordinació.

Fenòmens Associats

• Regressions: Reparació, en el si de les conductes del llenguatge, de comportaments que pertanyen a estadis anteriors de desenvolupament. Són transitòries, provocades per un trauma, una malaltia, etc.
• Retards: Adquisició retardada de determinats aspectes del llenguatge.
• Trastorns: La no adquisició excessiva en alguna o diverses àrees del llenguatge a una edat cronològica determinada o la presència de comportaments lingüístics anormals.

Trastorns Específics del Llenguatge

Disfèmia (Tartamudesa)

És un trastorn en la fluïdesa de la parla caracteritzat per la interrupció, d’una manera més o menys brusca, del ritme d’una expressió verbal. És difícil de diagnosticar abans dels sis anys.

Relació amb els Infants amb Disfèmia

És crucial:

1. No mostrar ansietat o impaciència, i evitar situacions de tensió en els moments d’interacció.
2. No fer-li repetir les paraules o frases, ni dir-li que parli tranquil o a poc a poc.
3. Donar-li temps que acabi la frase sense interrompre’l ni anticipar-nos.
4. Donar-li conversa i animar-lo a parlar en situacions de no tensió.
5. Llegir contes al seu costat i parlar-li de coses que l’interessin.
6. Preparar psicològicament i fisiològicament l’infant perquè pugui realitzar el tractament en condicions òptimes.

Dislèxia

És un trastorn de la llengua a causa d’una inadequada adquisició dels seus mecanismes. Hi ha diferents graus de dislèxia: la greu i la lleu.

Signes de Dislèxia

• Aparició de les primeres paraules després dels tres anys.
• Aparició de les primeres combinacions després dels quatre anys.
• Persistència d’un llenguatge esquemàtic més enllà dels sis anys.
• El vocabulari es manté reduït i el llenguatge és telegràfic i completament agramatical; inventen paraules amb una fonètica que és fàcil i curta.