Desenvolupament del Llenguatge Infantil: Etapes, Literatura i Trastorns

-->ETAPA DEL LL.NO COMBINATORI o PRECOMBINATORI (12-24m):

Aquesta etapaes caracteritza per l’emissió intencionada de paraules. I va des de la simple denominació fins q adquireix el significat de tota la frase.  Al voltant de l’any (12/14 m), comença a emetre les primeres paraules (1eres paraules els pares els hi atribueixen un significat).

En general es considera que l’inici de les 1eres paraules es produeix quan l’infant utilitza a consciència un terme lingüístic (la paraula) de manera estable i en diferents situacions per referir-se a un element concret. En aquesta etapa les paraules que emet l’infant tenen 3 característiques: 1)L’ARTICULACIÓ de les paraules:
Adquisició dels fonemes es realitza dels + contrastats als – (/ a /, / p /, / m /);  
És possible que algunes consonants/ f / , / l /, / ll /, / r / , /rr/ , / s / , / z / , no s’articulin correctament fins als 7/8 anys, ex. D’errors q fan(4):
Substituir fonemes + difícils per uns de + fàcils (FRUITA- PRUITA), similar fonemes (VINE-MINE) , omissió de sons (AIGUA-ABA), i escorçar paraules (XUMET-MET); 
En un principi totes les paraules q diu són de 2 síl·labes i van evolucionant. /--

2)El SIGNIFICAT de les paraules:

El nen utilitza paraules i els dóna un significat diferent dels adults ex:
el nen diu “papa” per designar qualsevol home q veu, o bé pot dir“pipi” (i pot significat ocell, el cant d’ocell, joguets, clàxon...).

O Podem trobar just al contrari que digui 1 paraula q per nosaltres signifiqui molt+ ex:

“gos” pel nen és nomes el seu. /--

3)La INTENCIÓ de les paraules:

les paraules q emet el nen tenen 2 funcions: 1-Funció referencial (la utilitza per designar objectes) i 2-Funció expressiva (la utilitza per manifestar desitjos)./

*En aquesta etapa (ll.No combinatori) el nen produeix HOLOFRASES (paraules que equivalen a una frase)

-->ETAPA DEL LL.COMBINATORI (24-72m):

La comprenen 3 fases:

Fase 1-

Uníó de paraules soltes; Fase 2- construcció de les primeres frases; Fase 3- cap al llenguatge adult

1)Uníó de paraules soltes:

s’anomena llenguatge telegràfic (cap als 20m aprenen a ajuntar 2 paraules). Les paraules que utilitza són: substantius, verbs, i adjectius. Per entendre expressions del nen cal adonar-nos de l’ordre q utilitza (normalment 1ªparaula és la + important), i tmb les expressions i gestos q fa pq sinó no l’entendríem.

2)Crea les 1eres frases: Als 30/32 m forma les 1eres frases

Les regles i recursos q aprèn per formar frases són (6): 1.APRENENTATGE DE MORFEMES i FLEXIONS:

aprenen terminacions del plural (cotxe - cotxes); tmb algunes preposicions (A, AMB, De, PER..); tmb els articles (UN, LA, EL); i els verbs auxiliars/ 2.AUGMENTA EL LÈXIC/VOCABULARI amb una influència dels seus interessos, motivacions i ambient sociocultural ( interessos: animals, tractors..)/ 3.ÚS DE LA NEGACIÓ/  4.FORMULACIÓ DE PREGUNTES (36M):
QUI, PERQUÈ, QUAN... / 5.Aprenentatge de
REGLES SINTÀCTIQUES (Utilitza les estructures [ Subjecte + verb + objecte ]ex: “ el nen menja pa “;

i

Quan comença a parlar d’esdeveniments els enllaça amb una / i / i els posa en l’ordre que es produeixen/ 6.DONIMI DE CONCEPTES RELATIUS (mida objectes, distància, quantitat i temps)

3)Cap al llenguatge adult (3-6a):

Amplia els seus punts de vista (fins 3anys només explica coses d’ell, i a partir 3anys explica coses d’altes companys);
Comença a distribuir el temps en present i passat. Tmb el futur però no l’utilitza fins els 6 anys;
Distingeix el temps real de l’irreal (joc simbòlic);
i Aprenen a dialogar.

4. ACTIVITATS QUE POTENCIEN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE:

Hi han 2:
el bagul del buf  i els jocs de llenguatge

.

EL BAGUL DEL BUF:

(conjunt d’activitats de respiració relacionades amb el buf per treballar en edats primerenques la quantitat i qualitat respiratòria dels nens.
La seva pràctica tmb contribueix a evitar disfonies funcionals i és útil per potenciar l’emissió d’enunciats orals.
EN 1er lloc cal especificar el material necessari (un bagul o capsa en la q posarem papers de dif textures i grandàries, palletes, espelmes, pilotes ping-pong, molinets de vent, cola, pintures líquides, plomes, espanta-sogres, xiulets, globus, ampolles, cilindres, algun instrument de vent.....)
i la metodologia q cal emprar(aquestes activ. S’han de fer a partir de 2 anys, Durada màxim 4min x sessió). EX activitats: Buda, apaga l'espelma; Serrell empipador; Mira quines bombolles i sorolls q fan...

NF2. LA LITERATURA INFANTIL

1. LA LITERATURA INFANTIL. CARACT. I GÈNERES:

Literatura infantil:

tota manifestació escrita o narrada q s’adequa a l’etapa de desenv. Infantil, i és acceptada per l’infant com a pròpia.

FUNCIONS de la literatura infantil(4):
 Serveix de vehicle de comunicació i expressió; Transmet cultura i valors;  Apropa el nen al món que l’envolta; Fa gaudir l’infant i li estimula la imaginació i la creativitat.

GÈNERES de la lit.Infantil (6):
Poesia, Conte, Teatres, Còmic, el Material didàctic, i les Noves tecnologies(CD’s..)

2. EL CONTE: (té 2 valors: 1educatiu, i l’altre lúdic- màgic-)

EL VALOR EDUCATIU DEL CONTE:

pq estimula la imaginació, la fantasia i la sensibilitat. El conte té una gran importància en el desenv. De l’infant pq (6): Amplia el món de les seves experiències; Afavoreix el procés de maduració del nen/a; L’inicia en un codi moral; Afavoreix moments d’afecte entre l’adult i nen; Ajuda al nen a eliminar pors i ansietats; Pot ser utilitzat com a tècnica terapèutica.

Elements educatius del conte (6)

1-Elements lingüístics (amplis vocabulari ; exercita l’escolta , la comprensió i la retenció/ 2-Elements simbòlics i imaginatius (els contes permeten desenvolupar la fantasia)/ 3-Elementsambientals (els contes fan referència a entorns geogràfics i històrics diferents -escola, casa..-)/ 4-Elements expressius (hi ha molta riquesa de personatges q es mouen per sentiments; contes on atractius per color, volum, dibuixos..I També cançons, ritmes sons.)/ 5-Elements psicològics (a través dels personatges aprèn a afrontar i resoldre conflictes)/ 6-Elements conductuals i socials (podem utilitzar els contes per ensenyar hàbits i conductes – rentar-se les mans-).

EL CONTE FONT DE MÀGIA:

el conte té un caràcter màgic, és el regne de la fantasia. Els infants es senten fascinats pels elements fantàstics dels contes(4):
Atemporalitat, Animisme, Metamorfosi, i Éssers fantàstics o invisibles (surten ogres, bruixes,fades..Normalment tots tenen poders).

TIPUS DE CONTES (5):

COTES DE FADES(apareixen personatges fantàstics i llocs encantats, tots tenen final felíç ex: caputxeta vermella, gat amb botes, vella dorment..), CONTES POPULARS (són anònims i es transmeten oralment. Recopilació germans GRIMM ex: Hansel i Gretel, la Blancaneus.

Caract.Contes populars

No necessiten suport gràfic per explicar-los i nenes els hi agrada = pq s’han transmet oralment, Ens permeten tenir una altra visió d’altres èpoques, L’acció passa molt ràpid, Són senzills i fàcils d’entendre,Hi ha uns elements q es van repetint ex: cantarelles.. ), FAULES (els protagonistes són animals humanitzats.

El + important es  q al final hi ha una moralitat

Cada animal representa un paper ex: guineu-astúcia, llop-dolent, xai-bo, tortuga-lenta)
, CONTES MÍTICS O LLEGENDARIS (s’expliquen gestes-fets- d’uns herois, en uns països llunyans,etc ex: Sant Jordi, serpent de manlleu), i CONTES ESPONTANIS (son narracions que sorgeixen de la improvisació ex: el nen que no creia..).

CONTES PER EDAT (3):

de 0-3anys NO LECTORS (EL nen gaudeix escoltant contes i mirant les imatges. Argument molt simple i el tema ha de tenir a veure amb la seva realitat q coneix) , de 3-5anys PRELECTORS (tracten temes fantàstics, contes d’animals, gegants... Hi trobem diàleg en els personatges, hi ha repeticions.. Dibuixos macos), i  A PARTIR DE 5 anys PRIMERS LECTORS (els contes ja poden ser una mica + llargs, i ja poden ser capaços de llegir-los).

NF3.ELS TRASTORNS EN EL LLENGUATGE

A vegades és simplement motiu de maduració. Hi ha molts trastorns, els + importants són:
DISLÀLIA(trastorn d’articulació dels fonemes, ja sigui per absència o alteració d’alguns sons o per la substitució d’uns per altres

. Alteracions + freqüents són: b, d, g, k, r, rr, l, ll, s, z, j

Quan una consonant no es pot articular, hi ha una tendència a suplir el dèficit mitjançant la substitució –cadida-, l’omissió –poblema-, la distorsió –abeya- o la inserció del fonema –arratolí-. L’edat + favorable per iniciar aquesta recuperació és cap als 5 anys.)

, DISFÈMIES (tartamudeig)

és un trastorn en la fluïdesa de la parla q es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el ritme d’una manera + o – brusca

.* Consells per tractar un infant amb tartamudesa:

s’ha d’evitar situacions de tensió i no se l’ha de renyar, criticar, censurar o ridiculitzar. Ningú no ha de fer-li observacions sobre la seva manera de parlar; És preferible no fer-li repetir paraules o frases, ni tampoc dir-li q parli tranquil o lentament; És bo donar-li conversa i animar-lo a parlar en situacions en q no hi hagi tensió,ex: llegir contes al seu costat i parlar-li de coses q l’interessin..

,*Actitud del grup envers tartamudeig:

tmb és important aconseguir q en el grup es compleixin les regles del diàleg; cal respectar rigorosament el torn de parla per evitar q parli + d’un alhora i q s’interrompi qui té la paraula.

*Educació rítmica:

una de les caract. De les persones disfèmiques es q aquesta disfunció no es produeix en activitats com el cant.  i AUTISME I LLENGUATGE ( el trastorn fonamental resideix en l’absència de resposta emocional cap a altres persones.

Símptomes característics(4)

Una profunda falta d’afecte cap a altres persones; Un desig obsessiu q tot es mantingui igual; Una atracció freqüent per certs objectes susceptibles de ser manipulats amb moviments motors fins (les mans); i Mutisme (alguns nens q parlen poc, però parlen)* És molt difícil aconseguir q l’infant autista aprengui habilitats lingüístiques necessàries q li permetin generar un llenguatge amb

Relació comunicativa entre adult-infant:

L’infant i l’adult fan el paper d’emissor i de receptor. L’infant s’expressa i emet missatges a través del plor, gesticulació, etc, i l’adult ha de ser el receptor d’aquests sms, ha d’esforçar-se per interpretar-los i respondre a les necessitats de l’infant.

Llenguatge:

capacitat q té una persona per transmetre sensacions, emocions i pensaments. Forma + genuïnament de comunicar-nos és el llenguatge oral, però hi han més formes d’expressió (Ll. Musical, plàstic, logicomatematic i corporal).

Paper de l’educador/a:

És molt important q tingui actitud motivadora i q sigui capaç d’identificar el nivell maduratiu i intel·lectual de cada nen per adequar-se al seu ritme evolutiu(particular). Educador ha de buscar moments que afavoreixin la comunicació. Les rutines diàries són una bona ocasió. Per tant, l’educador ha de proporcionar als nens tants estímuls com sigui possible.

-->ETAPA DEL LL.NO COMBINATORI o PRECOMBINATORI (12-24m):

Aquesta etapaes caracteritza per l’emissió intencionada de paraules. I va des de la simple denominació fins q adquireix el significat de tota la frase.  Al voltant de l’any (12/14 m), comença a emetre les primeres paraules (1eres paraules els pares els hi atribueixen un significat).

En general es considera que l’inici de les 1eres paraules es produeix quan l’infant utilitza a consciència un terme lingüístic (la paraula) de manera estable i en diferents situacions per referir-se a un element concret. En aquesta etapa les paraules que emet l’infant tenen 3 característiques: 1)L’ARTICULACIÓ de les paraules:
Adquisició dels fonemes es realitza dels + contrastats als – (/ a /, / p /, / m /);  
És possible que algunes consonants/ f / , / l /, / ll /, / r / , /rr/ , / s / , / z / , no s’articulin correctament fins als 7/8 anys, ex. D’errors q fan(4):
Substituir fonemes + difícils per uns de + fàcils (FRUITA- PRUITA), similar fonemes (VINE-MINE) , omissió de sons (AIGUA-ABA), i escorçar paraules (XUMET-MET); 
En un principi totes les paraules q diu són de 2 síl·labes i van evolucionant. /--

2)El SIGNIFICAT de les paraules:

El nen utilitza paraules i els dóna un significat diferent dels adults ex:
el nen diu “papa” per designar qualsevol home q veu, o bé pot dir“pipi” (i pot significat ocell, el cant d’ocell, joguets, clàxon...).

O Podem trobar just al contrari que digui 1 paraula q per nosaltres signifiqui molt+ ex:

“gos” pel nen és nomes el seu. /--

3)La INTENCIÓ de les paraules:

les paraules q emet el nen tenen 2 funcions: 1-Funció referencial (la utilitza per designar objectes) i 2-Funció expressiva (la utilitza per manifestar desitjos)./

*En aquesta etapa (ll.No combinatori) el nen produeix HOLOFRASES (paraules que equivalen a una frase)

-->ETAPA DEL LL.COMBINATORI (24-72m):

La comprenen 3 fases:

Fase 1-

Uníó de paraules soltes; Fase 2- construcció de les primeres frases; Fase 3- cap al llenguatge adult

1)Uníó de paraules soltes:

s’anomena llenguatge telegràfic (cap als 20m aprenen a ajuntar 2 paraules). Les paraules que utilitza són: substantius, verbs, i adjectius. Per entendre expressions del nen cal adonar-nos de l’ordre q utilitza (normalment 1ªparaula és la + important), i tmb les expressions i gestos q fa pq sinó no l’entendríem.

2)Crea les 1eres frases: Als 30/32 m forma les 1eres frases

Les regles i recursos q aprèn per formar frases són (6): 1.APRENENTATGE DE MORFEMES i FLEXIONS:

aprenen terminacions del plural (cotxe - cotxes); tmb algunes preposicions (A, AMB, De, PER..); tmb els articles (UN, LA, EL); i els verbs auxiliars/ 2.AUGMENTA EL LÈXIC/VOCABULARI amb una influència dels seus interessos, motivacions i ambient sociocultural ( interessos: animals, tractors..)/ 3.ÚS DE LA NEGACIÓ/  4.FORMULACIÓ DE PREGUNTES (36M):
QUI, PERQUÈ, QUAN... / 5.Aprenentatge de
REGLES SINTÀCTIQUES (Utilitza les estructures [ Subjecte + verb + objecte ]ex: “ el nen menja pa “;

i

Quan comença a parlar d’esdeveniments els enllaça amb una / i / i els posa en l’ordre que es produeixen/ 6.DONIMI DE CONCEPTES RELATIUS (mida objectes, distància, quantitat i temps)

3)Cap al llenguatge adult (3-6a):

Amplia els seus punts de vista (fins 3anys només explica coses d’ell, i a partir 3anys explica coses d’altes companys);
Comença a distribuir el temps en present i passat. Tmb el futur però no l’utilitza fins els 6 anys;
Distingeix el temps real de l’irreal (joc simbòlic);
i Aprenen a dialogar.

4. ACTIVITATS QUE POTENCIEN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE:

Hi han 2: el bagul del buf  i els jocs de llenguatge

.

EL BAGUL DEL BUF:

(conjunt d’activitats de respiració relacionades amb el buf per treballar en edats primerenques la quantitat i qualitat respiratòria dels nens.
La seva pràctica tmb contribueix a evitar disfonies funcionals i és útil per potenciar l’emissió d’enunciats orals.
EN 1er lloc cal especificar el material necessari (un bagul o capsa en la q posarem papers de dif textures i grandàries, palletes, espelmes, pilotes ping-pong, molinets de vent, cola, pintures líquides, plomes, espanta-sogres, xiulets, globus, ampolles, cilindres, algun instrument de vent.....)
i la metodologia q cal emprar(aquestes activ. S’han de fer a partir de 2 anys, Durada màxim 4min x sessió). EX activitats: Buda, apaga l'espelma; Serrell empipador; Mira quines bombolles i sorolls q fan...

NF2. LA LITERATURA INFANTIL

1. LA LITERATURA INFANTIL. CARACT. I GÈNERES:

Literatura infantil:

tota manifestació escrita o narrada q s’adequa a l’etapa de desenv. Infantil, i és acceptada per l’infant com a pròpia.

FUNCIONS de la literatura infantil(4):
 Serveix de vehicle de comunicació i expressió; Transmet cultura i valors;  Apropa el nen al món que l’envolta; Fa gaudir l’infant i li estimula la imaginació i la creativitat.

GÈNERES de la lit.Infantil (6):
Poesia, Conte, Teatres, Còmic, el Material didàctic, i les Noves tecnologies(CD’s..)

2. EL CONTE: (té 2 valors: 1educatiu, i l’altre lúdic- màgic-)

EL VALOR EDUCATIU DEL CONTE:

pq estimula la imaginació, la fantasia i la sensibilitat. El conte té una gran importància en el desenv. De l’infant pq (6): Amplia el món de les seves experiències; Afavoreix el procés de maduració del nen/a; L’inicia en un codi moral; Afavoreix moments d’afecte entre l’adult i nen; Ajuda al nen a eliminar pors i ansietats; Pot ser utilitzat com a tècnica terapèutica.

Elements educatius del conte (6)

1-Elements lingüístics (amplis vocabulari ; exercita l’escolta , la comprensió i la retenció/ 2-Elements simbòlics i imaginatius (els contes permeten desenvolupar la fantasia)/ 3-Elementsambientals (els contes fan referència a entorns geogràfics i històrics diferents -escola, casa..-)/ 4-Elements expressius (hi ha molta riquesa de personatges q es mouen per sentiments; contes on atractius per color, volum, dibuixos..I També cançons, ritmes sons.)/ 5-Elements psicològics (a través dels personatges aprèn a afrontar i resoldre conflictes)/ 6-Elements conductuals i socials (podem utilitzar els contes per ensenyar hàbits i conductes – rentar-se les mans-).

EL CONTE FONT DE MÀGIA:

el conte té un caràcter màgic, és el regne de la fantasia. Els infants es senten fascinats pels elements fantàstics dels contes(4):
Atemporalitat, Animisme, Metamorfosi, i Éssers fantàstics o invisibles (surten ogres, bruixes,fades..Normalment tots tenen poders).

TIPUS DE CONTES (5):

COTES DE FADES(apareixen personatges fantàstics i llocs encantats, tots tenen final felíç ex: caputxeta vermella, gat amb botes, vella dorment..), CONTES POPULARS (són anònims i es transmeten oralment. Recopilació germans GRIMM ex: Hansel i Gretel, la Blancaneus.

Caract.Contes populars

No necessiten suport gràfic per explicar-los i nenes els hi agrada = pq s’han transmet oralment, Ens permeten tenir una altra visió d’altres èpoques, L’acció passa molt ràpid, Són senzills i fàcils d’entendre,Hi ha uns elements q es van repetint ex: cantarelles.. ), FAULES (els protagonistes són animals humanitzats.

El + important es  q al final hi ha una moralitat

Cada animal representa un paper ex: guineu-astúcia, llop-dolent, xai-bo, tortuga-lenta)
, CONTES MÍTICS O LLEGENDARIS (s’expliquen gestes-fets- d’uns herois, en uns països llunyans,etc ex: Sant Jordi, serpent de manlleu), i CONTES ESPONTANIS (son narracions que sorgeixen de la improvisació ex: el nen que no creia..).

CONTES PER EDAT (3):

de 0-3anys NO LECTORS (EL nen gaudeix escoltant contes i mirant les imatges. Argument molt simple i el tema ha de tenir a veure amb la seva realitat q coneix) , de 3-5anys PRELECTORS (tracten temes fantàstics, contes d’animals, gegants... Hi trobem diàleg en els personatges, hi ha repeticions.. Dibuixos macos), i  A PARTIR DE 5 anys PRIMERS LECTORS (els contes ja poden ser una mica + llargs, i ja poden ser capaços de llegir-los).

NF3.ELS TRASTORNS EN EL LLENGUATGE

A vegades és simplement motiu de maduració. Hi ha molts trastorns, els + importants són:
DISLÀLIA(trastorn d’articulació dels fonemes, ja sigui per absència o alteració d’alguns sons o per la substitució d’uns per altres

. Alteracions + freqüents són: b, d, g, k, r, rr, l, ll, s, z, j

Quan una consonant no es pot articular, hi ha una tendència a suplir el dèficit mitjançant la substitució –cadida-, l’omissió –poblema-, la distorsió –abeya- o la inserció del fonema –arratolí-. L’edat + favorable per iniciar aquesta recuperació és cap als 5 anys.)

, DISFÈMIES (tartamudeig)

és un trastorn en la fluïdesa de la parla q es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el ritme d’una manera + o – brusca

.* Consells per tractar un infant amb tartamudesa:

s’ha d’evitar situacions de tensió i no se l’ha de renyar, criticar, censurar o ridiculitzar. Ningú no ha de fer-li observacions sobre la seva manera de parlar; És preferible no fer-li repetir paraules o frases, ni tampoc dir-li q parli tranquil o lentament; És bo donar-li conversa i animar-lo a parlar en situacions en q no hi hagi tensió,ex: llegir contes al seu costat i parlar-li de coses q l’interessin..

,*Actitud del grup envers tartamudeig:

tmb és important aconseguir q en el grup es compleixin les regles del diàleg; cal respectar rigorosament el torn de parla per evitar q parli + d’un alhora i q s’interrompi qui té la paraula.

*Educació rítmica:

una de les caract. De les persones disfèmiques es q aquesta disfunció no es produeix en activitats com el cant.  i AUTISME I LLENGUATGE ( el trastorn fonamental resideix en l’absència de resposta emocional cap a altres persones.

Símptomes característics(4)

Una profunda falta d’afecte cap a altres persones; Un desig obsessiu q tot es mantingui igual; Una atracció freqüent per certs objectes susceptibles de ser manipulats amb moviments motors fins (les mans); i Mutisme (alguns nens q parlen poc, però parlen)* És molt difícil aconseguir q l’infant autista aprengui habilitats lingüístiques necessàries q li permetin generar un llenguatge amb significat.