Desenvolupament del Ferrocarril i Mercat Interior a Espanya

El Ferrocarril i el Mercat Espanyol al Segle XIX

La Construcció de la Xarxa Ferroviària

A Espanya, la construcció de la xarxa ferroviària es va iniciar el 1855, amb la Llei General de Ferrocarrils. Les etapes principals de la construcció del traçat van ser:

• Primera gran expansió (1855-1866): Aquesta fase va comportar una mobilització de capitals superior a qualsevol altra iniciativa econòmica del segle XIX.
• Crisi financera (1866): La crisi financera del 1866 va provocar una aturada en la construcció. Els ferrocarrils generaven beneficis molt escassos.
• Nova etapa constructiva: Superada la crisi, es va iniciar una nova fase en la qual es va completar el traçat de la xarxa. Només van continuar actives les companyies "del Norte" i "MSA"; les altres van desaparèixer a causa de la fallida anterior.

Efectes del Ferrocarril sobre l'Economia

Es va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, cosa que va dificultar les connexions entre les zones més industrials i dinàmiques. A més, es va fixar un ample de via més gran que el de la majoria de les línies europees, per tal d'augmentar la potència de les locomotores instal·lant calderes de vapor més grans. La llei va autoritzar les companyies constructores a importar tots els materials necessaris per a la construcció de la xarxa ferroviària *sense aranzels duaners*.

Les Dificultats del Mercat Interior

Es van suprimir els impostos de pas i es van eliminar les taxes i els impostos indirectes sobre el comerç. Es va crear un sistema de transport que permetia el trasllat ràpid i a un cost raonable de les mercaderies des de les zones productores a les consumidores.

Malgrat les seves limitacions, el ferrocarril va ser un instrument indispensable. Era un sistema de transport massiu, barat i ràpid que afavoria l'intercanvi de persones i de mercaderies entre les diferents regions, augmentant així el comerç interior.

El comerç de Catalunya amb la resta d'Espanya es va intensificar, i una gran part de la producció industrial catalana es va dirigir al mercat espanyol. Aliments i primeres matèries arribaven a Catalunya procedents de la resta de la Península. L'energia del vapor es va aplicar a les embarcacions, i la navegació es va convertir en un dinamitzador del comerç a llarga distància. El port de Barcelona es va consolidar com un dels més importants per a l'entrada i sortida del comerç català.

No obstant això, van sorgir problemes com l'escàs desenvolupament industrial de moltes regions espanyoles, el predomini de l'economia agrícola amb una productivitat baixa, i l'escassa capacitat adquisitiva d'una bona part de la pagesia, cosa que limitava la demanda.