Desenvolupament del coneixement a través de l'aprenentatge experiencial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 12,75 KB
(MEDI NATURAL) Avui, a la classe d’I4 la mestra treballa el cos humà a partir del que entra i el que surt. Al final de la classe l’alumna de pràctiques pregunta a la seva tutora el sentit d’aquest tipus d’activitats. Com li explicaries?
El fet de treballar la ciència a partir del que entra i el que surt ens permet treballar i fomentar en l’infant el seu aprenentatge i per tant transmetre, descobrir i construir el seu coneixement. Per transmetre el seu coneixement, cal que ens preparem bé les classes per tal de proporcionar la informació que cal. És important que els infants treballin i estudiin per aprendre. Partim de la base que els infants tenen la ment buida per tant l’adult ha de proporcionar la informació que l’infant no té i transmetre-li. Després perquè l’infant descobreixi nous coneixements s’ha de donar molta importància al treball experimental, deixar que l’infant vagi aprenent a poc a poc a mesura que el seu nivell d'adquisició va madurant, el seu nivell d'adquisició ve determinada en el currículum on aquest explícita quin nivell a d’adquirir l’infant segons l’edat que té. Al cap i a la fi, l’infant pot descobrir la ciència a partir de la seva pròpia activitat tot guiada pel docent. I per últim, un infant que construeix el seu coneixement. Per tal de que pugui construir el seu coneixement, cal introduir noves idees per ajudar a construir de noves. D’aquesta manera l’infant elabora el seu propi coneixement per interpretar la realitat. Per tant, la construcció del coneixement d’un infant, consistirà en l’evolució de les idees prèvies de l’infant amb unes altres de més científiques.
Justifica el potencial didàctic de la representació que vàreu elaborar per mostrar la relació entre allò que surt i allò que entra al vostre ésser viu.
Creiem que la elaboració de realitzar una maqueta és important, ja que permet visualitzar les representacions que tenen els infants sobre l’ésser viu, i a partir d’aquí, com a mestres, intervenir de manera constructiva en els seus models facilitant la coherència entre el que observen i la manera que tenen d’explicar-ho. L’ús de maquetes permet construir el model ésser viu des d’una visió holística, entenent l’ésser viu com un sistema obert que intercanvia matèria i energia amb l’entorn, modificant-lo, captant estímuls i emetent respostes. El llenguatge representacional té unes característiques diferents del llenguatge verbal (quins materials, quins colors, quines textures, quina mida…). Requereix una comunicació efectiva entre els infants participants, per tal d’assolir una presa de decisions per resoldre la situació d’aprenentatge (repte comú). A partir de l’observació de la mongeta i l’experiència de transformar-la, ens fem preguntes.
(MEDI SOCIAL) Perquè és tan important el treball globalitzat a infantil?
El treball globalitzat a l'educació infantil és important per diverses raons que es relacionen amb el desenvolupament integral, ja que els infants interpreten la realitat del medi com un tot. (Es pot treballar a través de centres d’interès, projectes, racons…)
Aprenentatge Significatiu:
Els infants poden relacionar els conceptes i habilitats amb experiències reals, és més probable que assimilin i retenguin aquesta informació de manera efectiva.
Integració de Diverses àrees del Coneixement:
Aquest enfocament transversal pot ajudar als infants a veure les connexions entre diferents disciplines i a comprendre la interrelació del coneixement.
Foment de la Creativitat:
Les activitats globalitzades en la primera infància solen ser més flexibles i obertes, permetent als nens expressar-se de manera creativa. Aquest enfocament fomenta el pensament creatiu i l'exploració, contribuint al desenvolupament de la imaginació i la capacitat de trobar solucions innovadores.
Desenvolupament del Pensament Crític:
Les situacions d'aprenentatge globalitzades sovint involucren preguntes obertes i resolució de problemes, la qual cosa fomenta el desenvolupament del pensament crític. Els nens aprenen a plantejar preguntes, explorar alternatives i prendre decisions en contextos reals.
(MEDI NATURAL) Tria una de les dues opcions i desenvolupa de manera justificada:
A) Com explicaries a la mestra de la teva escola de pràctiques en què consisteix el procés de modelització en l’ensenyament/ aprenentatge de les ciències.
El procés de modelització en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències tracta d’explicar com els infants entenen el funcionament del món creant idees o “models” a la seva ment, és a dir, construeixen un dibuix mental de com les coses funcionen al seu voltant, a mesura que exploren i observen aquest dibuix es va ajustant i millorant. Els infants fan servir la seva imaginació per entendre coses noves. Els adults durant aquest procés els podem ajudar fent preguntes i animant-los a fer experiments senzills, d’aquesta manera aprenen ciència jugant i descobrint. És així com construeixen els seus propis “models” del món que els envolta.
B) A la teva escola de pràctiques et proposen que dissenyis una situació d’aprenentatge vinculada a algun aspecte del funcionament del cos humà. Escriu tres orientacions metodològiques que tindries en compte a l’hora de dissenyar aquesta situació sense perdre de vista que el centre treballa contemplant que la ciència ha de donar resposta als reptes de la societat actual.
- Enfocament pràctic i rellevant → Dissenyar la situació d'aprenentatge amb una orientació pràctica i rellevant per als estudiants, connectant els conceptes científics amb reptes i qüestions de la societat actual pot implicar la cerca de temes actuals relacionats amb la salut, la nutrició o altres aspectes del funcionament del cos humà que siguin rellevants per a la seva vida quotidiana. (Exemple: la prevenció de malalties).
- Aprenentatge col·laboratiu i interdisciplinari → Promoure l'ús d'enfocaments interdisciplinaris involucrant altres àrees de coneixement. Així aconseguim fomentar la comprensió holística dels temes relacionats amb el cos humà (Exemple: organitzar projectes col·laboratius sobre com les ciències del cos humà estan relacionades amb altres disciplines i com poden abordar els reptes de la societat).
- Incorporació de la metodologia científica → Destacar la importància del mètode científic en l'aprenentatge implica promoure la recerca, l'observació, la formulació d'hípotesis, la realització d'experiments i la interpretació de resultats. (Exemple: dissenyar activitats que permetin als estudiants plantejar i provar les seves pròpies preguntes científiques relacionades amb el cos humà).
En concret aquest curs visitaran el Niu de Ciència, on realitzaran algunes de les activitats que us vam mostrar. Utilitzant els continguts de l’assignatura justifiqueu la rellevància de fer aquesta sortida amb l’alumnat d’EI3.
Eix 3, ens parla de que l’infant ha de descobrir l’entorn amb curiositat. I marca tres competències: - Observar i reconèixer característiques de materials i elements i establir relacions entre ells, mitjançant l’experimentació i la manipulació sensorial, per avançar cap a estructures de pensament cada vegada més complexes desenvolupant habilitats de raonament matemàtic. - Desenvolupar de manera progressiva, diferents formes de raonament i procediments del pensament científic, a través de l’observació i la manipulació, per iniciar-se en la interpretació de l’entorn i respondre de manera creativa als diferents reptes i situacions. - Explorar i reconèixer elements i fenòmens del món natural, establint relacions entre la pròpia acció i les conseqüències que se’n deriven, per iniciar hàbits de sostenibilitat i conservació de l’entorn. Tmb vivenciar las experiencias en el propio medio y cohesionar el grupo pq cambian las dinámicas al cambiar de espacio, el tema del respeto al medio ambiente, al patrimonio cultural, etc
TEORIA MEDI SOCIAL
Per treballar els Problemes Socials Rellevants (PSR) calen:
- Continguts pedagògics que es relacionin amb problemes socials i que sʼexpressin des de diferents punts de vista, considerant altres interpretacions perquè lʼalumnat interioritzi la relativitat dels sabers.
- Promoure discussions i debats, lʼaprenentatge basat en projectes,etc
-És fonamental que lʼalumnat pugui expressar-se amb llibertat i que aprengui a escoltar per assolir els coneixements, habilitats i actituds dʼalgú que sʼimplica en la resolució dels problemes del present.
PSR són:
- Continguts significatius i vius per l’alumnat.
- Poden tenir idees prèvies sobre el problema.
- Conflictes o temàtiques controvertides que donen sentit a l’ensenyament i l’aprenentatge de les CCSS.
La Teoría crítica:
El model d’ensenyament – aprenentatge que es centra en la formació d’un ciutadà capaç de raonar per si mateix, de dubtar, de considerar diferents punts de vista, d’argumentar i de posicionar-se.
Conceptes clau en relació als PSR:
- Identitat i alteritat → concepte que permet prendre consciència de com som i com són els altres. Potencia el sentit de la tolerància i el respecte per l’altre a través de la defensa dels drets humans.
- Racionalitat i irracionalitat → la racionalitat humana implica la comprensió dels fenòmens, de la seva complexitat i relativitat. Els fets socials succeeixen per unes raons i tenen unes conseqüències. Afavoreix la formació d’un pensament racional
- Desigualtat i diversitat → la diversitat humana ha de ser considerada una riquesa i la desigualtat com una injustícia que cal erradicar. Aquest concepte permet treballar la tolerància, el respecte per la diversitat i la presa de consciència de l'existència de desigualtats i injustícies que cal superar
- Interrelació i conflicte → les societats son interdependents, es comuniquen, es relacionen, etc. Les relacions entre grups socials generen conflictes i la seva gestió permet desenvolupar la cooperació i la convivència pacífica
- Poder i organització social → Els grups socials s’organitzen. Aquest concepte facilita la comprensió de les estructures de poder, les formes d’organització política, social i econòmica. Aquest concepte potencia el desenvolupament del compromís social i de la participació política
- Creences i valors → posa de manifest les diferents visions del món que donen lloc a codis ètics que orienten l’acció partint dels valors democràtics que fan possible la convivència, el respecte i el compromís per a la millora de la societat, així com els valors de la sostenibilitat.
Perspectiva de gènere:
Fomentar la reflexió crítica, constructiva i responsable per a identificar els estereotips de gènere, les desigualtats i la discriminació de les dones i de les nenes a través de la història, així com:
- Els factors que les sustenten i perpetuen.
- Posar exemples i pràctiques que promoguin la igualtat de dones i homes en tots els àmbits.
- Aprendre a reconèixer el sexisme, ja sigui implícit o explícit.
- Utilitzar metodologies actives i participatives per a identificar els fets quotidians que sustenten la violència de gènere.
- Descriure les aportacions de les dones a l’educació.
- Dissenyar accions orientades a eliminar tota mena de discriminació directa o indirecta envers les dones.
Espai i temps (Temps → hàbits i rutines) Rutina → l’ordre per fer les coses Ex. Entrar a classe, penjar la jaqueta i la motxilla, posar-se la bata i seure../Hàbits → la necessitat determina l'hàbit: mocar-se quan escau, rentar-se les mans abans d’esmorzar, anar al lavabo...
Etapes de la construcció de l'espai (0-2 anys: Fase sensoriomotora, construcció de espai lligada al propi moviment i la descoberta de l’entorn proper/2-3 anys: Fase preoperacional, confusió entre la percepció i la realitat de l’espai/3-5 anys Ja saben situar el objectes a l’espai i establir certes relacions aproximades entre ells.