Desenvolupament del Capitalisme i la Societat Industrial (S. XVIII-XIX)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,83 KB
1. Augment Demogràfic i Expansió Agrícola
La Revolució Industrial (Gran Bretanya, S. XVII)
Resultat d’un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que van originar una transformació profunda de l’economia i de la societat.
La Revolució Demogràfica (Europa, S. XVII)
Procés de creixement ininterromput. Les seves dinàmiques principals van ser:
- Causa: Augment de la producció d'aliments.
- Conseqüència: Disminució de la mortalitat i augment de la natalitat.
La Revolució Agrícola
L'augment de la demanda va provocar una alça de preus. Els propietaris van millorar els sistemes de producció per augmentar la productivitat. Això va ser possible gràcies a:
- Canvis en l’estructura i la propietat de la terra.
- Nous mètodes i sistemes de conreu.
2. El Sorgiment de la Indústria
Màquines, Vapor i Fàbriques
La innovació tecnològica va impulsar la industrialització. L'ús de màquines va permetre: augmentar la productivitat, reduir costos i mà d'obra, i incrementar els beneficis.
La Màquina de Vapor (James Watt, 1796)
El vapor va ser la font d'energia clau. Funcionament: una caldera alimentada per carbó transformava l’aigua en vapor. El vapor penetrava en un cilindre i movia un pistó, que pujava i empenyia un balancí. Aquest moviment altern lineal es transmetia mitjançant una biela a un volant, transformant-lo en moviment giratori que es transmetia a les màquines.
La mecanització, juntament amb les noves fonts d'energia, va donar lloc al sistema fabril, caracteritzat per la concentració d’obrers i màquines en fàbriques.
La Indústria Tèxtil
El primer sector mecanitzat va ser la indústria del cotó a Gran Bretanya. Les principals innovacions van ser:
- Llançadora volant (1733)
- Màquines de filar
- Teler mecànic (1785)
Carbó i Ferro: La Siderúrgia
L'augment de la producció de ferro va requerir l'ús de carbó de coc (1732), que oferia més potència calorífica. Més tard es va inventar el convertidor (1855) per transformar el ferro en acer.
3. L’Expansió de la Industrialització
La Revolució dels Transports
A partir del segle XVIII, a Gran Bretanya i bona part d'Europa, es va incorporar la màquina de vapor al transport marítim i terrestre.
El Ferrocarril
Va ser possible gràcies a un nou sistema de rails de ferro, rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament i la invenció de la locomotora, accionada per una màquina de vapor. La primera línia de passatgers va ser la Manchester-Liverpool (1830). Posteriorment, la màquina de vapor es va aplicar al transport marítim.
L’Increment del Comerç
La Revolució Industrial va impulsar l'economia de mercat (orientada a la venda en mercats, no a l'autoconsum). Els millors sistemes de transport van incrementar tant el comerç interior com l'exterior.
Lliurecanvisme i Proteccionisme
El Lliurecanvisme va ser una política econòmica del segle XIX que suprimia les traves a la lliure circulació de productes entre països. No obstant això, molts estats, per protegir-se de la supremacia britànica, van imposar el Proteccionisme (defensa de la indústria nacional mitjançant impostos sobre les importacions).
4. El Capitalisme Industrial
El Capitalisme és un sistema econòmic basat en el liberalisme econòmic, una doctrina fonamentada en la iniciativa privada.
Liberalisme i Capitalisme
Aquesta doctrina, desenvolupada per pensadors britànics al segle XIX, es basa en els següents principis:
- L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.
- Els interessos s’equilibren perquè el preu de l’oferta s’adapta a la demanda (llei de l'oferta i la demanda).
- L’Estat s’ha d’abstenir d’intervenir en el funcionament de l’economia i ha de permetre el desenvolupament lliure dels interessos particulars.
En el capitalisme, els mitjans de producció són propietat privada d’un grup reduït (la burgesia), mentre que els treballadors i obrers, sense propietats, treballen a canvi d’un sou. En aquest sistema es produeixen crisis cícliques de sobreproducció.
Bancs i Finances
La banca va actuar com a intermediària entre els estalviadors i els empresaris que necessitaven capital. Les Societats Anònimes (S.A.) permeten que el capital sigui aportat per diverses persones. Aquest capital es divideix en accions, i a cada contribuent li correspon un nombre determinat d’accions, les quals poden ser venudes a la borsa de valors.
L’Expansió del Capitalisme Industrial
Al començament del segle XIX, la industrialització es va estendre a França i Bèlgica i, posteriorment, a gran part d’Europa (excepte Europa oriental).
5. La Segona Fase de la Industrialització
La Segona Revolució Industrial
El lideratge econòmic de Gran Bretanya, França i Bèlgica va començar a ser compartit amb altres potències industrials (Alemanya, EUA).
Noves Fonts d’Energia i Noves Indústries
El carbó va ser substituït progressivament per l’electricitat i el petroli. Amb la invenció de la dinamo i l’alternador va ser possible produir electricitat i transportar-la. El petroli es va començar a extreure als EUA al segle XIX.
Taylorisme i Producció en Sèrie
El Taylorisme és el sistema d'organització del treball basat en la fabricació en sèrie, buscant maximitzar l'eficiència i la productivitat.
6. La Nova Societat Industrial
Les diferències socials s’establien per la riquesa, donant lloc a la societat de classes (principalment burgesia i proletariat).
La Burgesia
Era la propietària dels negocis i les indústries. Es dividia en:
- Gran Burgesia: Banquers, rendistes, grans empresaris.
- Mitjana Burgesia: Professionals liberals (metges, advocats, etc.).
- Petita Burgesia: Amb condicions de vida semblants a les del proletariat.
Els Obrers (Proletariat)
Eren la mà d’obra, el grup més nombrós i desfavorit. La seva vida era dura, amb condicions pèssimes, jornades laborals de 12 a 14 hores i sous baixos.
7. Els Moviments Socials: Marxisme i Anarquisme
Primeres Associacions Obreres i Luddisme
Les primeres associacions obreres es van oposar inicialment al maquinisme (moviment conegut com a Luddisme).
El Sindicalisme
Organització que reunia obrers d’un mateix ram per decidir com millorar les condicions de treball mitjançant la negociació i la pressió.
Marxisme i Socialisme
Al segle XIX, Karl Marx va establir les bases del pensament marxista. Aquesta ideologia denunciava l’explotació de la classe treballadora i defensava la revolució obrera per destruir el capitalisme. Amb la revolució, el proletariat conqueriria el poder polític amb l'objectiu d'aconseguir una societat sense classes.
Anarquisme
Ideologia basada en la llibertat individual, la solidaritat social, la propietat col·lectiva i el rebuig a tota autoritat. Proposaven arruïnar la burgesia mitjançant una vaga general revolucionària.
Les Internacionals Obreres
Anarquistes i comunistes van intentar unir esforços per coordinar la lluita obrera a nivell internacional, creant les Internacionals. No obstant això, les grans diferències ideològiques entre ambdós grups van fer que aquesta unió fos inviable a llarg termini.