Desenvolupament de la condició física en diferents etapes de la vida

La condició física és la capacitat que té un organisme fer un treball efectiu, retardant al màxim la fatiga i prevenint l’aparició de lesions. Etapa 1(4-6): utilitzar components gestuals i lúdics amb exercicis sense concentració. Jocs de lliures i gestos globals. Etapa 2(7-9): formació motriu bàsica, importància ritme i formes jugades, desenvolupa la condició física amb habilitats físiques bàsiques, desplaçaments, girs, salts, llançaments i recepcions. Etapa 3 (9-12): metabolisme aeròbic més eficaç que adult, culminar desenvolupament motriu, començar amb tasques motrius especifiques, i aprofundir amb la mobilitat articular i la flexibilitat. Etapa 4 (12-14): prepuberal, retrocés de l’aprenentatge motriu, canvis morfològics, treballar CFB, per compensar la pèrdua de la coordinació. La resistència millora progressivament durant la infància i l’adolescència, tant en nens com en nenes. Tot i que en l’adolescència es fiquen al davant els nois, les noies en canvi no només no augmenten, sinó que de vegades s’estanquen per la fisiologia o la cultura. Infància: o Càrregues dinàmiques amb grans grups musculars, càrrega continua 5-10’ fins 20-30’ o Intensitat del 50 al 70% de la capacitat màxima cardiovascular, pulsacions 180-190. Si no hi ha fatiga extrema als tres minuts s’ha d’haver recuperat les pulsacions inicials, i als 10-12’ les prèvies a l’exercici. o Fer carreres amb equilibri d’o2 no molt llargues, no fer distàncies mitges d’alta intensitat, per l’alt percentatge anaeròbic. o Fer jocs de carreres i persecució, entrenaments en circuit i carreres alternades amb exercicis variats, evitar treballs repetitius i llargs. o Entrenar la resta de capacitats, no fer entrenaments específics de resistència. Pubertat: o No passar els 35-40’ continus, és pot fraccionar 4x10’ amb pauses actives. o Podem fer farlecks extensius de 20-25’ i mètodes intervàlics curts de 40 a 80 metres. o Introduir esforços anaeròbics, però no sistemàtics, sinó amb jocs o activitats esportives. Adolescència: o Predomina treball aeròbic, augmentar la durada i la intensitat. o Arribem al 90% de la capacitat aeròbica, no hi ha total maduresa cardiovascular, podem trobar valors molt alts als 15-16 anys, l’entrenament anirà dirigit a la potència aeròbica. o Capacitat anaeròbica no té el mateix rendiment que la aeròbica, a partir dels 14 anys es poden començar els treballs específics. - Anaeròbica: capacitat de l’organisme per aguantar un alt deute d’o2 mantenint un esforç el major temps possible. No es necessita o2. o Alàctica: procés d’utilització de ATP i re-sintetització de ATP des del CP del múscul, no utilitza o2 i no produeix residus. o Lactica: degrada els sucres per sintetitzar ATP amb unes reaccions metabòliques, es fa amb o2 i produeix àcid làctic. - Aeròbica: capacitat de mantenir un esforç continu amb o2 per ajudar a les necessitats del desgast muscular. Esforç lleu, mig o sub-màxim. Hi ha equilibri entre el desgast i l’o2. o Potència: utilitzar a la màxima intensitat la via energètica. o Capacitat: es refereix a la durada de la via energètica aeròbica quan no la fem a la màxima intensitat.

1(4-6): utilitzar components gestuals i lúdics amb exercicis sense
concentració. Jocs de lliures i gestos globals.Etapa 2(7-9): formació motriu bàsica, importància ritme i formes jugades, desenvolupa la condició física amb habilitats físiques bàsiques, desplaçaments, girs, salts, llançaments i recepcions.2(7-9): formació motriu bàsica, importància ritme i formes jugades, desenvolupa
la condició física amb habilitats físiques bàsiques, desplaçaments, girs,
salts, llançaments i recepcions.Etapa 3 (9-12): metabolisme aeròbic més eficaç que adult, culminar desenvolupament
motriu, començar amb tasques motrius especifiques, i aprofundir amb la mobilitat
articular i la flexibilitat.3 (9-12): metabolisme aeròbic més eficaç que adult, culminar desenvolupament
motriu, començar amb tasques motrius especifiques, i aprofundir amb la mobilitat
articular i la flexibilitat.Etapa 4 (12-14): prepuberal, retrocés de
l’aprenentatge motriu, canvis morfològics, treballar CFB, per compensar la
pèrdua de la coordinació. La resistència millora progressivament durant la
infància i l’adolescència, tant en nens com en nenes. Tot i que en l’adolescència es fiquen al davant
els nois, les noies en canvi no només no augmenten, sinó que de vegades
s’estanquen per la fisiologia o la cultura. Infància: o Càrregues dinàmiques amb grans grups musculars, càrrega continua 5-10’ fins 20-30’ o Intensitat del 50 al 70% de la capacitat màxima cardiovascular, pulsacions 180-190. Si no hi ha fatiga extrema als tres minuts s’ha d’haver recuperat les pulsacions inicials, i als 10-12’ les prèvies a l’exercici. o Fer carreres amb equilibri d’o2 no molt llargues, no fer distàncies mitges d’alta intensitat, per l’alt percentatge anaeròbic. o Fer jocs de carreres i persecució, entrenaments en circuit i carreres alternades amb exercicis variats, evitar treballs repetitius i llargs. o Entrenar la resta de capacitats, no fer entrenaments específics de resistència. Pubertat: o No passar els 35-40’ continus, és pot fraccionar 4x10’ amb pauses actives. o Podem fer farlecks extensius de 20-25’ i mètodes intervàlics curts de 40 a 80 metres. o Introduir esforços anaeròbics, però no sistemàtics, sinó amb jocs o activitats esportives. Adolescència: o Predomina treball aeròbic, augmentar la durada i la intensitat. o Arribem al 90% de la capacitat aeròbica, no hi ha total maduresa cardiovascular, podem trobar valors molt alts als 15-16 anys, l’entrenament anirà dirigit a la potència aeròbica. o Capacitat anaeròbica no té el mateix rendiment que la aeròbica, a partir dels 14 anys es poden començar els treballs específics. - Anaeròbica: capacitat de l’organisme per aguantar un alt deute d’o2 mantenint un esforç el major temps possible. No es necessita o2. o Alàctica: procés d’utilització de ATP i re-sintetització de ATP des del CP del múscul, no utilitza o2 i no produeix residus. o Lactica: degrada els sucres per sintetitzar ATP amb unes reaccions metabòliques, es fa amb o2 i produeix àcid làctic. - Aeròbica: capacitat de mantenir un esforç continu amb o2 per ajudar a les necessitats del desgast muscular. Esforç lleu, mig o sub-màxim. Hi ha equilibri entre el desgast i l’o2. o Potència: utilitzar a la màxima intensitat la via energètica. o Capacitat: es refereix a la durada de la via energètica aeròbica quan no la fem a la màxima intensitat.