Desenvolupament cognitiu segons Piaget i Vigotsky

Assimilació: procés d'integrar noves experiències en les estructures cognitives existents. Els infants utilitzen l'assimilació per adquirir nous coneixements dins de cada etapa. Acomodació: consisteix en l'alteració de les creences per fer-les més compatibles amb l'experiència. Aquest procés comporta un canvi d'etapa ja que obliga als infants a veure el món d'una nova manera.

Sensoriomotora (0-2 anys, sense pensament més enllà de les experiències físiques immediates), preoperacional (2-7 anys, poden pensar més enllà del aquí i ara però són egocèntrics i incapaços de realitzar transformacions mentals), operacions concretes (7-11 anys, capaços de realitzar transformacions mentals però solament amb objectes físics concrets), operacions formals (11-adult, capaços de realitzar raonaments hipotètics abstractes).

1a fase (0-1 mes, comença amb els reflexes com succionar, agafar, mirar i escoltar, aquests reflexes representen els únics esquemes que tenen. A través de les accions repetides d'aquests reflexes, els nadons adquireixen informació sobre el món), 2a fase (1-4 mesos, primeres adaptacions adquirides, adapten els reflexes a l'entorn, aprenen gràcies a les experiències concretes que té el nadó. Són reaccions circulars primàries: els nens repeteixen les conductes plaents que ocorren per atzar com pot ser llepar-se el dit), 3a fase (4-8 mesos, procediment per fer durar esdeveniments interessants. Reaccions circulars secundàries: el nadó fa accidentalment alguna cosa interessant o plaent, com posar en moviment un mòbil col·locat sobre el seu cap), 4a fase (8-12 mesos, noves adaptacions i anticipacions, comencen a anticipar successos i a utilitzar esquemes previs per resoldre problemes en situacions actuals), 5a fase (12-18 mesos, nous mitjans a través de l'experimentació activa, reaccions circulars terciàries: comencen a experimentar amb accions noves per veure el que passa en lloc de repetir patrons de conducta ja apresos. Es serveixen de l'assaig error), 6a fase (18-24 mesos, nous mitjans a través de les combinacions mentals, comencen a pensar en els problemes per trobar solucions mentals, interioritzen les accions i les seves consequències, i no es basen exclusivament en l'assaig-error).

Malgrat que els nens d'aquesta etapa (2-6 anys) tenen cada cop més capacitat per utilitzar i coordinar símbols, encara no ho poden fer amb coherència lògica, per això Piaget anomena aquest tipus de pensament com a pensament preoperacional. 4 errades que demostren que els nens petits són preoperacionals: concentració selectiva, atenció envers l'aparença, raonament estàtic i irreversibilitat. Els nens són egocèntrics.

Egocentrisme adolescent: característica del pensament adolescent que porta a joves a centrar-se en ells mateixos i excloure als altres. Són únics i millors que els altres. Mite de invencibilitat: res els pot derrotar, són invencibles. Mite personal: la creença de que un està destinat a tenir una vida única, a ser un heroi. Públic imaginari: tot gira al voltant de l'adolescent, els altres observen i ell és el centre.