Desenvolupament cognitiu (Piaget) i guies per TEA i TDAH
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,85 KB
Estadi sensorial-motor (0-2 anys)
Característiques generals
- Coneixement a través dels sentits i del moviment.
- Desenvolupament de la permanència de l'objecte.
- Intel·ligència pràctica abans del llenguatge.
Subestadis
- Reflexos (0-1 mes): Respostes automàtiques.
- Reaccions circulars primàries (1-4 mesos): Accions sobre el propi cos que es repeteixen.
- Reaccions circulars secundàries (4-8 mesos): Actua sobre el món exterior (ex.: fer soroll amb un objecte).
- Coordinació d'esquemes (8-12 mesos): Conductes intencionals.
- Reaccions circulars terciàries (12-18 mesos): Experimentació activa, assaig i error.
- Invenció mental (18-24 mesos): Aparició de la representació i la resolució de problemes.
Preoperatori (2-7 anys)
Característiques principals
Apareix el pensament simbòlic (ús de paraules, imatges, símbols). Hi ha un desenvolupament important del llenguatge. El pensament és intuïtiu i no estrictament lògic. Dificultat per comprendre la conservació (no entén que la quantitat es manté encara que canviï la forma).
- Egocentrisme: no pot posar-se en el lloc dels altres.
- Pensament màgic i animista: creu que els objectes tenen sentiments o intencions.
- Centració: només es fixa en un aspecte de la situació.
Subestadis de l'estadi preoperatori
Pensament preconceptual (2-4 anys)
Fa servir símbols, però encara amb confusió. Usa el llenguatge, però no entén relacions lògiques complexes.
Pensament intuïtiu (4-7 anys)
Comença a raonar, però basant-se en aparences i no en la lògica. No entén la conservació ni la reversibilitat.
Un esquema d'acció és la unitat bàsica del pensament, segons Piaget. Són estructures mentals que el nen utilitza per entendre i actuar sobre el món.
Al principi són reflexos (com xuclar), però amb l'experiència esdevenen accions voluntàries i es fan cada cop més complexes. Aquests esquemes es modifiquen mitjançant l'assimilació i l'acomodació, fent possible el desenvolupament cognitiu.
Assimilació i acomodació
Assimilació: és el procés mitjançant el qual el nen integra nova informació en els esquemes que ja té, sense modificar-los. Interpreta el que veu d'acord amb el que ja coneix. Per exemple, si un nen sap què és una pilota i veu una pilota nova de color diferent, l'identificarà com a pilota gràcies als seus esquemes previs.
Acomodació: en canvi, es produeix quan la informació nova no encaixa en els esquemes existents i el nen ha de modificar o crear nous esquemes per entendre-la. Per exemple, si veu una cosa rodona que no bota com una pilota (com una taronja), haurà d'adaptar el seu esquema per distingir entre pilotes i altres objectes rodons.
Trastorn de l'espectre autista (TEA)
Característiques
- Dificultats en la comunicació i en la interacció social.
- Comportaments repetitius o rutines fixes.
Com a educador/a
- Establir rutines clares.
- Fomentar la comunicació amb pictogrames o gestos.
- Crear un entorn predictible i segur.
TDAH: dèficit d'atenció amb hiperactivitat
TDAH (trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat)
Característiques
- Dificultat per mantenir l'atenció, impulsivitat i hiperactivitat.
Com a educador/a
- Donar instruccions curtes i clares.
- Fer activitats breus i variades.
- Aplicar reforç positiu i estructurar l'entorn.