Desenvolupament Cognitiu Infantil: De la Funció Simbòlica a la Causalitat

d) Juxtaposició

És incapaç de relacionar o ordenar d'una manera lògica els elements que formen un tot. Es manifesta en els relats fragmentats i inconnexos dels infants, en els quals només utilitzen la conjunció copulativa.

e) Irreversibilitat

És la incapacitat d'executar una acció en els dos sentits del recorregut, ja que no es pot comprendre que es tracta de la mateixa acció al revés.

3.5.2. La funció simbòlica o semiòtica

L'aparició de noves possibilitats de l'infant en la seva evolució fins a aconseguir majors capacitats intel·lectuals. La representació és la substitució d'un objecte, persona, animal o situació (significat) per quelcom que ocupa el seu lloc (significant).

• En el senyal: El significant té una relació molt pròxima amb el significat, tan pròxima que es toquen o en algun moment han estat en contacte; és a dir, el significant és l'efecte d'una causa que és el significat.
• En el símbol: La relació entre el significant i el significat no és tan pròxima com en el senyal, però hi ha una relació de semblança entre l'objecte representat i la cosa que el representa.
• En el signe: No hi ha cap lligam entre el significant i el significat. No hi ha relació, ni per proximitat ni per semblança, entre l'objecte o situació absent i l'element que el substitueix.

1) Manifestacions de la funció simbòlica o semiòtica:

• El joc simbòlic: Són jocs de simulació o del com si. En aquest tipus d'activitats predomina l'assimilació, i el joc simbòlic està relacionat amb la imitació.
• La imitació diferida: És la imitació sense la presència del model. Està, doncs, molt relacionada amb la imatge mental. En la imitació predomina l'acomodació.
• La imatge mental: La imatge mental és interna i, per tant, en deduïm l'existència mitjançant manifestacions externes. Prové d'una imitació interioritzada, i s'utilitza per produir evocacions simbòliques de manera que constitueix un instrument necessari per recordar i pensar el que es percep.
• El dibuix: Imitació de la realitat, el qual s'inicia generalment entre els 3 i els 4 anys. Està molt relacionat amb la imitació diferida i amb la imatge mental.
• El llenguatge: Màxim nivell de representació i marca el llindar d'accés al pensament preoperatori des de la intel·ligència sensoriomotriu.

Subestadi 1 (de 2 a 4 anys)

Pensament simbòlic i preconceptual, es caracteritza per l'ús dels preconceptes i pel raonament transductiu.

-- Preconceptes

Els preconceptes o conceptes primitius són nocions que l'infant lliga a la utilització de les primeres paraules amb valor representatiu que adquireix. Es fonamenten principalment en imatges que li evoquen els objectes familiars, els objectes concrets de la seva vida.

-- Raonament transductiu

És aquell que vincula entre si preconceptes. Estableix relacions entre elements individuals sense identitat i sense que hi intervingui el marc conceptual col·lectiu com a vincle entre ells. Només té en compte una part rellevant d'un fet o d'una situació i acaba fent inferències de particular a particular.

Subestadi 2 (de 4 a 7 anys)

Pensament intuïtiu. Augmenta la coordinació de les relacions representatives, per la qual cosa el raonament aconsegueix un progressiu grau de reversibilitat. Aquest tipus de raonament està molt relacionat amb la manera com l'infant s'imagina les relacions causals: realisme, animisme i artificialisme.

Adquisicions de variants:

a) Identitats

Malgrat que l'infant tingui assumida la noció d'identitat, encara no pot captar les invariants quantitatives, la noció de quantitat, a causa de les característiques del seu pensament.

b) Funcions

És capaç d'apreciar la relació o influència entre dos fets. El que no pot comprendre encara són els aspectes quantitatius de les relacions funcionals.

3.5.4. La representació del món i la comprensió de la causalitat:

• Realism: El realisme infantil implica la identificació entre el món psíquic i el món físic. L'infant atribueix existència real i externa al seu món subjectiu intern.
• Animisme: Atribuir vida i consciència a objectes inanimats, pot atribuir intencionalitat, emocions i atributs morals propis dels éssers humans.
• Artificialisme: Creure que totes les coses existeixen han estat fabricades per un ésser humà o sobrehumà.

3.5.5. Crítiques

El contingut de les activitats i els exercicis que proposa són poc familiars i de vegades allunyats dels interessos propis de l'infant. En estudis més recents s'han tingut en compte aquestes dues variables en els exercicis plantejats i es comprova que algunes adquisicions s'inicien en edats més primerenques del que s'havia suposat.

3.9. Alteracions

OMS: Organització Mundial de la Salut. AAIDD: Associació Americana de Discapacitats Intel·lectuals i del Desenvolupament. FEAPS: Confederació Espanyola d'Organitzacions a Favor de les Persones amb Discapacitats Intel·lectuals.

Etimologia (Causes de les Discapacitats)

Factor genètic

Es presenten abans de la concepció o durant el desenvolupament del fetus.

• Genopaties: Són malformacions congènites d'origen genètic (espina bífida).
• Cromosomopaties: Patologies causades per la variació del nombre de cromosomes que té l'espècie humana (síndrome de Down).

Factor ambiental

• Embriopaties: Poden ser causades per malalties de la mare o per trastorns endocrinometabòlics.
• Causes perinatals: Especialment derivades d'un patiment cerebral durant el part o post naixement.
• Factors postnatals: Són trastorns metabòlics de presentació tardana.