Desenvolupament de l'Atleta a Llarg Termini: Guia Completa

Pregunta A: Desenvolupament de l'atleta a llarg termini (LTAD)

El model LTAD considera l'estat de maduració dels nens i ofereix un enfocament estratègic al desenvolupament juvenil de l'atleta. Els nens i adolescents són més sensibles a l'entrenament induït (adaptació), la qual cosa permet preveure un bon resultat futur en el potencial de l'atleta. Tot i ser una hipòtesi, la seva principal limitació és que es classifica segons l'edat cronològica i la maduració biològica.

Pregunta B: Model YPD

El model YPD relaciona el desenvolupament atlètic des dels 2 anys fins als 21. Ofereix un enfocament comprensiu del desenvolupament de nois i noies. La seva utilitat rau en la necessitat d'entrenar en branques especialitzades, comptant amb professors d'educació física, entrenadors i experts.

Pregunta C: Components del desenvolupament atlètic

• c.1 Habilitats motrius bàsiques i específiques: Hem d'estar sempre presents per a cada atleta, ja que cada any és diferent. S'han d'aplicar diferents mesures segons l'edat.
• c.2 Força: Ha de ser una prioritat tant per a homes com per a dones en qualsevol estat de desenvolupament.
• c.3 Hipertròfia: Hauria d'iniciar-se a l'edat de 14 anys en nois i 12 en noies. Juntament amb la hipertròfia, s'ha d'incloure entrenament de força per aconseguir majors guanys de massa muscular.
• c.4 Potència: L'entrenament de potència s'hauria de treballar sobretot en la fase de pre-púbers.
• c.5 Velocitat: Treball basat en exercicis pliomètrics, tècnica i sprints per desenvolupar qualitats físiques en nens.
• c.6 Agilitat: Velocitat de canvi de direcció, especialment en pre-púbers i púbers.
• c.7 Mobilitat: L'entrenament per adquirir més mobilitat s'hauria de fer entre els 5 i 11 anys; la pre-pubertat és la millor etapa.
• c.8 Resistència i entrenament metabòlic: Focus principal de l'entrenament individual, des de nen fins a adult.

Pregunta D: Diferències de sexe i maduració

Cal evitar l'entrenament en noies sense implementar la força. Pel que fa als nens que maduren tard, s'ha d'introduir l'entrenament de la força més endavant, fins que estiguin psicològicament preparats. En l'estat d'entrenament individual, s'ha de començar entrenant les HMB i, més endavant cronològicament, la força.

Pregunta E: Beneficis de la individualització

Aquest enfocament permet la individualització: l'atleta se centra a entrenar les HMB i, posteriorment, la força, millorant així els resultats. A més, ajuda a apreciar els beneficis de l'entrenament i desenvolupa la motivació i la positivitat.